Les macroalgues són un tipus d'alga marina de mida macroscòpica, en general multicel·lulars, que és el que les diferencia de les microalgues, que són de mida microscòpica i unicel·lulars. Les macroalgues no han de confondre's amb la herba marina, que és un fons marí poblat per plantes vasculars (posidònia, zostera, etc.) i no per algues. Entre les macroalgues més conegudes hi ha el sargasso i les laminàries, que formen els boscos d'algues, un dels ecosistemes marins més importants.
Les macroalgues poden ser algues verdes (Chlorophyta i Charophyta) pertanyents al clade Viridiplantae dins del grup Archaeplastida, sent les més properes a les plantes terrestres, algues vermelles (Rhodophyta) que es troben fora d'aquest clade però que també pertanyen al grup Archaeplastida, o algues brunes (Phaeophyceae) que pertanyen al fílum Heterokontophyta, per la qual cosa no es consideren veritables plantes.
Anatomia L'aspecte de l'alga s'assembla a plantes terrestres no arbòries. La seva anatomia inclou:
Tal·lus El tal·lus és el cos de les algues. Conté làmina, cama i fixador.
Làmina o fulla És una estructura aplanada una mica semblant a les fulles. Conté sorus i pneumatocists, sent els sorus un cúmul d'espores i el pneumatocist una bufeta d'aire. Un òrgan d'assistència a la flotació a la fulla. En els kelps (nom vulgar d'un grup de gèneres de les laminarials), hi ha un pneumatocist o surador entre la làmina i la cama.
Cama És l'estructura de sosteniment, similar a la tija. En algunes laminariales pot mancar.
Fixador És una estructura basal que proporciona un enganxament a un substrat. En el cas de les algues, l'haptera és una extensió similar a un dit sovint amb un disc terminal que s'ancora a un substrat bentònic
La cama i la làmina són coneguts col·lectivament com a fronda.
Grups Evolutivament, les macroalgues apareixen en moments diferents de la història evolutiva de les algues, per la qual cosa són diferents grups sense relació:
Ulvophyceae, macroalgues verdes (cloròfits) compostes per una sola cèl·lula de gran desenvolupament. Charophyta, macroalgues verdes multicel·lulars d'aigua dolça que van antecedir evolutivament a les plantes terrestres. Rodophyta, macroalgues vermelles, el subgrup de les quals més important és Florideophyceae. Phaeophyceae, macroalgues brunes, grup que conté les de major mida, com es veu en els boscos de varec.
Exemples Destaquen els següents gèneres: GènereChristian Wiencke, Kai Bischof [editors]: Seaweed Biology: Novel Insights into Ecophysiology, Ecology & Utilization. Springer, 2012. (print); (eBook)Tipus d'algaComentarisCaulerpa111x111pxVerdaSubaqüàticaFucus150x150pxBrunaEn zones entre marees sobre costes rocoses.Gracilaria150x150pxVermellaConreada com a aliment.Laminaria122x122pxBrunaHabita en profunditats de 8 a 30 m sota la superfície, conreada com a aliment.Macrocystis150x150pxBrunaGran alga, forma grans frondes flotants.Porphyra150x150pxVermellaEn zones entre marees amb climes temperats. Conreada com a aliment.
Vegeu també Microalga Sushi
Referències
Categoria:Algues