MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció) va ser un violoncel·lista i professor del . És conegut per la seva composició per a violoncel i piano de la Sonata de violí de César Franck en La major. La musicòloga Lynda MacGregor va descriure Delsart com "un dels més importants violoncel·listes francesos del període, amb una tècnica impecable, un arc precís i un to dolç, encara que no gran".MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció) Era el propietari del 'Archinto' Stradivari de 1689.MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció)
Vida i carrera Nascut a Valenciennes el 1844, Delsart va començar els seus estudis a l'Acadèmia de Música de la seva ciutat natal abans de traslladar-se al Conservatori de París, on va obtenir el Primer Premi en interpretació de violoncel, el 1866.Van der Straeten, pàg. 535 El seu professor principal va ser Auguste Franchomme, que va ser va triomfar com a professor de violoncel al Conservatori després de la mort de Franchomme el 1884.Jeffrey Solow (2001). "Who Was That Guy, Anyway? / Historical Editors of Cello and Chamber-Music Repertoire, Part I". Revista de cordes, núm. 94. Arxivat des de l'original el 4 d'abril de 2010. Recuperat el 25 de febrer de 2011.Mestre: Jules Delsart". violoncel·lista.nl. 6 de desembre de 2003. Recuperat el 24 de febrer de 2011Teller Ratner, Sabina (2002). Camille Saint-Saëns: catàleg temàtic de les seves obres completes, volum 2 . Oxford University Press. pàg. 196. . Va romandre en aquesta posició durant la resta de la seva vida. Entre els seus estudiants figuraven Paul Bazelaire,Jeffrey Solow (2001). "Who Was That Guy, Anyway? / Historical Editors of Cello and Chamber-Music Repertoire, Part I". Revista de cordes, núm. 94. Arxivat des de l'original el 4 d'abril de 2010. Recuperat el 25 de febrer de 2011.Mestre: Jules Delsart". violoncel·lista.nl. 6 de desembre de 2003. Recuperat el 24 de febrer de 2011 Horace Britt,Principals violoncel·les de l'Orquestra Simfònica de Chicago: 1905-1907 Horace Britt". Orquestra simfònica de Xicago. Recuperat el 25 de febrer de 2011. Marcel Casadesús,MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció) Louis Feuillard,Stephen Sensbach comparteix una" caixa oblidada dels tresors "amb els assistents al dia de violoncel WCS" (PDF). Wisconsin Cello Society. Tardor 2004. Arxivat des de l'original (PDF) el 20 de juliol de 2011. Recuperat el 25 de febrer de 2011 Louis Fournier,MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció) Víctor Mirecki Larramat, Henri Mulet,Henri Mulet: organista-compositor francès". El Diapason. 2008. Arxivat des de l'original el 20 de març de 2012. Recuperat el 24 de febrer de 2011. i Georges Papin.MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció)
Després de la seva graduació al Conservatori de París, Delsart va emprendre diverses gires d'èxit arreu d'Europa. El 26 de febrer de 1881 va estrenar a la Sala Pleyel la sonata per a violoncel de Marie Jaëll, amb la compositora tocant el piano.Marie Jaëll (1846-1925)/Sonate für Violoncello und Klavier" (en alemany). Klassika. Recuperat el 25 de febrer de 2011 El 1882 va dedicar el seu Concert per a violoncel a ell.Jaëll Marie [née Trautmann] (1846 - 1925)" (en francès). musicologie.org. Recuperat el 25 de febrer de 2011 Es va fer nombroses aparicions a Londres, incloent la realització en l'estrena mundial del Rèquiem de David Popper per a tres violoncels i orquestra juntament amb el compositor i Edward Howell com els seus companys de violoncel·listes al "St James 'Hall, Sydney" el 25 de novembre de 1891.MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció)Jeffrey Solow (2001). "Who Was That Guy, Anyway? / Historical Editors of Cello and Chamber-Music Repertoire, Part I". Revista de cordes, núm. 94. Arxivat des de l'original el 4 d'abril de 2010. Recuperat el 25 de febrer de 2011. El 1892, a La Trompette, acompanyat per Louis Breitner, va estrenar Chant saphique, op. 91, una obra per a violoncel i piano de Camille Saint-Saëns, que li va ser dedicada.Teller Ratner, Sabina (2002). Camille Saint-Saëns: catàleg temàtic de les seves obres completes, volum 2 . Oxford University Press. pàg. 196. . Altres obres dedicades a Delsart van incloure Nocturne de David Popper, Sonata per a violoncel de Léon Boëllmann,Léon Boëllmann (1862-1897) / Cellosonate a-moll" (en alemany). Klassika. Recuperat el 26 de febrer de 2011. i de Benjamin Godard On the Lake.
Delsart també va exercir de músic de cambra. Des de 1875, juntament amb el fundador Martin Pierre Marsick, Louis van Waefelghem i Guillaume Rémy, fou el violoncel·lista del "Quartet Marsick", un dels millors i més famosos quartets de corda de l'època de París.Cobbett, pàgina 435 Amb André Messager i Guillaume Rémy, va tocar en un trio de piano que va estrenar el trio d'Ernest Chausson en G minor, Op. 3, el 1882.Cobbett, pàgina 266 També va tocar en un trio dirigit per Pablo de Sarasate. Applebaum, pàgina 283
A més del violoncel, Delsart tocava ocasionalment a la viola da gamba, que va començar a estudiar el 1887.MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció) El seu interès per aquest instrument el va portar a fundar la "Société des Instruments Anciens" (SIA)Jeffrey Solow (2001). "Who Was That Guy, Anyway? / Historical Editors of Cello and Chamber-Music Repertoire, Part I". Revista de cordes, núm. 94. Arxivat des de l'original el 4 d'abril de 2010. Recuperat el 25 de febrer de 2011.Mestre: Jules Delsart". violoncel·lista.nl. 6 de desembre de 2003. Recuperat el 24 de febrer de 2011 amb Louis Diémer (clavicèmbal), van Waefelghem (viola d'amore) i Grillet (fídula) el 1889.MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció) El "SIA" va actuar amb èxit a tot Europa durant una dècada, tot i que Delsart només va ser membre durant els seus primers anys. Dos dels seus alumnes, Papin i Casadesus, van tenir èxit a la Société.MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció)
Delsart va morir a París el 1900, amb 55 anys i va ser enterrat al cementiri Père Lachaise.MacGregor, "Jules Delsart", Grove Music Online (accés a la subscripció) Durant la seva vida, el seu retrat va ser pintat per Jean-André Rixens i Julien Decle; ambdues pintures es troben al Musée des Beaux Arts, valencianes.Col·leccions: Delsart p. 1 a Culture: fr, recuperat el 26 de febrer de 2011 (en francès) Hi ha un carrer Jules Delsart a Valenciennes.
Referències
Categoria:Violoncel·listes francesos Categoria:Pedagogs musicals francesos Categoria:Persones de Valenciennes Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a París Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Oficials de les Palmes Acadèmiques Categoria:Nascuts al segle XIX Categoria:Morts al segle XIX