miniatura|Cossos de ruandesos que van morir de còlera durant una epidèmia en un camp de refugiats (1994) La setena pandèmia de còlera és el setè brot important de còlera i es va produir inicialment i principal des del 1961 fins al 1975, tot i que es manté actiu. Aquesta pandèmia, basada en la soca anomenada El Tor, va començar a Indonèsia el 1961 i es va estendre a Bangladesh el 1963. Després va anar a l'Índia el 1964, i va seguir a la Unió Soviètica fins al 1966. El juliol de 1970 es va produir un brot a Odessa i el 1972 es van produir informes de brots a Bakú, però la Unió Soviètica va amagar aquesta informació. Va arribar a Itàlia el 1973 des del nord d'Àfrica. A finals de la dècada de 1970, el Japó i el Pacífic Sud van patir alguns brots. El 1971, el nombre de casos denunciats a tot el món va ser de 155.000. El 1991 va arribar als 570.000. Va afavorir la propagació de la malaltia el transport modern i les migracions en massa. Les taxes de mortalitat, però, van disminuir notablement a mesura que els governs van començar les mesures preventives i curatives modernes. La taxa de mortalitat habitual del 50% va caure fins al 10% als anys vuitanta i va ser inferior al 3% als anys noranta.
El 1991, va rebrotar a Amèrica Llatina. Va començar al Perú, on va matar aproximadament 10.000 persones. La investigació ha localitzat l'origen de la soca a la setena pandèmia de còlera. Se sospitava que la soca havia arribat a Amèrica Llatina a través d'Àsia a partir d'aigua contaminada, però es van trobar mostres idèntiques a Amèrica Llatina i Àfrica.
Durant l'expansió inicial de la setena pandèmia, entre 1961 i 1974, la malaltia va esdevenir endèmica en molts països després de la seva introducció o reintroducció. Tot i que la incidència mundial va disminuir considerablement a finals de la dècada del 1990, el còlera va continuar sent prevalent en algunes zones d'Àfrica i Àsia, i la pandèmia es considera encara en curs en la dècada del 2020.
Rebrots de la dècada del 2020 Des de mitjan 2021, s'ha produït un augment marcat del nombre, la magnitud i la coincidència temporal de brots de còlera en diversos països, incloent-hi territoris que feia dècades que no en notificaven casos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha caracteritzat aquesta situació com un empitjorament de la setena pandèmia, iniciada el 1961.
Brot d’Àfrica oriental i austral iniciat el 2022
Com a part del rebrot contemporani de la setena pandèmia, entre 2022 i 2026 diversos països de l’Àfrica oriental i austral van registrar una sèrie de brots de còlera de gran abast. A partir de 2022, diversos països de l’Àfrica oriental i austral van registrar una sèrie de brots de còlera de gran abast. La crisi va començar a Malawi el 2022 i va afectar, entre altres territoris, les Comores, la República Democràtica del Congo, Moçambic, Tanzània, Zàmbia i Zimbàbue; a finals de febrer de 2024 s’hi havien notificat prop de 234.000 casos i 4.200 defuncions a la regió. Les inundacions, els ciclons, les deficiències en l’accés a aigua potable i sanejament, i els desplaçaments de població van contribuir a agreujar-ne la propagació.
Entre el 1r de gener i el 15 de febrer de 2026, cinc països de la zona van declarar 4.320 casos i 56 defuncions. A nivell mundial, l'OMS va registrar més de 600.000 casos de còlera o diarrea aquosa aguda i prop de 7.600 defuncions en 33 països durant el 2025, tot advertint que les dades probablement infravaloren l'impacte real de la malaltia. Entre el 1r de gener i el 27 de juliol de 2026 es van notificar 132.313 casos de còlera i 1.556 defuncions arreu del món. En el període comprès entre el 22 de juny i el 27 de juliol, es van registrar 8.247 casos nous i 326 defuncions en diversos països; la República Democràtica del Congo va concentrar el nombre més alt de casos nous, amb 3.841.
Referències
Categoria:Pandèmies