és una sèrie de manga japonesa escrita i il·lustrada per Rumiko Takahashi. Es va serialitzar a la revista Shūkan Shōnen Sunday de l'editorial Shogakukan de setembre de 1978 a febrer de 1987. Els seus 366 capítols individuals van ser recollits en 34 volums tankōbon. Explica la història de l'Ataru Moroboshi, i de la Lamu, una extraterrestre que es creu que és la dona d'ell després que accidentalment li demanés la mà. La sèrie fa un gran ús de la mitologia, la cultura i els jocs de paraules japonesos. Va ser adaptada a dos animes que es van emetre a les filials de Fuji TV.
El primer anime, produït per Kitty Films, es va emetre d'octubre de 1981 a març de 1986, amb 194 capítols de mitja hora. Després van arribar dotze OVA i sis pel·lícules, i la sèrie es va estrenar en diversos formats de vídeo domèstic. A Catalunya, fou emesa originalment per TV3 doblada al català amb el nom de Lamu, la petita extraterrestre. Una segona adaptació anime de 46 episodis produïts per David Production es va emetre al bloc de programació Noitamina d'octubre de 2022 a juny de 2024.
Lamu va fer disparar la carrera de Takahashi i va rebre una acollida positiva dins i fora del Japó per part de fans i crítics per igual. El manga té més de 35 milions de còpies en circulació, cosa que el converteix en una de les sèries de manga més venudes de tots els temps. El 1980, va rebre el 26è premi Shogakukan de Manga en la categoria shonen, així com el 18è premi Seiun a la categoria de millor còmic el 1987.
Argument Una raça extraterrestre, coneguda com a dimonis (oni en japonès), arriba a la Terra per envair el planeta. En lloc de conquerir el planeta per la força, els dimonis donen als humans l'oportunitat de lluitar pels drets del planeta participant en una competició. La competició és una variant del joc de fet i amagar (conegut com "el joc de l'oni" en japonès), en el qual el jugador humà ha de tocar les banyes al cap del jugador dimoni en el termini d'una setmana. El jugador humà seleccionat per ordinador és l'Ataru Moroboshi, un estudiant de secundària lasciu, desafortunat i que treu molt males notes de la ciutat fictícia de a Nerima, Japó. El jugador dimoni és la Lamu, filla del líder dels invasors extraterrestre. Malgrat la reticència inicial a participar en la competició, l'Ataru s'interessa pel joc quan coneix la Lamu. Quan comença la competició, la Lamu sorprèn tothom, ja que pot volar, i l'Ataru es veu incapaç d'atrapar-la. Abans de l'últim dia de la competició, la xicota de l'Ataru, la Shinobu Miyake, anima l'Ataru amb la promesa de casar-s'hi si guanya. L'últim dia de la competició, l'Ataru guanya el joc robant la part superior del biquini de la Lamu, cosa que li impedeix protegir-se les banyes, ja que s'estima més protegir la seva modèstia. En la celebració de victòria, l'Ataru expressa la seva alegria per poder casar-se; tanmateix, la Lamu malinterpreta això com una proposta de l'Ataru i li diu que sí a la retransmissió televisiva en directe de la competició a tot el món. Malgrat el malentès, la Lamu s'enamora de l'Ataru i se'n va a viure a casa seva.
Malgrat la manca d'interès de l'Ataru cap a la Lamu i els intents de reactivar la seva relació amb la Shinobu, la Lamu sovint hi interfereix i la Shinobu perd interès en l'Ataru. Així i tot, la naturalesa coqueta de l'Ataru persisteix malgrat l'atenció de la Lamu. La Lamu mira d'evitar que flirtegi, cosa que fa que l'Ataru rebi potents atacs de descàrrega elèctrica de la Lamu com a càstig. L'Ataru es caracteritza especialment per dues coses: la libido i la mala sort, que atreuen a tots els estranys residents del planeta, del món dels esperits i fins i tot de la galàxia. Més tard, la Lamu comença a anar a la mateixa escola que l'Ataru malgrat la seva reticència. La Lamu aconsegueix una base de fans d'admiradors entre els nois de l'escola, incloent-hi en Shutaro Mendo, el ric i hereu ben plantat d'una gran corporació, que té enamorat totes les noies de Tomobiki. Malgrat el seu interès romàntic, cap dels admiradors de la Lamu s'arrisca a fer emprenyar la Lamu mirant de separar-la de l'Ataru, encara que això no els impedeix fer que l'Ataru sigui castigat pel seu mal comportament, i interferir-hi cada vegada que tots dos aprofundeixen la seva relació.
