va ser una poeta, crítica literària i professora uruguaiana.
Biografia Matilde Bianchi va ser professora de llengua castellana i literatura i va exercir com a crítica literària i de dansa. El 1954 va rebre una beca de la Universitat de Salamanca per fer estudis de postgrau. El 1967, a causa de la mort del Che Guevara, va llegir a l'esplanada de la Universitat de la República el poema «Cantar del Ché».
El 1973 va viatjar a Espanya, es va radicar a Madrid el 1976 i va tornar a l'Uruguai el 1982. Allà, al costat d'altres llatinoamericans, va integrar la tertúlia literària Fabro, va dirigir el Taller de Poesia de l'Institut d'Educació Integral i va realitzar col·laboracions amb el diari El Pueblo.
Va ser jurat de diversos concurs literaris i va escriure per a diverses revistes espanyoles, entre elles Ínsula, La Pluma, Zikurat i Triunfo.
Obres Poesia Cenit bárbaro (1954). Cantar del Che (1967). Los Tangos de Troilo (1969). Adiós a la sopa de cebolla (1971). No habrá más pena ni olvido (1979). Violetera de playa (1984). Déjame caer como una sombra (1985). Aquendelmar (1989). Razones de amor (1990).
Narrativa Marcha y contramarcha (1963). Originales y fotocopias (1982). A la gran muñeca (1989).
Premis Premi d'Instrucció Pública (1954) per a Cenit bárbaro. Menció de la Societat Uruguaiana d'Autors per a Marcha y contramarcha.
Referències
Categoria:Morts a Montevideo Categoria:Escriptors de Montevideo Categoria:Escriptors uruguaians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors uruguaians morts al segle XX