La Revolució Digital a Andorra apareix si fa no fa amb la mateixa rapidesa que a la resta de països europeus. El país visqué una introducció lenta d'eines informàtiques com ara els ordinadors industrials fins que finalment la dècada de 2000 accelera la introducció de les noves tecnologies. Llavors el país es mostra del tot capdavanter en haver-hi iniciatives públiques que incentivaven la penetració de les TIC. Així, Andorra fou dels primers països d'Europa a fer l'apagada analògica, com també dels primers a implantar les tauletes a les aules.
En aquest sentit, el país visqué el canvi cultural propi de la Revolució Digital. La societat esdevé més dependent de les noves tecnologies, sobretot d'internet. Internet envaeix tots els camps. Primerament els ordinadors, després els mòbils, seguits de la televisió, de la música, el cinema, l'entreteniment i, fins i tot, el transport.
El país introdueix finalment i amb força paral·lelisme amb el seus veïns les tecnologies robòtiques. En relativament poc temps el país veié els primers anuncis d'aspiradores robots, alhora que el mercat andorrà proposava els seus endolls, llums, termòstats, persianes, detectors d'inundació, gestors del control de l'aire o cuines robots.
Historiografia Atès que la Revolució Digital és un assumpte força recent dins la historiografia, s'entén que a la dècada del 2010 encara no hi hagués hagut cap mena de proposta en historiadors andorrans de parlar sobre la seva implantació a Andorra.
Existeixen algunes referències sobre les tecnologies a Andorra a diverses biografies: Rubí Ariel Rocha Simões (2019) Els Anys (No Tant) Daurats. Editorial Círculo Rojo Diversos autors (2004) 110 Anys de telecomunicacions a Andorra. STA Martí Garcia-Ripoll Duran (2007). Ràdio en català a l'estranger. UAB. Gualbert Osorio (2013) Ràdio Andorra, la història d'un mite que va fer història. Crèdit Andorrà Maria Jesús Lluelles Larrosa (2018) Les ràdios andorranes, una qüestió de sobirania. Institut d'Estudis Andorrans. Maria Jesús Lluelles Larrosa (2004). El . La modernització d'Andorra. Pagès Editors
Endemés, un investigador de la Universitat Abat Oliba CEU, el Professor Carles Ruiz i Gil, en el marc del seu doctorat industrial, va estudiar la revolució digital andorrana, creant un compendi i corpus de coneixement únic al respecte.
Revolució digital Primera Revolució Digital
miniatura|Diversos telèfons intel·ligents amb sistema operatiu Android La penetració del capitalisme durant els Anys Daurats del segle XX ha permès a Andorra d'adaptar-se a gran velocitat a la Revolució digital esdevinguda a partir de la dècada dels 1990. El país ha estat fins i tot capdavanter. Andorra fou efectivament el segon a la llista en haver-se adaptat a la televisió digital terrestre i haver apagat el sistema analògic televisiu. Alhora fou dels primers a apagar l'ADSL i deixar pas únicament al sistema de fibra òptica. El país presentà en aquest sentit diversos avantatges. En ésser de dimensions petites, Andorra aconseguí desplegar fàcilment els cablatges necessaris sense que hi hagués dificultats afegides, com sí aparegué en altres indrets d'Europa. Per aquest motiu el senyal digital televisiu fou des de primera a primera força bo. El país introduí inicialment cinc canals de televisió digitals fins l'apagada en què la varietat televisiva va augmentar considerablement amb prop de 30 canals. El sistema televisiu va heretar les pràctiques sorgides després de l'aprovació de la Constitució andorrana de 1993. El segon avantatge d'Andorra és que no existien diversos operadors de manera que tot l'entramat audiovisual del país estava en mans d'una empresa pública que, com a tal, havia de garantir un servei de qualitat, deixant de banda els beneficis que, no contrastant això, també hi són. Així doncs l'STA, és a dir, Servei de Telecomunicacions d'Andorra, s'encarregà del passatge de l'era analògica a la digital.