Producció El 1977, Rumiko Takahashi va crear la historieta , que va ser nominada al premi al millor mangaka de Shogakukan. Això serviria de base per crear Lamu que es va publicar per primera vegada un any després, quan Takahashi tenia 20 anys. La sèrie va ser el seu primer treball important, ja que abans només havia publicat historietes, i aquest manga era una combinació de comèdia romàntica, ciència-ficció, vida suburbana i contes populars japonesos. El títol de la sèrie és un joc de paraules intraduïble amb la paraula , que vol dir 'sorollós' o 'desagradable', però escrit amb el caràcter xinès per a "planeta"; el títol es pot traduir aproximadament al català per "Aquella colla d'extraterrestres desagradables". La sèrie va publicar-se per primera vegada a la Shūkan Shōnen Sunday de Shogakukan el setembre de 1978. Al començament, la sèrie només estava prevista per a tenir 5 capítols. L'Ataru era el personatge central i cada capítol tindria un personatge estrany diferent. El personatge de la Lamu només havia d'aparèixer al primer capítol i ja no hi sortia al segon; tanmateix, Takahashi va decidir tornar-la a incloure en el tercer capítol. La sèrie no va tenir un èxit instantani i els capítols es van publicar inicialment esporàdicament. Entre maig i setembre de 1978, l'autora va treballar simultàniament en una sèrie anomenada ; tanmateix, la creixent popularitat de Lamu va fer que se centrés en aquesta sèrie, la qual va passar a serialitzar-se regularment a partir de mitjans de 1979.
Takahashi va dir que havia somiat l'univers de Lamu a grans trets des que era molt petita. Va dir que la sèrie «conté realment tot el que he volgut fer. M'encanta la ciència-ficció perquè la ciència-ficció té una flexibilitat tremenda. Vaig adoptar l'estil de ciència-ficció per a la sèrie perquè llavors podria escriure de la manera que volgués». Volia que el lector estigués completament astorat per la vinyeta següent i va fer servir la comèdia de bufetada per fer reaccionar el lector. Quan a Takahashi se li acabaven les idees, aleshores creava nous personatges. Takahashi compartia un petit apartament de 14 metres quadrats amb els seus assistents i dormia en un armari per manca d'espai. Mentre escrivia Lamu, també va començar a treballar en Maison Ikkoku i va utilitzar aquesta experiència així com la seva experiència universitària com a base per a l'ambientació de la sèrie. Els noms dels personatges solen tenir significats addicionals per descriure la personalitat d'un personatge o altres trets. Per exemple, el nom Ataru Moroboshi fa referència a ser colpejat per un estel, una referència als extraterrestres i altres persones que s'apleguen al seu voltant. El nom Shinobu suggereix un personatge pacient; tanmateix, això contrasta amb la personalitat real del personatge. De la mateixa manera, l'escenari de la sèrie és Tomobiki, que significa "agafar amics". Tomobiki també és el nom d'un dia supersticiós en l'antic sistema de calendari japonès que es considerava que "no tenia guanyadors ni perdedors" i que succeïa cada sisè dia del mes. Els funerals poques vegades tenien lloc aquell dia, ja que es creia que aviat vindrien més morts. La Lamu es diu així per Agnes Lum, una model de biquini de la dècada dels 70.
