Aquilegia pancicii, és una espècie que pertany a la família de les ranunculàcies.
És una de les del gènere Aquilegia europees bicolors amb flors blaves i una làmina blanquinosa de fulles del nectari. M. Gajić: Aquilegia L. In: Mladen Josifović (Hrsg.): Flora SR Srbije. Band 1, SANU, Belgrad 1970, S. 225. Només es té constància a Suva Planina, a l'est de Sèrbia.
Descripció Aquilegia pancicii és una planta herbàcia perenne i pot créixer fins a uns 20 a 70 centímetres d'alçada. Té un sistema radicular molt ramificat i una arrel principal. La tija vertical és densament pilosa. Les fulles estan disposades en una roseta bàsica solta i amb pèls glandulars a ambdós costats, són trifoliades amb seccions finals ovals-lanceolades, no dividides o de tres columnes. August von Hayek: Prodromus florae peninsulae Balcanicae (= Repertorium specierum novarum regni vegetabilis. Beihefte 30). Band 1, Nr. 2, Berlin 1927, S. 304.
L'època de floració és al juny. Regula-Bevilacqua: Aquilegia L. In: I. Trinajstić (Hrsg.): Analitička Flora Jugoslavije. Band 2, Zagreb, 1973, S. 363. En una tija llarga d'inflorescència hi ha una inflorescència terminal i racemosa que conté de tres a cinc flors, de vegades més. La flor és hermafrodita, radialment simètrica, la flor amb un esperó té un diàmetre de 3 a 4 centímetres. Els sèpals són de color blau viu. Els cinc pètals, que són com periants, són de color blau viu i de 1,5 a 2 centímetres de llarg. Les fulles del nectari tenen fins a 2 centímetres de llarg, de color blau viu a la part superior, la làmina és blanca. L'esperó és 1,2 centímetres més llarg que la làmina i està enganxat i corbat; la làmina fa 7 mm de longitud. Philip A. Munz: Aquilegia – The wild and cultivated columbines (= Gentes Herbarum. 7). New York 1946, S. 68. Hi ha nombrosos estams que sobresurten de la fulla de la fulla de mel. Els estaminodes són lanceolats i punxeguts.
Tenen entre cinc a deu fol·licles glandulars que creixen més de 2 cm de llarg i contenen una varietat de llavors fosques i brillants.
Una característica distintiva senzilla per a les altres espècies dAquilegia de dos colors de la península balcànica, Aquilegia amaliae, Aquilegia dinarica i Aquilegia blecicii, és la longitud de la làmina dels pètals interiors. Amb Aquilegia pancicii és inferior a 8 mm, amb la resta al voltant dels 9 mm de longitud. Només amb Aquilegia amaliae subsp. ottomis, per tant, els estams sobresurten per sobre de les fulles del nectari. Oleg Polunin: Flowers of Greece and the Balkans. Oxford University Press, Oxford u. a. 1980, , S. 242.
Distribució La distribució dAquilegia pancicii està limitada a les ubicacions rocoses al massís calcari de Suva Planina a prop de Bela Palanka i Pirot a l'est de Sèrbia.
Taxonomia Aquilegia pancicii, va ser descrita per Árpád von Felsöhagy Degen i publicat a Magyar Botanikai Lapok 4: 118, a l'any 1905.Árpád von Degen: Verzeichnis der von Herrn Custos Othmar Reiser gelegentliche seiner Reisen in Serbien in den Jahren 1899 und 1900 gesammelten Pflanzen. In: Magyar Botanikai Lapok. Band 4, 1905, S. 117–134, hier: S. 118,
EtimologiaAquilegia : nom genèric que deriva del llatí aquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila. A Epítets Botànics
pancicii: epítet atorgat en honor del botànic croat i primer president de l'Acadèmia sèrbia de les Ciències i les Arts Josif Pančić.
Referències
Enllaços externs
pancicii