Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Biografia Primer govern del Kirman El 1358, deposat el pare, Shah Shuja va cedir al seu germà Shah Mahmud, Abarkuh i l'Iraq Ajemí (Esfahan) i l'altre germà, Shah Ahmad o Sultan Ahmad, li va concedir Kirman. No obstant Shah Shuja es va reserver el domini suprem com demostra que ja el 3 de desembre de 1358 va sortir cap a Kirman per combatre a les tribus dels awghanis i jurmes
Durant la lluita per Siraz entre Shah Shuja i el seu germà Shah Mahmud, Sultan Ahmad, que donava suport a Shah Shuja, es va sentir molest per no haver estat admès al consell de guerra celebrat sota la direcció del seu germà (aleshores encara en possessió de Shiraz) i a la nit va desertar i es va reunir amb l'altre germà Shah Mahmud, amb bona part dels seus soldats. Això fou probablement el 1364 (abans de l'ocupació de Shiraz per Shah Mahmud) i el 1365 ja no consta com a governador de Kirman.
Retorn a la obediència El 1366 la situació era la oposada i era Shah Shuja que avançava per ocupar Shiraz quan fou atacat a Pul Basa per Shah Mahmud el dissabte 25 de juliol de 1366; es va lliurar una gran batalla. La població de Shiraz va acordar obrir les portes a Shah Shuja i el diumenge 26 de juliol Shah Mahmud es va retirar cap a Esfahan. Sultan Imad al-Din Ahmad aleshores, va abandonar al perdedor i es va sotmetre altre cop a Shah Shuja, que ara tornava a governar Fars. No obstant no va recuperar el govern de Kirman que en els anys següents apareix sota diversos governadors.
En la lluita per Esfahan va participar en la batalla de Chasht-khwar contra Shah Mahmud i un exèrcit enviat per Uways ibn Hasan de Tabriz, on Ahmad dirigia l'ala dreta de l'exèrcit. Més tard, durant la rebel·lió de Pahlawan Asad al Kirman, va prendre part en la batalla de Shahabad (1374) després de la qual Shah Shuja li va ordenar dirigir el setge de la ciutat de Kirman. Sultan Ahmad va acampar al sud de Mahan on se li va unir Amir Muhammad Jurma'i i els seus amirs, que havien forçat el camí per sortir de la ciutat (on havien quedat atrapats). Aviat el setge va esdevenir mes rigorós i la ciutat va acusar la manca de provisions. Finalment es va concedir als pobres el permís per sortir de la ciutat però molts van morir i la resta es va dispersar. Després de 8 mesos de setge, Sultan Ahmad fou cridat a Shiraz i la direcció del setge fou encomanada a Pahlawan Khurram (que finalment va reeixir).
Segon govern de Kirman Greument malalt Shah Shuja (1384) els amirs i la població es van dividir en dos faccions hostils una amb l'altra: una que preferia com a successor al fill Zayn al-Abidin Ali i una altra que preferia al germà Sultan Ahmad. Shah Shuja va fer cridar al seu fill Zayn al-Abidin,el va designar com a hereu i li va donar uns consells sobre concòrdia i unitat entre la família. Al sortir de la cambra Shah Shuja va cridar al seu germà Sultan Ahmad i els dos homes van plorar junts; el sultà li va fer un sermó similar i li va concedir el govern de Kirman on aniria immediatament per agafar el control i li va demanar que no es deixés arrossegar a cap revolta contra Zayn al-Abidin ni es deixés influir per caps que volien crear divergències; li va donar alguns altres consells sobre el seu comportament i sobre el que hauria de vigilar i evitar. Els consells sobre el govern de Kirman i de Bam i el tracte a les tribus i altres matèries van seguir. El mateix dia Sultan Ahmad va sortir de Shiraz cap a Kirman. Després Shah Shuja va escriure una carta a Tamerlà en què li anunciava que Zayn al-Abidin era el seu successor i encomanava l'hereu així com els seus altres fills i germans al favor de Tamerlà. Shah Shuja va morir el 9 d'octubre de 1384
Sultan Ahmad va arribar a Kirman el 7 d'octubre de 1384 on fou rebut pel lleial i eficaç governador Amir Ikhtiyar al-Din Hasan Qurchi i altres notables de la ciutat que li van entregar les claus del Palau Reial (Qasr-i-Humayun). Amir Hasan Qurchi desitjava anar a Shiraz però no li fou permès. Només dos dies després va arribar la noticia de la mort de Shah Shuja i es va declarar dol públic i Ahmad fou entronitzat poc després com a governant de Kirman. La seva política va ser en general molt beneficiosa pels ulemes però tenia una marcada falta de decisió i fama de deixar fer.
