Mondo cane ("Món gos", en català) és un film documental realitzat el 1962 pels cineastes italians Paolo Cavara, Gualtiero Jacopetti i Franco Prosperi. La pel·lícula consisteix en un seguit de segments que mostren pràctiques culturals d'arreu del món, amb la intenció d'impactar o sorprendre al públic occidental. Les escenes se succeeixen conformant una exhibició caleidoscópica mancada d'argument.
Malgrat l'autenticitat reivindicada pels directors, algunes escenes de la pel·lícula foren escenificades o manipulades creativament per tal d'explotar el "voyeurisme" i la morbositat dels espectadors. El film es pot considerar un predecessor de la telerealitat, i fou el detonant del gènere cinematogràfic anomenat mondo.
Recepció i influència Mondo Cane va ser nominat a dos premis de la temporada cinematogràfica de 1962. Va guanyar el premi David de Donatello a la millor producció de la Accademia del Cinema Italiano, nominació que va compartir amb Una vita difficile. També va ser nominat a la Palma d'Or del 15º Festival de Cannes, que va perdre en favor de O pagador de promessas.
Fou un èxit de taquilla internacional i va inspirar la producció de nombrosos documentals, molts dels quals inclogueren la paraula «Mondo» en el seu títol, com per exemple Mondo Bizarro, Mondo Daytona, Mondo Freudo, Mondo Mod, Mondo Infame i Mondo Hollywood. Aquestes pel·lícules van ser reconegudes col·lectivament com un gènere en si mateix, anomenat mondo.
L'èxit del film va empènyer Jacopetti i Prosperi a produir-ne seqüeles, com per exemple Mondo cane 2, Africa addio i Addio Zio Tom, mentre que Cavara va dirigir La donna nel Mondo, Malamondo, i el drama "antimondo" L'occhio selvaggio.
El documental inclou una gravació de la performance Anthropométrie de l'époque bleue, de l'artista Yves Klein, realitzada el 17 i 18 de juliol de 1961. L'artista va morir d'una crisi cardíaca el 6 de juny de 1962, poc després d'assistir a la pre-estrena del documental al festival de Cannes, el 12 de maig de 1962, durant la qual va patir una indisposició.
Referències
Bibliografia Fabrizio Fogliato, Paolo Cavara. Gli occhi che raccontano il mondo. (en italià) Stefano Loparco, Gualtiero Jacopetti - Graffi sul mondo. (en intalià) Goodall, Mark. Sweet & Savage: The World Through the Shockumentary Film Lens. London: Headpress, 2006. (en anglès)
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1962 Categoria:Documentals en italià Categoria:Documentals d'Itàlia