LExposició Universal de Saint Louis, també anomenada Louisiana Purchase Exposition, va ser una Exposició Universal que va estar coordinada per la Louisiana Purchase Exposition Company i el Govern dels Estats Units, i que va tenir lloc del 30 d'abril a l'1 de desembre de 1904, a Saint Louis, Missouri, Estats Units.
L'exposició va ocupar al voltant de cinc-centes hectàrees en el, avui dia, Forest Park i va ser l'exposició més gran celebrada fins llavors. Va haver-hi uns 1500 edificis connectats mitjançant 120 km de camins. Es deia que era impossible fer un cop d'ull ràpid en menys d'una setmana. La mostra va ser visitada per un total de 19 694 855 persones.
George Kessler, que va dissenyar molts parcs urbans a Texas i el Mitjà Oest dels Estats Units, va realitzar el disseny de l'exposició.
Van acudir a la mostra 60 països, el govern dels Estats Units i 43 dels llavors 45 estats dels EEUU. També van acudir a la mostra destacades indústries, ciutats, organitzacions privades i corporacions, companyies de teatre i escoles de música. "El Lucio" era el centre d'entreteniment de la mostra.
L'any 2004 es va celebrar a Saint Louis una exposició en commemoració del centenari de l'Exposició Universal, en la qual es podien veure records i artefactes de l'esdeveniment.
Exposició miniatura|Plànol de l'Exposició
Inauguració El president de l'Exposició, David R. Francis, va presidir la inauguració oficial de la mostra a la plaça de Sant Louis. El president Theodore Roosevelt va enviar via telègraf des de Washington DC, l'ordre d'obrir la mostra.
Gairebé 200.000 persones van acudir aquell 30 d'abril de 1904 a la inauguració de la mostra. El treball dur dels organitzadors, de comerciants i dels treballadors va ser recompensat amb un dia assolellat. Molts negocis locals es van tancar per donar als seus empleats l'oportunitat de presenciar la cerimònia d'obertura.
Edificis miniatura|El Palau de Belles arts en l'actualitat. Com a lExposició Mundial Colombina de Chicago, totes les construccions excepte una, que era neoclàssica, eren de l'estil propi de l'època en la qual es va realitzar la mostra. Els edificis van ser construïts amb un material anomenat staff, una barreja de guix, de fibres de cànem i escaiola. Com a Chicago, els edificis i les estàtues es van deteriorar visiblement durant els mesos en els quals va durar la fira.
El Palau de Belles Arts va ser dissenyat per l'arquitecte Cass Gilbert. Dins del palau destacava una magnífica tribuna basada en les termes de Caracal·la. Avui dia és el Museu d'Art de Sant Louis.
L'edifici d'administració de l'exposició és ara el "Brooking Hall", que és la part més significativa del campus de la Universitat Washington a Saint Louis. Una còpia d'aquesta construcció va ser erigida a la Universitat Nord-oest de l'Estat de Missouri, fundada en 1905 a Maryville (Missouri).
Alguns immobles del bulevard Lindell, situat al nord del Forest Park, van sobreviure a l'exposició. Un d'aquests edificis va ser triat per albergar la residència del bisbe de l'arxidiócesis de Sant Louis. esquerra|miniatura|L'estàtua de Vulcà en 1904. La ciutat de Birmingham, Alabama, va construir una estàtua de ferro colat del déu romà Vulcà, que va ser exposada en el Palau de Mines i Metal·lúrgia.
L'exposició va comptar amb l'orgue més gran al món per aquell temps, construït per una empresa d'òrgans musicals de Los Angeles. Després de l'exposició va ser guardat en un magatzem i més tard va ser comprat per John Wanamaker per exposar-ho a la seva nova tenda a Filadèlfia.