Parlar de l'STA és parlar de l'analogia andorrana. El país introduí els primers tèlex l'any 1968 i d'ençà que l'administració andorrana sempre ha procurat nodrir el país de noves tecnologies. Les tecnologies a Andorra sempre han estat objecte d'ambicions polítiques. Des del que França i Espanya batallen per nodrir el país de noves tecnologies a canvi que els andorrans cedeixin i esdevinguin o espanyols o francesos. Quelcom que des d'Andorra mai s'ha vist amb bons ulls i per això durant la dècada dels 1960 i 1970 hi hagué tota una batalla entre administracions sobre qui tenia o no dret d'instaurar la seva pròpia operadora.
L'any 1972 s'inaugura l'STA que fou la primera vertadera operadora nacional. Aquesta sorgeix per diverses causes. Durant els 1960 la televisió és distribuïda una mica per tot Europa però no amb la mateixa proporcionalitat, de manera que malgrat que hi hagi documents que parlen dels primers senyals als 1960, no és fins als 1970 que Andorra comença a veure com penetra aquest aparell. Llavors el Consell General, que feia funció de legislatiu i executiu alhora, no pas com avui, mira d'introduir el país a les noves tecnologies i d'ençà que es podria dir que les noves tecnologies entren a Andorra al mateix ritme que a Europa, de vegades més aviat. Per això mateix durant la dècada dels 1990 el govern andorrà mira de potenciar les noves tecnologies i, així mateix, el país visqué la bombolla dels 2000.
També hi ha documentació que deixa en evidència que el pas dels despatxos amb ploma cap a les computadores fou força paral·lel a l'evolució europea. D'ençà que l'STA posseeix el monopoli de les telecomunicacions, i ultra els desavantatges de preu dels quals la població es queixava tot sovint, això permeté implantar novetats com l'any 2002 quan decideix inaugurar el primer servei portal d'internet corporatiu. A la dècada dels 2000 totes les escoles andorranes, tots els sistemes educatius inclosos, tenien sales d'informàtica en què per primera vegada els ordinadors eren utilitzats com a eina per a l'aprenentatge. De fet, l'STA fou la primera que col·laborà amb els tres sistemes educatius per tal d'implantar-hi les primeres plataformes digitals d'aprenentatge. A la vegada el govern andorrà fou el primer al món que proposà a la dècada dels 2010 d'incorporar les tauletes a les escoles del sistema educatiu andorrà com a substitut parcial dels llibres clàssics.
A la dècada dels 2010 al país hi ha gairebé dos mòbils per habitant. El desembre de 2002 hi havia unes 43.500 unitats de telefonia fixa, incloent-hi les telefòniques i canals XDSI. La telefonia mòbil comptava amb 45.400 unitats. Llavors el país frega gairebé els 80.000 habitants. Internet ja és introduït amb fibra òptica. La penetració d'internet a Andorra és de les més elevades del món i la necessitat és cada volta més creixent. Per això mateix l'STA canvia els seus estatuts jurídics i amb la introducció de la Llei d'obertura econòmica l'antic Servei de Telecomunicacions d'Andorra passa a conèixer-se com a Andorra Telecom. S'introdueix una marca corporativa: SOM Telecom, així com una nova estètica, pintada de color rosa. El país es troba llavors davant la revolució dels telèfons intel·ligents que introdueixen la missatgeria instantània i, en aquest aspecte, Andorra Telecom optà inicialment per polítiques proteccionistes, com ara el barratge de WhatsApp, fins finalment adonar-se que tenia molt a guanyar amb les xarxes de dades mòbils, raó per la qual esdevé també capdavantera en la introducció dels 4G.
