La Simfonia núm. 3 "Collages" és una obra en 7 moviments, amb duració aproximada de 20 minuts, per a orquestra simfònica i cinta magnètica. Composta per Robert Gerhard l'any 1960, va ser estrenada el 8 de febrer de 1961 en el Royal Festival Hall a Londres sota la direcció de Rudolf Schwarz.Benoliel, Bernard. «Gerhard: Symphony no.3 etc.» Gerhard: Symphony no.3 “Collages”, epithamalion, piano concerto, [fulletó d'enregistrament sonor] BBC Symphony Orchestra. Chandos Records Ltd, 1997.
Història L'obra va ser un encàrrec de la Fundació Koussevitzky i dedicada a la memòria del seu fundador, Serge Koussevitzky i la seva esposa, la mecenes Natalia Koussevitsky. El títol original, Collages, fa referència a la diversitat del material original, ja que presenta instrumentació simfònica junt amb cinta magnètica. Més endavant, en una interpretació el 1967, va decidir de posar-li el títol de Simfonia núm. 3.
Gerhard va trobar inspiració en un viatge en avió, quan va veure la sortida del sol a 10.000 m, com si fos "el so de 10.000 trompetes". Això va donar una idea de l'ús de la cinta magnètica, de fet els primers sons de la cinta a la simfonia recorden el so d'un avió. També va aportar en la idea d'estructura: cada moviment representaria un moment concret del dia, tot recordant el Salm 113: "Des de la sortida del sol fins a la posta, sigui lloat el nom del Senyor" (Sl 113, 3).
És una de les primeres obres que combina música electrònica amb orquestra, encara que Edgard Varèse ja ho havia fet a Déserts (1954). La diferència radica en el fet que aquest últim utilitza la cinta intercalada entre diferents parts instrumentals, mentre que a l'obra de Gerhard, la cinta sona al mateix temps que l'orquestra. A la partitura es poden veure indicacions de dinàmica que han de ser controlades per un intèrpret.
Estrena i crítiques L'estrena va ser el 8 de febrer de 1961 al Royal Festival Hall, a Londres, sota la direcció de Rudolf Schwarz. Va ser objecte de crítiques bastant dispars. Aquesta que segueix és de l'estrena:
Aquesta altra crítica és la d'una interpretació a Barcelona el 1970, any de la seva mort:
L'obra Instrumentació Vent-fusta a 3: 2 flautes, 1 piccolo 2 oboes, 1 corn anglès 2 clarinets en La, 1 clarinet baix 2 fagots, 1 contrafagot. Vent-metall: 4 trompes 3 trompetes en Do 2 trombons, 1 trombó baix 1 tuba. Percussió: Timbales Intèrpret 1: plat suspès, 3 tom-toms xinesos (petit, mitjà i gran), cròtals, maraques, caixa i caixes xineses (petita i gran). Intèrpret 2: tam tam i bombo. Intèrpret 3: xylorimba i glockenspiel. Intèrpret 4: vibràfon. Intèrpret 5: marimba. Arpa. Piano. Cinta magnètica. Cordes: Violins 1ers. Violins 2ns. Violes. Violoncels. Contrabaixos
Estructura i estil Gerhard presenta una estructura de 7 moviments que representen moments concrets del dia, des de l'albada fins a la nit. Va encapçalar aquests moviments amb uns subtítols suggestius:
I. Allegro moderato: Resplendor de la sortida del sol. II. Lento: Aterratge tornant a la terra. III. Allegro con brio: La ràbia i desesperació de l'home en la foscor del migdia. IV. Moderato: Estat d'inconsciència. V. Vivace: L'oblit deixa pas a l'eufòria. VI. Allegretto: Pampallugues de llum de ciutats llunyanes. VII. Calmo: En la calma de la nit.
La "foscor del migdia" del 3r moviment fa referència a l'obra d'Arthur Koestler, Sonnenfisternis, traduït a l'anglès com a Darkness at Noon. Pel que fa als elements compositius, podem trobar material provinent del folklore espanyol, tant a nivell rítmic com melòdic, per exemple en l'ús del trichord [0,1,3], propi del mode frigi. També hi ha patrons melòdics-rítmics que fan referència a balls populars espanyols. Per altra banda, utilitza les sèries de 12 notes com a elements estructurals de l'obra, com a bon deixeble de Schönberg, però amb una perspectiva més flexible.
Pel que fa a la cinta, va enregistrar tot tipus de sons i els va editar en el laboratori personal que instal·là a casa seva el 1958, encara que alguns dels sons no els va grabar ell mateix. Per exemple, l'any 1959 va demanar per carta a Joaquim Homs que enregistrés i li enviés el so de dues castanyoles diferents.
Per tant, prenent la varietat d'elements que justifica el títol Collages, Gerhard combina diferents estils sense renunciar a la seva habitual referència a les arrels mediterrànies pròpies.
Enregistraments Pérez, Víctor Pablo (1993) Roberto Gerhard 3: Symphony no.1 - Symphony no.3 "Collages". [enregistrament sonor]. Orquesta Sinfónica de Tenerife. Audivis Valois Montaigne. MON 782103 Bamer, Mathias (1997) Gerhard: Symphony no.3 "Collages", epithamalion, piano concerto. [enregistrament sonor] BBC Symphony Orchestra. Chandos Records LTD. CHAN 9556.
Referències
Bibliografia
Categoria:Obres de Robert Gerhard Categoria:Composicions musicals del 1961 Gerhard 03