habitualment referit pels historiadors de la Revolució Francesa simplement com Biron, va ser un polític i soldat francès, conegut pel paper que va exercir en la guerra d'independència nord-americana i les guerres revolucionàries franceses. El 1773, va ser Gran segon gerent del Gran Orient de França.Dictionnaire de la Franc-maçonnerie, pàgina 143 (Daniel Ligou, ed. Presses Universitaires de France, 2006)
Biografia Vida primerenca Nascut a París, va portar el títol de Duc de Lauzun, al que havia passat, a la mort d'Antoine Nompar de Caumont, duc de Lauzun (1633-1723), a la seva neboda, la dona de Charles Armand de Gontaut, duc de Biron (1663–1756). El 1788, va aconseguir el ducat de Biron a la mort del seu oncle, Lluís Antoine de Gontaut, duc de Biron (1700-1788).Una o més de les frases anteriors incorporen text d'una publicació que ja es troba en el domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Biron, Armand de Gontaut, baró de sv Armand Louis de Gontaut". Encyclopædia Britannica. 3 (11a edició). Cambridge University Press. pàg. 989. Es va casar amb Amèlia de Boufflers, filla única de Charles-Joseph de Boufflers (1731-1751) i Mary Anne Philippine de Montmorency Logny (1732-1797), una jove que va descriure com un parangó d'una timidesa suau i virginal, una combinació d'agudesa i senzillesa. De la mateixa manera, el duc era un company popular i convidat a la casa.Gaston Maugras, The Duc de Lauzun and the Court of Louis XV. Osgood, McIlvaine & Company, 1895, de Boufflers% 2C & f = fals p. 129-130.
Servei per la Revolució Americana Després, durant un temps, de passar la seva fortuna a diverses parts d'Europa, va atraure l'atenció mitjançant un assaig sobre les defenses militars de Gran Bretanya i el seu imperi colonial (Estat de defensa d'Angleterre et de toutes ses possessions dans les quatres parties du monde). Això va conduir al seu nomenament a un comandament contra els britànics el 1779. Al febrer va comandar a les tropes que van capturar Fort St Louis, al Senegal, dels britànics.Asa Bird Gardiner, The Order of Cincinnati a França, Rhode Island State Society de Cincinnati, 1905. pàg. 74 Després d'aixecar un exèrcit d'hússars voluntaris i d'infanteria, posteriorment coneguda com a "Lauzun's Legion", per al seu servei a Amèrica del Nord. Va arribar amb 600 dels seus homes a Rhode Island; la resta es trobava a França, impedida de marxar. Tot i tenir només una part de la seva força, va participar en diverses escaramusses actives, inclosa una a prop de Gloucester, Virgínia el 4 d'octubre de 1781.
El 1781, va participar important en la guerra d'independència nord-americana en ser el partit d'avanç del principal exèrcit francès de Rochambeau enviat a reforçar el general George Washington a la batalla de Yorktown (1781). La legió de Lauzun va deixar les seves casernes d'hivern a Lebanon, Connecticut. el 9 de juny de 1781 i va marxar cap al sud per Connecticut coneguda com la Ruta Revolucionària de Washington-Rochambeau. La seva funció principal era ser una partida d'avanç, però també quedar-se entre deu i quinze milles al sud de l'exèrcit principal per protegir el flanc contra qualsevol britànic situat a les moltes poblacions conservadores del baix comtat de Fairfield. Mentre es trobaven a Connecticut, els francesos van fer campaments a Middletown, Wallingford, North Haven, Ripton i North Stratford. Van arribar a North Stratford, (ara Nichols) el 28 de juny, i van estar dos dies.Vida i cartes de Samuel Holden Parsons, Major general a l'Exèrcit continental i jutge cap del territori del nord-oest 1737 - 1789, Charles S. Hall 1905, pàgina 364 Des del cim de la muntanya del nord de Stratford, ara Abraham Nichols Park, es podia veure fàcilment durant setanta quilòmetres passat Long Island Sound fins a Nova York i més enllà. Aquesta època, els francesos solien realitzar reconeixement als vaixells britànics al port de Nova York.
El 24 d'octubre de 1781, després del setge de Yorktown, Surveillante, sota el comanament de Jean-Marie de Villeneuve Cillart, va portar Lauzun a França per presentar les notícies de la victòria. Va arribar a Brest el 15 de novembre.Contenson (1934), pàg. 159. Lauzun va tenir la benvinguda d'un heroi i va ser convertit en mariscal de camp.
Al servei de la Revolució Francesa El 1789, va ser retornat com a diputat als estaments generals per la noblesse de Quercy i afiliat a la causa revolucionària. El 1791, va ser enviat per l'Assemblea Nacional Constituent a rebre el jurament de l'exèrcit de Flandes, i posteriorment va ser nomenat pel seu comandament. El juliol de 1792, arran del conflicte revolucionari, va ser nomenat comandant de l'Exèrcit del Rin, amb el deure de vigilar els moviments de les tropes de la Monarquia dels Habsburg a la Revolta de La Vendée.
El maig de 1793, va ser traslladat al comandament de l'Exèrcit Revolucionari francès al front de La Rochelle, operant contra la insurgència vendeana. Va obtenir diversos èxits, entre ells la captura de Saumur i la victòria de Partenay, però la insubordinació de les seves tropes i les sospites dels seus supervisors polítics van fer que la seva posició fos intolerable i el va enviar a la seva dimissió.
Execució Va ser acusat pel notable revolucionari Jean-Baptiste Carrier d'incivísme ("manca de virtut cívica", l'equivalent a la traïció sota el regnat del terror) i indeguda indefensió als insurgents, privats del seu comandament (juliol), empresonat a l'Abbaye, condemnat a mort pel Tribunal Revolucionari i guillotinat. La seva dona, Amélie de Boufflers, també va ser executada el 27 de juny de 1794.
Treballs Les seves Memòries, que van des del 1783, van ser publicades amb el seu nom el 1822 (i reimpreses en una nova edició del 1858), i les cartes es van publicar el 1865, que es diu que van ser escrites per ell el 1789 als amics del país, descrivint els estaments generals.
Llegat Un vaixell de guerra nord-americà porta el nom d'Armand Louis de Gontaut: USS Duc de Lauzun . El carrer P Bridge Bridge, un pont sobre el Rock Creek Park de Washington, DC, va ser rebatejat el nom de Lauzun's Legion Bridge el 2006. El Duc de Lauzun, va ser retratat al llibre, Mistress of the Revolution de Catherine Delors. També és retratat com el personatge principal de l'obra Fortuna de Marina Tsvetàieva.
Referències
Bibliografia Contenson, Ludovic (1934). La Société des Cincinnati de France et la guerre d'Amérique (1778-1783). París: éditions Auguste Picard. OCLC 7842336. Hall, Charles S., Vida i cartes de Samuel Holden Parsons, Ostenigo Publishing Co., Binghamton, Nova York, 1905
Categoria:Militars parisencs Categoria:Guillotinats durant la Revolució Francesa Categoria:Participants en la revolta de La Vendée Categoria:Morts a París Categoria:Nascuts el 1747