El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al
L'expansió d'Assíria i l'Imperi assiri mitjà, 1392-1056 aC lang=ca|miniatura|La situació política a l'Orient Mitjà al segle XIV aC després de l'expansió dels hitites i els assiris. lang=ca|miniatura|La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.
Durant el regnat d'Eriba-Adad I (1392 aC - 1366 aC), la influència de Mitanni sobre Assíria es va reduir. Eriba-Adad I es va implicar en una batalla dinàstica entre Tushratta i el seu germà Artatama II, i després el seu fill Xuttarna III, qui es va anomenar «rei dels hurrites» mentre buscava suport dels assiris. Una facció pro-assíria va aparèixer a la cort reial de Mitanni. Finalment, Eriba-Adad I va trencar la influència de Mitanni sobre Assíria i, a la vegada, va convertir Assíria en una influència sobre els assumptes de Mitanni.
Aixurubal·lit I (1365 aC - 1330 aC) el va succeir al tron d'Assíria el 1365 aC, i va resultar ser un governant ferotge, ambiciós i poderós. La pressió assíria des del sud-est i la pressió hitita del nord-oest van permetre a Aixurubal·lit I trencar el poder de Mitanni. Va conèixer i va derrotar decisivament el rei de Mitanni Xuttarna II en batalla, convertint Assíria una vegada més en un poder imperial a costa de no només dels propis Mitanni, sinó també de la Babilònia cassita, els hurrites i els hitites; i va arribar un moment en què el rei cassita de Babilònia es va alegrar de casar-se amb Mubal·liṭat-Xērūa, la filla d'Aixurubal·lit I, les cartes de la qual a Akhenaton d'Egipte formen part de les cartes d'Amarna. Aquest matrimoni va comportar resultats desastrosos per a Babilònia, ja que la facció cassita a la cort va assassinar el rei assiri-babiloni i va col·locar un pretendent al tron. Aixurubal·lit I va envair pràcticament Babilònia per venjar el seu gendre, entrant a Babilònia, deposant el rei usurpador i instal·lant a Kurigalzu II com a rei de la línia reial. A continuació, Aixurubal·lit I va atacar i derrotar Mattiwaza, el rei Mitanni, malgrat els intents del rei hitita Subiluliuma I, ara temorós del creixent poder assiri, per ajudar a Mitanni. Les terres dels mitanni i dels hurrites van ser degudament apropiades per Assíria, convertint-la en un gran i poderós imperi.
Enlilnirari (1329 aC - 1308 aC) va succeir a Aixurubal·lit I. Es va qualificar de «gran-rei» (Xarru rabû) en les cartes als reis hitites. Va ser immediatament atacat per Kurigalzu II de Babilònia, qui havia estat instal·lat pel seu pare, però va aconseguir derrotar-lo, repel·lint els intents babilònics d'envair Assíria, contraatacant i apropiant-se del territori babiloni en el procés, ampliant encara més Assíria.
El successor d'Enlilnirari, Arikdenili (c. 1307 aC - 1296 aC), va consolidar el poder assiri i va fer campanyes amb èxit a les muntanyes Zagros, cap a l'est, sotmetent els Lullubi i els Gutis. A Síria, va derrotar tribus semites de l'anomenat grup Akhlamu, que possiblement eren predecessors dels arameus o d'una tribu arameana.
Va ser seguit per Adadnirari I (1295 aC - 1275 aC), qui va fer de Kalhu (la bíblica Calah / Nimrud) la seva capital, i continuà l'expansió cap al nord-oest, principalment a costa dels hitites i els hurrites, conquerint territoris hitites com Carquemix i més enllà. Després es va traslladar al nord-est d'Àsia Menor, conquerint Xupria. Adadnirari I va fer guanys més al sud, annexionant el territori babiloni i obligant els governants cassites de Babilònia a acceptar un nou acord fronterer a favor d'Assíria. Les inscripcions d'Adadnirari són més detallades que cap dels seus predecessors. Va declarar que «els déus de Mesopotàmia el van cridar a la guerra», una declaració usada per la majoria dels reis assiris posteriors. Es va referir a ell mateix com a Xarru Rabi (que significa «el gran rei» en l'llengua accadia) i va dur a terme projectes de construcció extensos a Assur i les províncies.
El 1274 aC, Salmanassar I (1274 aC - 1244 aC) va ascendir al tron. Va demostrar ser un gran rei guerrer. Durant el seu regnat va conquerir el regne hurrita d'Urartu que hauria englobat la major part de l'Anatòlia oriental i les muntanyes del Caucas al , i els ferotges gutis dels Zagros. Després va atacar els mitanni-hurrites, derrotant tant el rei Shattuara I com els seus aliats hitites i arameus, finalment destruint completament el regne hurrita-mitanni en aquest procés. Durant la campanya contra els hitites, Shattuara va tallar l'exèrcit assiri del seu subministrament d'aliments i aigua, però els assiris es van lliurar en una batalla desesperada, van contraatacar i van conquerir i annexionar el que quedava del regne Mitanni. Salmanassar I va instal·lar un príncep assiri, Ilu-ippada com a governant de Mitanni, amb governadors assiris com Meli-sah, instal·lats per governar ciutats diferents.
Els hitites, al no salvar Mitanni, es van aliar amb Babilònia en una guerra econòmica infructuosa contra Assíria durant molts anys. Assíria era ara un gran i poderós imperi, i una amenaça important per als interessos egipcis i hitites a la regió, i potser va ser el motiu pel qual aquestes dues potències, temoroses del poder assiri, van fer la pau entre elles. Igual que el seu pare, Salmanassar I va ser un gran constructor i va ampliar encara més la ciutat de Kalhu, a la cruïlla dels rius Tigris i Zab.
