miniatura|Mapa de les federacions de la FIFA miniatura|Logotip del canal esportiu de televisió BeIN Sports. L'expressió geopolítica de l'esport designa l'ús de l'esport com a forma de política propagandística per part d'estats imperials amb què procuren diversos beneficis, com ara una reputació a l'exterior, un apropament a altres països, la cohesió i exaltació de la població, així com l'accés a recursos naturals aliens.
La geopolítica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopolítiques que hi ha rere les polítiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressió apareix de forma més o menys volguda a partir de la dècada dels 1970 del als països francòfons i anglosaxons. L'esport hi és comentat com un marcador jeràrquic social i polític, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats.
L'ús de l'esport com a forma de propaganda no és gens nou. Forma part de l'anomenada política tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat clàssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats polítiques. És el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Olímpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la població a mode de propaganda. Atenes i el món grec estenia el seu prestigi a fora.
La represa a Europa dels Jocs Olímpics al final del tornà l'esport en una nova manera de fer política per altres mitjans. La intenció era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les potències europees. S'havia de fer dels Jocs Olímpics la nova exposició universal del . En efecte, les exposicions universals del van servir amb intencionalitats polítiques, com ara l'alçament d'una imatge positiva a l'exterior dels països que rebien l'exposició, així com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien.
Definició Significat i definició de l'àrea d'estudi L'expressió geopolítica de l'esport és d'usatge recent, difícilment datable però l'ús de l'esport com a eina propagandística porta molt més temps i podem trobar-ne referències a la dècada dels 1910 del . En efecte, l'expressió geopolítica de l'esport designa l'ús de l'esport com a estratègia geopolítica per estendre el poder tou a altres països del món.
Quelcom així implica una definició de l'Estat, nació i poder tou. l'estat és un territori delimitat per unes fronteres polítiques amb un aparell administratiu i una població que s'hi reconeix la nació és un concepte ideològic que fa referència a comunitats imaginàries que prenen la cultura com a fet cohesionador el poder tou és l'ús de la guerra per mitjans no violents
La geopolítica de l'esport és doncs una expressió amb què es mira de definir una actitud, la d'explicar els conflictes d'interès rere la propaganda esportista que fa l'estat. Implica l'estudi del nacionalisme com a mètode d'exaltació de la població, l'estudi de les despeses públiques destinades a l'esport, l'estudi de les relacions internacionals sorgides de l'esdeveniment esportiu, etc.
Crítica a l'estudi geopolític de l'esport La geopolítica de l'esport és una temàtica concreta de la geopolítica. Tota sola no serveix de res si abans d'això no s'adopta el bagatge general. És a dir, cal inserir-la en el seu context, estudiar-ne el feeback i veure quines són les intencionalitats rere de tal o tal explicació. En efecte, en aquest article hem explicat com el "Barça és més que un club" i com França té una "selecció nacional". Ni l'una ni l'altra. El nacionalisme és una ideologia de comunitats imaginàries. Ni l'una ni l'altre són, sinó que esdevenen reals segons les puguem retratar.
Per això cal tenir en consideració que la geopolítica és un discurs sociològic al servei del poder. El poder és el qui procura fer-ne ús per tal de justificar les seves polítiques. Sent així, la geopolítica, ahir com avui, no és pedagògica, sinó que busca justificar una política concreta. De retruc, la geopolítica de l'esport posa de relleu com l'esport és utilitzat com a forma propagandística per a un estat però, també, com s'utilitza la mateixa geopolítica per justificar la propaganda d'un estat.
Un per menut que es pot exemplificar perfectament en l'anàlisi que el programa d'ARTE Le dessous des cartes fa de la "geopolítica de l'esport. Dins s'hi parlaria de "regions" amb selecció pròpia i no reconegudes, així com "nacions" amb selecció pròpia i reconegudes. Un article de premsa així adopta una perspectiva, la de legitimar el punt de vista de l'imperi, aquell que posseeix sota el seu territori altres nacions. Alhora un article que parla de "nacions" amb selecció pròpia i no reconegudes, així com d'"estats" amb selecció pròpia i reconegudes, adopta el punt de vista contrari però es posiciona a favor dels nacionalismes no "emancipats". És, per tant, no reconèixer l'existència d'un marc ideològic, el del nacionalisme, que permet totes dues lectures. Perquè, al capdavall, qui etiqueta diu més sobre "qui és", en comptes del "com és" la realitat. Per aquest motiu, d'un costat com de l'altre, una lectura "geopolítica" de l'esport comporta una perspectiva i la crítica que se'n podria fer és que no és mai un tipus d'anàlisi neutral, difícilment pot fer-se forma imparcial. Una anàlisi «geopolítica» és, doncs, més política que científica.
Dit això, la geopolítica de l'esport és més un complement i no pas un tot en conjunt. Fer geopolítica de l'esport, és desglossar el poder tou i això inclou altres possibles "geopolítiques" com ara la Geopolítica del cinema, la Geopolítica de la música, etc.
La guerra per uns altres mitjans Política tova
Per comprendre la geopolítica de l'esport, cal abans d'això definir el concepte de poder tou, poder transversal o soft power. Es tracta d'exercir el control de les accions de les persones mitjançant elements culturals com el llenguatge, les expectatives i les imatges. Comprèn tots els productes culturals possibles: la música, els videojocs, el cinema, la televisió i els llibres, de ficció i no ficció.