Nota: el fet que a Andorra només una empresa paraestatal tingui el monopoli de les telecomunicacions ha permès el mercat lliure dels telèfons mòbils. Així, contràriament a altres països, com ara Portugal, Espanya, França, el Regne Unit, Irlanda o Alemanya, els mòbils eren tots lliures i no es venien blocats de sèrie. La companyia no es feia càrrec de la venda dels mòbils i aquests podien trobar-se lliurament al comerç. Això fou aprofitat inicialment pels turistes que venien expressament a Andorra a comprar-se mòbils alliberats. La dinàmica continuà d'aquesta manera fins que s'introduïren els telèfons intel·ligents. Aleshores els preus augmentaren considerablement i de 20 euros els telèfons mòbils passaren a costar prop de 1000 euros, el salari mínim d'un ciutadà andorrà, superior a un ciutadà català i lleugerament inferior a un ciutadà francès. Per això mateix, encara que a Andorra es continuessin venent telèfons desblocats, el preu deixava de ser competitiu i, per tant, molts turistes francesos, catalans o espanyols deixaren de desplaçar-se al país per comprar-hi telefonia mòbil.
|miniatura|FilmIn, primera plataforma de cinema alternatiu i en català En aquest sentit, cal tenir en consideració altres progressos significatius que arribaren al món sencer mercès a la revolució digital. Llistem-los:
Ordinadors Ordinadors industrials (1953) Ordinadors personals (1976) Ordinadors híbrids (2012) Telefonia mòbil Telèfon mòbil (1983) Telèfon intel·ligent (2007) Impressores i escàners autònomes i sense cablat (1970-2000) Caixers automàtics (1980) Televisió intel·ligent Televisió cablada (1980) Televisió panoràmica (1990) Televisió a la carta (2010) Vídeojocs (1990) Revolució audiovisual Dibuixos animats (1990) ràdio digital (2000) càmeres digitals (1990) imatge alta definició (1990) pel·lícules per emportar (K7, CD, DVD, Blu-ray, streaming) - (1990, 200, 2010) Música per emportar (K7, CD, minidisc, digital, streaming) - (1990, 200, 2010) Informació i comunicació Correu electrònic (2000) Diaris digitals (2000) Missatgeria instantània (2000) Tauletes (2010) GPS GPS (2000) Internet (1990) Automòbils intel·ligents (2010) i híbrids Rellotges intel·ligents
No hi ha constància als arxius nacionals del país de la introducció prematura d'ordinadors industrials però sí que hi ha documentació relativa a l'ordinador personal que segueix la mateixa penetració que al territori francòfon. Així vers la dècada dels 2020, el país importa instantàniament els primers ordinadors híbrids promoguts per Microsoft. També veiem una implantació instantània i paral·lela a França del telèfon mòbil analògic i intel·ligent, així com de les impressores i dels caixers automàtics, sense deixar de banda la televisió cablada que fou inicialment privada. De fet, l'STA mai s'ocupà de la televisió per cable, fet que canvia notablement amb la introducció de les televisions panoràmiques, amb imatge d'alta definició i, finalment, amb la televisió a la carta. En aquest sentit, la parapública andorrana signà un contracte amb Movistar Espanya per tal d'oferir un servei de streaming nacional als ciutadans andorrans.
La cosa ja no es presenta tant igual per als videojocs. Aquests, com a molts països, arriben tímidament a Andorra fins que finalment hi ha una penetració instantània i, d'ençà, que la mateixa Andorra Telecom promou salons del videojoc. És llavors quan una empresa andorrana decideix contribuir a la creació de videojocs, tal com s'esdevé a les capitals europees. Ordino Studios fou una empresa andorrana que va obrir les portes en plena crisi de les Subprimes i que va tenir presència a la premsa del país per presentar-se com la primera startup andorrana que creava videojocs. Els responsables de la sèrie nord-americana Stargate li van demanar que creés el videojoc de la sèrie per als mòbils i tauletes, de forma que els gamers varen poder finalment gaudir del videojoc en llengua catalana. Però si el 2012 tot semblava que arrencava espectacularment, un any més tard el caos s'apoderava de l'empresa. En efecte, el Diari d'Andorra informava que Ordino Studios tenia un deute que s'elevava gairebé a tres milions d'euros. D'aquest deute una part la va pagar el propi govern que havia incentivat en un principi la creació d'aquesta startup.