Els personatges Ulleres, Permanent, Rapat i Esquifit són personatges recurrents al llarg de la primera adaptació a l'anime; tanmateix, al manga són fans sense nom de la Lamu que apareixen menys després de la presentació d'en Mendo. En canvi, el personatge de Kosuke Shirai té un paper important al manga, però no apareix a la primera sèrie d'anime. El seu paper és sovint interpretat per en Permanent. La segona meitat de la primera adaptació d'anime és més fidel al manga que la primera meitat. El 2022, Takahashi va dir que Lamu va acabar perquè va veure que en Shinobu estava feliç després que introduís el personatge de la Inaba. Takahashi ha declarat que no produirà més contingut per a la sèrie.
Contingut de l'obra Manga Escrit i il·lustrat per Rumiko Takahashi, Lamu va començar a serialitzar-se esporàdicament el 24 de setembre de 1978, en el número 39 d'aquell any de la revista Shūkan Shōnen Sunday de Shogakukan fins a mitjans de 1979 quan pa passar a serialitzar-se regularment. Va acabar en el vuitè número de 1987 el 4 de febrer, després de publicar-se'n 366 capítols i gairebé 6.000 pàgines. Entre 1980 i març de 1987, se'n van publicar un total de 34 volums individuals amb 11 capítols cadascun. Després del desè aniversari de l'inici de la sèrie, es va imprimir en 15 edicions wideban entre juliol de 1989 i agost de 1990. Cada volum contenia prop de 25 capítols, i es va imprimir en paper de millor qualitat, amb insercions noves. Una edició bunkoban de la sèrie es va publicar en 17 volums entre l'agost de 1998 i el desembre de 1999. Cada volum conté pròlegs d'altres creadors de manga que discuteixen la influència que la sèrie va tenir-hi. Una edició My First Big es va imprimir entre juliol de 2000 i setembre de 2004. Aquesta edició era semblant a la tankōbon però era feta amb paper de baixa qualitat i es venia a un preu baix. Una edició shinsoban de més de 34 volums es va publicar entre el 17 de novembre de 2006 i el 18 de març de 2008. Aquesta edició també era semblant a la tankōbon però tenia una nova portada i contenia una secció que ensenyava obres d'art dels mangakes actuals.
Anime La sèrie d'anime fou adaptada per Kitty Films i l'animació fou produïda conjuntament per l'Studio Deen i l'Studio Pierrot. Fou estrenada al Japó el 14 d'octubre de 1981 i va emetre's fins al 19 de març de 1986 a la cadena de televisió Fuji TV. Fou dirigida per Mamoru Oshii, de l'any 1981 fins al 1984, i després per Kazuo Yamazaki, de l'any 1984 al 1986. Està formada per 195 episodis de 25 minuts de duració cadascun, 213 històries en total. Va tenir en total 6 openings i 9 endings. La sèrie aconseguí un notable èxit d'audiència i ràpidament fou exportada a altres països.
A Catalunya, la sèrie d'anime fou emesa el 6 de desembre de 1992 per TV3, reemetent-se posteriorment 2 cops pel Canal 33 als matins entre 1993 i 1994. Posteriorment, es retransmetria de nou als migdies de l'any 2000 i fins a gener de 2001 a l'espai 3xl.net. De llavors ençà i a excepció d'una retransmissió al canal local Barcelona TV el 2004, no s'ha tornat a transmetre a gran escala en català. També fou distribuïda a Espanya en format DVD per Jonu Media, amb els doblatges en castellà i català.
L'1 de gener de 2022, es va anunciar una segona adaptació de la sèrie de televisió i es va estrenar al bloc de programació Noitamina de Fuji TV el 14 d'octubre de 2022. La sèrie és produïda per David Production i dirigida per Takahiro Komei, Hideya Takahashi i Yasuhiro Kimura, amb guions escrits per Yūko Kakihara, dissenys de personatges i direcció d'animació de Naoyuki Asano i composició per Masaru Yokoyama. Es va anunciar que la sèrie tindria 46 episodis de llarga durada de quatre cours dividits en dues temporades. La primera temporada de dos cours es va emetre d'octubre del 2022 a març del 2023 i la segonade gener a juny de 2024.
Doblatge El doblatge al català de la sèrie es va fer durant l'any 1992 als estudis Tramontana.