El soft power no vol designar la natura del poder exercit, sinó descriure el tipus de recursos emprats pel poder, el pes dels quals es revela preponderant per al domini del planeta en tant que imperi. Un domini que li permet tenir accés als recursos naturals aliens. En efecte, mitjançant l'ús del soft power països com ara els Estats Units han promogut guerres pel petroli contra altres estats sense que les morts i les destrosses físiques d'altres poblacions siguin qüestionades.
Un exemple d'això és la construcció durant la dècada dels 2010 per part de la Xina a l'Àfrica d'estadis de futbol amb l'objectiu de tenir-hi un accés fàcil. Es tracta doncs de comprar l'opinió pública mitjançant altres vies. Atès que la guerra porta sang i morts, els estats poden fer ús d'una política dita tova per tal d'imposar les seves voluntats sense que això sigui percebut realment com a imposició, tal com sí acabaria sent-ho si s'hagués emprat la guerra.
Les polítiques toves juguen amb la necessitat de reputació per part de l'ésser humà per desplegar-se.
L'olimpisme contemporani La idea d'olimpisme de l'ere moderna és la forma en com es parla de l'ús de l'esport com a mètode de propaganda per part dels imperis amb intencionalitats polítiques. Neix al final del i sobretot arrel de la Guerra d'Independència de Grècia. Era una guerra de caràcter geopolític atès que s'hi jugava l'accés a la mar mediterrània per part de França, el Regne Unit, Rússia i l'Imperi otomà. França i Anglaterra acordarenL'acord s'acaba explicitant després de la Primera Guerra Mundial mitjançant un tractat però abans d'això ja es planejava la divisió del Llevant per accedir als seus recursos naturals. a esquenes dividir el territori de parla majoritàriament àrab amb l'objectiu de debilitar-ne el poder otomà i així accedir als recursos naturals, sobretot el petroli. Aquesta estratègia del divideix per regnar millor, pren forma amb la Guerra d'Independència de Grècia l'any 1821 perquè fou utilitzada com el punt de caiguda de l'Antic Règim.
El poeta i editor Panagiotis Soutsos al seu poema Diàleg dels morts, publicat l'any 1833, plantejà la necessitat de tornar a fer renéixer els Jocs Olímpics durant el conflicte. Feia referència a l'ús dels Jocs Olímpics com a forma d'exaltació nacional per fer fora l'Imperi Otomà. Es tractava, en aquest cas, de fer dels Jocs Olímpics un retorn a la rivalitat imperials entre les ciutats estat gregues i l'Imperi persa.
L'any 1850 es financen els Jocs Olímpics de Zappas, celebrats a la plaça de la ciutat d'Atenes. Una idea que, vista en pràctica, agradà a l'imperi francès i britànic, de forma que, un cop aconseguida la independència grega, s'inauguren els Jocs Olímpics de l'era contemporània sota aquests auspicis "la idea olímpica de l'era moderna simbolitza una guerra mundial, que no mostra obertament el seu caire militar, però que dona -per als qui saben llegir les estadístiques esportives- una vitrina de la jerarquia de les nacions".
Per tant, el concepte d'olimpisme contemporani fa referència a l'ús de l'esport ja de forma més genèrica com a forma de fer-se la guerra sense armes i, d'aquesta manera, donar una visualització general de la capacitat militar dels imperis que es troben en combat al món.
Pilars de l'olimpisme modern miniatura|Seu del CIO Els pilars de l'olimpisme modern es basen en tres pilars: el Comitè Olímpic Internacional el Comitè Olímpic Nacional la Federació Internacional
Es tracta de tres òrgans representatius que en forma d'assemblea controlen i decideixen sobre l'organització dels Jocs Olímpics i que constitueixen al mateix temps el model per a la celebració d'altres esdeveniments esportius arreu del món com ara el futbol o el rugbi. En efecte, el futbol posseeix el seu propi Comitè internacional, que és la FIFA i el rugbi, per la seva banda, el seu, que és la Rugby World.
Funcionen a la majoria dels casos com a còpia de la mateixa Organització de les Nacions Unides en tant que són l'òrgan que aprova qui pot o no pot participar en els Jocs Olímpics i on s'han de celebrar els jocs. Això exclou algunes nacions sense estat, però n'incorpora d'altres. També hi veiem la presència de micro-estats no reconeguts. Tot això posa en evidència els fils polítics que regnen rere aquestes institucions.
Així, com a tal, esdevenen gairebé representants de la política dels estats que hi participen. La clara diferenciació de nivells fa posar en l'arena pública estats menys forts i d'altres més forts o, fins i tot, imperis i estats sotmesos. És un mètode amb què l'imperi pot fer-se encara més visible, raó per la qual molts estats petits, com els micro-estats europeus, han decidit crear els seus propis Jocs Olímpics dels Petits Estats d'Europa.
La legislació de l'esport L'ús de l'esport com a element de la geopolítica ha portat a la seva regulació per part dels estats, com dels mateixos esportistes. La primera intervenció es troba en la difusió de l'esport. En primer lloc amb l'escola i, després, amb els mitjans. L'UER és responsable a Europa de la difusió en antena oberta de les competicions esportives de tipus olimpisme. Òrgan en mans d'Estats perquè els membres són les televisions públiques dels estats que en formen part. Un consell i una assemblea decideix sobre les emissions i l'acceptació de membres. Alhora l'Estat proveeix les federacions esportives d'uns marcs legislatius i d'uns codis, a més de beques i tot tipus d'ajudes que són, en termes oficials, la manera de fomentar una vida sana entre la població.