Completat en 1913, el monument del memorial a Jefferson va ser construït prop de l'entrada principal de l'exposició, en l'encreuament dels carrers Lindell i DeBalivere. Aquesta construcció es va dur a terme amb els beneficis de la fira, amb intenció de commemorar a Thomas Jefferson, qui va iniciar la compra de Louisiana. A més, també va ser construït per emmagatzemar els registres i arxius de l'exposició. Avui dia és l'emplaçament del Museu d'Història de Missouri. miniatura|L'aviari en l'actualitat. La Smithsonian Institution va construir un aviari que formava part de l'exhibició del govern dels Estats Units en la mostra. La Smithsonian volia emportar-se l'aviari a Washington DC. quan acabés l'exposició, però els ciutadans de Saint Louis van decidir comprar l'aviari per 3500 dòlars. Aquest aviari encara es pot observar al Parc Zoològic de Sant Louis.
La Model Street va ser un carrer dissenyat per mostrar idees als alcaldes i als ciutadans i així millorar la seva comunitat.
La Model Street va incloure edificis localitzats al voltant d'un Ajuntament. Les ciutats que van tenir un immoble en representació seva van ser: Nova York, Sant Francisco, Kansas City, Boston, Buffalo, Minneapolis i Saint Paul. A més dels edificis van incloure un hospital, una guarderia, una biblioteca, una escola, un museu i un casino. Una altra atracció del carrer va ser un pati de jocs que va ser utilitzat per més de 7000 nens al llarg de la mostra.
Edificis dels estats d'EEUU. L'edifici de l'estat de Washington va ser un dels més interessants de la mostra des del punt de vista arquitectònic. Arribava als 30 metres d'altura el que proporcionava als visitants unes magnífiques vistes. miniatura|Lewis i Clark. Un altre estil arquitectònic, el de missió espanyola, va ser usat en les construccions estatals de Dakota del Sud i Idaho.
L'estat d'Oregon centro la temàtica del seu edifici en la història de l'expedició de Lewis i Clark.
Els funcionaris de l'estat de Colorado van preparar projectes per a una instal·lació, però aquesta mai va ser construïda. En el seu lloc es van realitzar diverses exhibicions.
L'estat de Nova York tenia un restaurant al qual només podien accedir els nascuts allí. El restaurant disposava de l'ús d'electricitat, la qual cosa fou una de les grans innovacions de la mostra. Els clients gaudien d'una vista encantadora i disposaven de "menjar ràpid". El restaurant usava estufes elèctriques que feien possible aconseguir pollastre rostit en "només" 14 minuts. esquerra|miniatura|Edifici d'Arizona. En 1904, Arizona era encara un territori dels Estats Units visitat per unes poques persones. Això va fer que l'edifici d'Arizona tingués un interès especial. Aquesta construcció va ser dissenyada amb un estil arquitectònic de missió espanyola.
Tant l'edifici de Mississipi com el de Tennessee eren d'estil meridional. L'immoble de Mississipi va ser construït per reproduir "Beauvoir", l'última casa de president de la Confederació, Jefferson Davis. Les seves àmplies galeries i portes donaven la benvinguda als visitants. L'edifici de Tennessee va ser adaptat del disseny de l'''Ermitage, la casa del President Andrew Jackson. La neta de Jackson, a l'edat de 76 anys, va actuar com hostalera de l'edifici.
Diversos estats de la secció del sud-oest dels EUA. van participar en la mostra. Els seus edificis es van dissenyar per mostrar l'arquitectura pròpia de cada estat. En moltes de les construccions també van destacar artefactes que reflectien la història, el comerç i la geografia de l'estat. L'edifici de Califòrnia era una rèplica d'un immoble d'una missió franciscana. El jardí estava situat en el terrat, on també es trobava un restaurant, molt popular, i va estar ple de plantes originàries d'aquell estat. miniatura|Segell de Texas, on es pot veure l'estel de cinc puntes. L'estat de Texas va presentar un edifici que va ser dissenyat amb la forma d'un estel de cinc puntes, el símbol de l'estat.
