Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions. Un autor que escriu escolis és un escoliasta. Es coneix l'ús de la paraula des del .Ciceró. Epistulae ad Atticum XVI, 7
Història Els escolis són una font d'informació molt important sobre els aspectes del món antic, especialment la història literària. L'escoli més antic conegut, anònim, data del o aC (amb el nom descolis a la Ilíada). La pràctica de recopilar escolis va continuar fins a l'època romana d'Orient, on destaquen els comentaris de l'arquebisbe Eustaqui de Tessalònica a Homer al i la Scholia recentiora de Tomàs Magistre i Demetri Triclini al .
Els escolis anaven augmentant per afegitons dels successius copistes i propietaris del manuscrit i, en alguns casos, augmentaven tant que ja no hi havia espai als marges, i va ser necessari convertir-los en una obra separada. Al principi, les recopilacions només es formaven a partir d'un comentari però més endavant s'hi van sumar els de diversos comentaristes. Això s'indicava amb la repetició del concepte, o per l'ús de frases com "o així", "alternativament", "segons alguns", per a introduir explicacions d'autors diversos o per citar explícitament diferents fonts.
Els escolis més importants conservats són els de la Ilíada, especialment els que es troben en els manuscrits del . També són importants els escolis d'Hesíode, Pindar, Sòfocles, Aristòfanes i Apol·loni Rodi. En llatí, els més importants són els de Servi Maure Honorat a Virgili, els d'Helenius Àcron i Pomponi Porfirió a Horaci, i els d'Eli Donat a Terenci.
Referències
Categoria:Documents Categoria:Filologia