miniatura|Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. miniatura|Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos.
La marina de guerra catalana era formada pels vaixells, almirallat, barcada i homes de bord catalans (sense comptar la xurma) a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona. Aquesta marina de guerra solcà per tota la Mediterrània dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors els vaixells construïts a Catalunya i embarcats de catalans continuaren de navegar per les costes catalanes, sota l'autoritat de reis no catalans,
De manera anàloga, les marines de guerra del regnes de Mallorca i de València tingueren també entitat pròpia.
Resum previ miniatura|Vista lateral d'una tarida habilitada pel transport de cavalls. Una marina de guerra es basa en els vaixells, les persones que comanden els estols, les tripulacions, les armes i la manera d'actuar de tots plegats seguint les instruccions de l'autoritat política governant. Vaixells. L'estudi general ha de tenir en compte els nombre de vaixells construïts, les seves característiques, el cost de fabricació, les despeses de manteniment, els costos d'operació, la vida útil de cada vaixell, ... En l'època dels vaixells de fusta calia tallar aquesta alguns anys abans, per a poder-la tractar i assecar de manera adequada. Una marina de guerra eficient exigeix previsió i organització. Responsables en campanya. Un estol està governat per un almirall i, eventualment, per un sots-almirall. Cada vaixell (galera, nau o similar) té un capità i altres oficials (patró, nauxer, còmit, ...). Tripulació La maniobra d'un vaixell exigeix un cert nombre de mariners i fadrins (joves aprenents) Guerrers En un vaixell de guerra tothom pot lluitar però és convenient i freqüent disposar a bord de guerrers especialitzats (per exemple ballesters) amb bones armes defensives i ofensives. Remers. En vaixells moguts per rems hi ha d'haver un nombre important de remers (voluntaris o forçats). Armes. Les armes d'un vaixell de guerra poden ser generals o individuals. Les armes generals de les galeres medievals eren les ballestes de lleva i, posteriorment, les peces d'artilleria basades en la pólvora.
Plantejament de l'article L'article segueix una exposició cronològica de fets puntuals. Indicant, en cada cas, els punts indicats més amunt: nombre de vaixells, persones responsables i altres detalls.
Antecedents Una marina de guerra d'una certa entitat no s'improvisa ni surt del no res. Abans de l'esclat que va suposar la conquesta de Mallorca, hi ha alguns fets navals que demostren l'existència de vaixells de guerra basats –i potser construïts– a les costes catalanes.
Batalla de Mallorca (813) miniatura | Dominis territorials. Any 814. La batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Empúries l'any 813, en aigües de Mallorca, contra la flota sarraïna, que venia d'assolar Còrsega. El comte va esperar subreptíciament a Mallorca l'armada musulmana i la victòria es va saldar amb la captura de vuit naus i l'alliberament de cinc-cents captius corsos.
La referència a la batalla es troba en diversos cronicons francs, que tots reprodueixen, amb petites variacions, l'obra del cortesà de Carlemany, Einhard, Annales regni Francorum (ca. 830), que relata els fets de la següent manera:
Sunyer II d'Empúries-Rosselló (891) El 891 preparà una expedició, entre comercial i piràtica, contra els sarraïns enviant una flota de quinze vaixells que van arribar a Petxina, prop d'Almeria, acabant tot amb una treva que durà les primeres dècades del .
Croada pisano-catalana miniatura|Taifa de Dénia cap al 1037. La Croada pisano-catalanaLiber maiolichinus a les illes Balears, que en l'època eren una taifa musulmana, va consistir en una expedició en represàlia pels actes de pirateria comesos pels musulmans que l'habitaven, duta a terme per Ramon Berenguer III i els seus aliats, el 1114. Fundada en un tractat de 1113 entre la República de Pisa i el Comte de Barcelona, tenia com a objectiu arrabassar l'illa als musulmans i impedir l'atac i entorpiment als combois i naus dels comerciants cristians que en aquells dies navegaven pel mar Mediterrani. Tot i que Mallorca va quedar un altre cop en poder musulmà, va servir per establir les bases d'el futur poder naval català i per enfortir els contactes comercials a la Mediterrània.
Ramon Berenguer el Gran (1116) Segons una biografia del bisbe Oleguer de Barcelona, Ramon Berenguer el Gran va viatjar a Roma amb un gran estol fent escales a Gènova i Pisa, signant tractats diplomàtics.
Gorabs (1120) En un conveni entre Ramon Berenguer III i l'alcaid de Lleida s'esmenten els gorabs, vaixells interpretats com a caravel·les.
Conquesta d'Almeria (1147) Conquesta de Tortosa Marina catalana consolidada Tot i que Ramon Berenguer el Gran ja disposava d'una armada important, l'esdeveniment que consolida la potència naval catalana és la conquesta de Mallorca.
Conquesta de Mallorca (1229) miniatura|Conquesta de Mallorca per Jaume I La conquesta de Mallorca va començar amb una gran operació naval. Els fets generals són prou coneguts i fàcils de consultar. Hi ha alguns particulars no tan divulgats que convé tenir en compte. Un cop aprovada la conquesta el rei encomana l'organització de l'estol a Ramon de Plegamans. Aquest feu fer galeres, tarides i altres llenys. Feu fer bescuit i provisió de farina i de forment, de civada i peix salat. Els tipus de vaixell esmentats en l'expedició eren: galeres, galiotes, llenys, corces, brisses o búrcies, naus i tarides. Hi havia un codi de senyals lluminosos entre vaixells amb farons apantallats per tal d'evitar la seva visió des de Mallorca. L'estol va patir una tempesta. La galera del rei va rebutjar la demanda d'un timó de recanvi.