Tots els estats del nord-est dels Estats Units van tenir el seu edifici en la mostra excepte Delaware. Una persona que visités les instal·lacions de l'estat de Maine podia veure un pavelló de caça construït amb troncs de les pinedes de l'estat i xemeneies construïdes de roques procedents també d'allí. L'edifici de l'estat de Connecticut era una reproducció d'una mansió colonial de Nova Anglaterra. Els visitants podien observar una sèrie de mobles d'estil colonial. Entre ells es trobava l'escriptori Chippendale de 1765 i la cadira usada per George Washington al Primer Congrés Continental. L'estat de Massachusetts va presentar un immoble en el qual es combinaven l'estil colonial amb molts altres trets d'interès històric. L'edifici de l'estat de Nova Jersey era una reproducció de la Casa Ford, lloc on George Washington va residir durant la Guerra d'independència dels Estats Units. esquerra|miniatura|El Monticello. L'estat de Virgínia va presentar un pavelló que era una reproducció del Monticello de Thomas Jefferson. L'edifici de l'estat de Pennsilvània presumia d'un gran dom quadrat amb uns preciosos pòrtics. El 8 de juny, Dia de la Campana de la Llibertat, es va celebrar instal·lant la campana en aquest edifici. La campana va abandonar la mostra el 16 de novembre.
L'estat de Wisconsin va construir un immoble que va ser guardonat amb un piano en ser triat el model a seguir pels edificis estatals construïts en la mostra.
El pavelló de l'estat de Minnesota va rebre milers de visitants procedents d'allí durant l'exposició.
L'estat d'Ohio va presentar una construcció que tenia una oficina de correus per als procedents de l'estat. Els visitants de l'immoble d'Indiana podien passejar pels jardins i després menjar en el saló de te de l'edifici. miniatura|Imatge del tractat de la Compra de Louisiana. Un altre tret de les construccions dels estats de la part central dels EEUU és que incloïen grans figures de bronze d'herois de la Guerra Civil dels Estats Units, com als edificis de Iowa i Kansas.
L'edifici de Louisiana proporcionava als visitants l'oportunitat d'experimentar el moment de la signatura del tractat de la Compra de Louisiana. L'immoble era una recreació del Cabildo de Nova Orleans, el lloc en el qual es va signar el tractat. Tenia la mateixa grandària que l'original. Perquè tingués un major realisme, les portes i el terrat del Cabildo van ser transportades a Saint Louis i es van incorporar en les respectives parts de l'edifici. L'escriptori en el qual es va signar el tractat també estava en aquest edifici.
L'immoble de l'estat de Missouri va ser dissenyat per ser una estructura permanent, però es va incendiar el 18 de novembre de 1904, i com la fira gairebé havia acabat, no va ser reconstruït. Després de l'exposició, el museu de l'Exposició Universal va ser construït sobre l'emplaçament de l'edifici de Missouri. L'arquitecte de l'edifici va ser Isaac S. Taylor. Al centre de l'immoble es trobava una gran cúpula daurada. L'edifici comptava a més amb un sistema de refrigeració. miniatura|Imatge del Santuari de Nikko.
Edificis d'altres països Pavelló del Japó
L'edifici del Japó estava situat en el Lucio. L'entrada del pavelló destacava amb 30 metres d'altura. Aquesta era una rèplica de l'entrada del santuari de Nikko, que està a uns cent vint-i-vuit km de Tòquio.
Dins de l'edifici els visitants podien trobar cases de te i restaurants, tendes amb mercaderies japoneses i un teatre japonès.
Però l'atracció més gran de l'edifici del Japó era el seu jardí. Algunes plantes i arbres d'aquest jardí provenien del jardí de l'Emperador. L'edifici va ser construït per artesans japonesos que van usar materials portats del Japó.
Pavelló de l'"Àsia Misteriosa"
L'edifici de l'"Àsia Misteriosa" també estava localitzat en el Lucio. Una reproducció de la façana del Taj Mahal era el principal focus d'atenció d'aquest pavelló.
El pavelló incloïa basars de l'Índia, de Ceilan (actualment Sri Lanka) i d'altres diversos països asiàtics. Tots els productes exposats en els basars podien ser adquirits.
Pavelló d'Espanya
miniatura|Imatge del Pati dels Lleons. El conjunt d'edificis d'Espanya estaven també situats en el Lucio i contenien reproduccions del Pati dels Lleons de l'Alhambra, de la plaça del mercat de Triana i de la mateixa Alhambra de Granada.
Els visitants també podien gaudir d'exhibicions de ballarines espanyoles, d'una correguda de toros mecànica i de la gastronomia espanyola. Per accedir al recinte d'Espanya calia pagar 25 centaus.