El fill i el successor de Salmanassar I, Tukultininurta I (1244 aC -1207 aC), va obtenir una important victòria contra els hitites i el seu rei Tudhalias IV a la batalla de Nihriya, i va fer milers de presoners. Després va conquerir Babilònia, prenent Kaixtiliaix IV com a captiu i va governar allí mateix com a rei durant set anys, prenent l'antic títol de «Rei de Sumer i d'Accad» que va utilitzar per primera vegada per Sargon d'Accad. Tukultininurta I es va convertir així en el primer accadi que va governar Babilònia (els seus fundadors havent estat amorrites estrangers), i va triomfar sobre els cassites (igualment estrangers). Tukultininurta va sol·licitar el favor diví al déu Xamaix abans de començar la seva contraofensiva. Kaixtiliaix IV va ser capturat, per part de Tukultininurta, «amb una sola mà», «el va trepitjar el coll senyorial amb els peus» i el va deportar ignominiosament en cadenes a Assíria. Els vencedors assiris van enderrocar les muralles de Babilònia, van massacrar a molts dels seus habitants, i van saquejar durant el seu pas per la ciutat fins al temple d'Esagila, des d'on van partir amb l'estàtua de Marduk. Després es va proclamar a si mateix «Rei de Karduniaix, rei de Sumer i d'Accad, rei de Sippar i de Babilònia, rei de Tilmun i Meluhha». Textos del període assiri mitjà recuperats a l'antiga Dūr-Katlimmu, inclouen una carta de Tukultininurta al seu sukkal rabi'u (gran visir), Ashuriddin aconsellant-li el plantejament del seu general Shulman-mushabshu d'escoltar el rei captiu Kaixtiliaix, la seva dona i la seva comitiva (que va incorporar un gran nombre de dones), en el seu camí cap a l'exili després de la seva derrota. En el procés va derrotar els elamites, que havien cobejat a Babilònia. També va escriure un poema èpic documentant les seves guerres contra Babilònia i Elam. Després d'una revolta babilònica, va atacar i saquejar els temples de Babilònia, considerat com un acte de sacrilegi. A mesura que les relacions amb els sacerdots d'Assur van començar a deteriorar-se, Tukultininurta va construir una nova capital; Kar-Tukulti-Ninurta. Diversos historiadors, incloent Julian Jaynes, identifiquen Tukultininurta I i els seus actes (també amb Guilgameix, Sargon I i Ur-Nammu) com l'origen històric del mític personatge bíblic Nimrod a l'Antic Testament.
Tot i això, els fills de Tukultininurta es van rebel·lar i van assetjar el rei envellit a la seva capital. Va ser assassinat i després succeït per Aixurnadinapli (1206 aC -1203 aC), que va deixar el funcionament del seu imperi a mans dels governadors regionals assiris com Adad-bēl-gabbe. Va seguir un altre període inestable per a Assíria, que va ser afectat per períodes de conteses internes, i el nou rei només va fer intents i sense èxit de recuperar Babilònia (els reis cassites de Babilònia es van aprofitar dels trastorns a Assíria i es van alliberar del seu domini). No obstant això, Assíria no es va veure amenaçada per les potències estrangeres durant els regnats d'Aixurnirari III (1202 aC - 1197 aC), Enlilkudurriusur (1196 aC - 1193 aC) i Ninurtaapal-Ekur (1192 aC - 1180 aC), tot i que Ninurtaapal-Ekur va usurpar el tron a Enlilkudurriusur.
Aixurdan I (1179 aC - 1133 aC) va estabilitzar els disturbis interns en Assíria durant el seu regnat inusualment llarg, reduint la inestabilitat. Durant els anys crepusculars de la dinastia cassita a Babilònia,Història Sincrònica, ii 9–12. constata que es va apoderar del nord de Babilònia, incloent-hi les ciutats de Zaban, Irriya i Ugar-sallu durant els regnats de Mardukaplaiddina I i Zababaxumaiddina, saquejant-les i «portant el seu ampli botí a Assíria». No obstant això, la conquesta del nord de Babilònia va portar Assíria en conflicte directe amb Elam, que havia pres la resta de Babilònia. Els poderosos elamites, sota el rei Sutruk-Nakhunte, frescos del saqueig de Babilònia, van entrar en una guerra prolongada amb Assíria, van prendre breument la ciutat assíria d'Arrapha, que Aixurdan I va recuperar després, derrotant finalment els elamites i obligant-los a signar un tractat en el procés.
Un altre període molt breu d'agitació interna va seguir la mort d'Aixurdan I, quan el seu fill i el successor Ninurtatukulti-Aixur (1133 aC) va ser deposat en el primer any de govern pel seu germà Mutakkilnusku i obligat a fugir a Babilònia. El mateix Mutakkilnusku va morir el mateix any (1133 aC).
Un tercer germà, Aixurreixixi I (1133 aC - 1116 aC) va ocupar el tron. Això va produir un nou període d'expansió i poder assiri. A mesura que l'imperi hitita s'ensorrava a causa dels atacs destructius dels frigis indoeuropeus (anomenats Mushki en els anals assiris), Babilònia i Assíria van començar a combatre per les regions aramees (a la moderna Síria), antigament sota el ferm control hitita. Quan les seves forces es van trobar en aquesta regió, el rei assiri Aixurreixixi I va combatre i derrotar en diverses ocasions a Nabucodonosor I de Babilònia. A continuació, Assíria va envair i annexionar terres controlades pels hitites a l'Àsia Menor, Aram, i les regions dels gutis i cassites al Zagros, marcant un augment de l'expansió de l'imperi assiri.