Carrós de Costa (1230) Aquest marí d'origen genovès i corsari extremat comandava la rereguarda de l'estol de la conquesta de Mallorca. El 1230 el rei Jaume el va nomenar primer almirall de Catalunya i Mallorca.
Drassanes de Barcelona L'any 1243 hi ha una Cèdula de Jaume I per referir-se als límits occidentals de la Ribera utilitzant per primer cop la paraula Drassanes.
A principis del ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en uns terrenys en els quals Jaume el Conqueridor va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.
Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1275 i el 1285, la conquesta de Sicília i la Croada contra la Corona d'Aragó havia comportat la necessitat de disposar d'un espai per a la conservació i manteniment dels estols reials i es va iniciar la construcció de les drassanes, que constava d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, capaç d'encabir setze galeres amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen. A partir de la construcció de les noves muralles al , les drassanes instal·lades al peu de la muntanya de Montjuïc passen a ser les úniques de la ciutat.
Drassanes medievals Les drassanes medievals de Catalunya, València, Mallorca i Tortosa –a més de la seva funció principal de construir i mantenir vaixells de guerra– constituïen una indústria fonamental per a la supervivència de milers de famílies. Materials: Fustes, ferro, aram, estany, bronze, cànem, cotó, espart, pega negra, cera, seu, carbó, llenya Oficis: bosquerols (que tallaven la fusta del bosc), raiers (que feien baixar la fusta pels rius), carreters, serradors, mestres d'aixa, calafats, corders, velers, remolars, escultors, pintors,... Autoritats, càrrecs i funcions: drassaner major, almirall, patró de galera o de nau, nauxer-pilot, còmit, escrivà, barber/cirurgià, alier, espatller, mariner, fadrí (de vaixell), remer, músic... Armes individuals: ballestes, espases, coltells, cuirasses, elms, escuts, llances Artilleria: bombardes, versos, colobrines, ballestes de lleva Funcionament d'un estol de guerra Els requeriments previs, les necessitats en campanya i les accions posteriors a una expedició militar naval són realitats d'una certa complexitat que cal estudiar en cada cas. Hi ha alguns punts generals que es repeteixen en totes les campanyes. Estol pròpiament dit: cal aplegar els vaixells necessaris (galeres, galiotes, naus, tarides, baleners…). Armar els vaixells. Equipar-los amb les armes i tot el que calgui (tripulació, aigua, queviures, llenya…) Entre els queviures més importants hi havia el bescuit. Taula d'acordar. Enrolar la tripulació per a una expedició important sovint requeria de la solemnitat de la "taula d'acordar". Amb músics, escrivà i tresorer per a pagar les quantitats inicials. Fer mostra. Un cop l'estol estava armat i preparat era presentat per a la seva comprovació a les autoritats pertinents. Navegació. La navegació exigia experts (nauxers i pilots) i instruments (carta de navegar, sestes, brúixola, ampolletes de sorra, escandalls…)
Guerra de Sicília (1282-1289) 1282. Batalla dels Comtes 1283. Nomenament de Roger de Llúria com a almirall del (sic) “regne de Catalunya e Sicília”.Nombramiento de Almirante del reino de Cataluña y Sicilia expedido por el Rey Don Pedro III de Aragón a favor de Rogerio de Lauria Combat de Nicòtena (1282) Combat de Malta (1283) Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols (1285)
Consideracions de Ramon Muntaner
A més dels seus fets militars, Ramon Muntaner fou un observador atent de la realitat i un conseller expert en la guerra naval. Aconsellava l'establiment regular de quatre drassanes. Les de Barcelona i València per necessitat (com a ciutats més importants) i les de Tortosa i Cullera per la seva ubicació i les seves condicions estratègiques. Així, amb 25 galeres a cada base, el rei disposaria de 100 galeres sempre a punt. A més, per tractar-se de ports fluvials, les 50 galeres de Tortosa i Cullera podrien armar-se en secret. miniatura | Coberta d'una galera. La proa és a l'esquerra. A cada banc hi poden remar tres remers. Però és possible prescindir del tercer remer (terçol). Muntaner fou un defensor de les galeres amb ballesters “en taula”, ballesters professionals enrolats com a ballesters i sense obligació de remar. Això implicava una galera amb dos remers (cadascun amb el seu rem) per banc, deixant desocupat el lloc del terçol. Les galeres amb tres remers per banc (palomer, postic i terçol)DCVB:Postic. eren més ràpides però disposaven de ballesters ocasionals (els terçols feien de ballesters) menys hàbils que els professionals.
En el capítol 272 (CCLXXII) de la seva crònica, Ramon Muntaner inclogué un sermó en vers amb consells militars sobre el passatge a Sardenya. Pel que fa a les forces navals Muntaner recomanava un estol de 100 galeres (80 amb ballesters de taula i 20 galeres lleugeres amb terçols). Finalment l'estol constava de 60 galeres sense cap galera ràpida.Capítol CCLXXII. Recompta lo sermo que yo Ramon Muntaner tramis al senyor rey.
Ramon Llull i el Rex bellator (1292) La importància de Ramon Llull com a teòric naval és notable i convé recordar-la. Els seus escrits sobre navegació (deixant de banda el perdut Llibre de navegació) demostren la forma de navegar per estima dels vaixells de la seva època. Un estol militar ha de conèixer amb seguretat la seva posició. En les obres sobre la recuperació de Terra Santa exposa la necessitat d'una armada naval: l'armada catalana.
Galió de Barcelona (1292) En una carta de Jaume el Just a Sancho IV de Castella s'esmenta un “galeón” armat a Barcelona per transmetre notícies i portar la paga de dos mesos per a dues galeres catalanes cedides a Castella.