Lluites amb els awghanis Shah Yahya de Yadz i Zayn al-Abidin Ali de Shiraz van arribar a una mena d'acord en el qual es va incloure l'alliberament del cap dels awghanis, Amir Surghatmish que havia estat empresonat per Shah Shuja; se li va permetre reunir-se amb la seva tribu. Sultan Ahmad, des que va arribar, va mostrar molt de favor al cap dels jurmes, Amir Muhammad Jurma'i, que ja abans l'havia servit fidelment, i en canvi va empresonar a Amir Takur Awghani. Els amirs awghanis estaven en una condició miserable i quan va arribar Surghatmish al Garmsir els amirs li van donar suport. Amir Muhammad Jurma’i va informar del fet a Ahmad, que va sortir amb un exèrcit de Kirman en direcció al Garmsir, on se li van unir un nombre de guerrers que foren rebuts amb honors, i es va dirigir cap a Chahar Gunbad, on se li van unir mes forces, ara dels jurmes, dirigides per Amir Muhammad i altres amirs. Surghatmish va enviar exploradors a esbrinar informació correcte sobre aquest exèrcit però van caure a mans d'un destacament de l'exèrcit d'Ahmad i foren aniquilats. Surghatmish es va retirar del Garmsir cap a Tarim deixant al seu germà Jamshid al castell d'Arzu. En una carta, Nasr, el governador de Sirjan, va prometre ajut a Surghatmish, però fou interceptada per Ahmad que va fer matar el fill del governador, Ali ibn Nasr; després va anar a Sirjan, va ocupar la ciutat i va confiscar les possessions del traïdor. Un parell de dies després Ahmad va assetjar el castell d'Arzu que va dominar sense molta dificultat i va fer matar algunes persones fetes presoneres enviant a Jamshid en cadenes amb els caps dels executats, cap a Kirman, on aviat va tornar el governant.
Tamerlà entra en escena El 1385/1386 va arribar un enviat de Tamerlà de nom Mawlana Qutb al-Din, portant garantia del conqueridor en el favor i l'amistat amb la dinastia; Ahmad va acordar llegir la khutba amb el nom de Tamerlà i també encunyar moneda amb el seu nom.
Amir Surghatmish va aprofitar aquesta circumstància per demanar ajut a Shiraz que li va enviar forces sota comandament de Pahlawan Zayn al-Din Shahr-i-Babaki. Amir Muhammad Jurma’i va informar a Ahmad, i li va dir que desitjava marxar personalment contra Surghatmish però en fou dissuadit i es va haver d'acontentar en acompanyar una força manada per Pahlawan Ali Qurchi, considerat el guerrer més rude i valent de l'exèrcit de Kirman. Una batalla va tenir lloc en la qual Amir Muhammad Jurma’i va matar a Surghatmish en combat singular d'un cop de la seva maça, i els guerrers awghani en veure això es van desbandar i desmoralitzar i foren derrotats amb grans pèrdues en morts i presoners. Ahmad va nomenar aleshores a Pahlawan Ali Qurchi governador dels awghanis.
El 1386/1387 Sultan Baiazid ibn Uways va sortir del Luristan cap a Kirman, enviant a khwaja Taj al-Din Salmani al davant per anunciar la seva arribada. Ahmad va enviar al seu servidor (farrash) Mihtar Hasan per trobar-lo i preparar allotjament i provisions per la seva escorta i comitiva. Sultan Baiazid es va aturar a Shahr-i-Babak, on els seus indisciplinats i enfadats soldats van començar a fer saquejos. Això va enfurismar a Ahmad que en resposta va prohibir a Bayazid entrar a Kirman, per lo que va haver de tornar enrere cap a Yadz on es va reunir amb Shah Yahya.
L'octubre/novembre de 1387 es va saber que Tamerlà havia avançat cap a l'Iraq Ajamita i que el governador Amir Muzaffar-i-Kashi i tots els nobles i capitans del país l'esperaven per sotmetre’s i entregar les claus de les ciutadelles i les fortaleses. Zayn al-Abidin, que no es volia sotmetre, va sortir de Shiraz amb els seus amirs i es va dirigir a Bagdad, mentre Shah Yahya s'ocupava en preparar regals de prou valor apropiats per a Tamerlà que prometia seguretat per a tots els que se sotmetien. Shah Yahya va imposar un impost extraordinari pel manteniment de l'exèrcit de Tamerlà, i els seus oficials van anar a Esfahan a cobrar aquest impost però els isfahanis es van revoltar i els van matar a tots. L'endemà les forces de Tamerlà van entrar a Esfahan i van fer una massacre general que va costar la vida a quasi tots els 200.000 habitants.podria ser una exageració i la xifra real segons la declaració de testimonis oculars sobre les muntanyes de cadavers, rondaria els 30.000 morts Tamerlà es va dirigir a Fars i Ahmad es va desplaçar des de Kirman per presentar-li els seus respectes enviant per davant a l'amir Ikhthiyar al-Din Hasan Qurchi. Aquest fou ben rebut per Tamerlà i va enviar missatges a Sultan Ahmad urgint-lo a presentar-se; igualment Sultan Ahmad fou rebut amb honors pel conqueridor i fou recompensat amb el govern de Fars i l'Iraq Ajamita a més de ser confirmat en el de Kirman. Després Tamerlà va tornar a Samarcanda.
Sultan Ahmad anava acompanyat en la seva tornada a Shiraz d'algun oficials recaptadors de Tamerlà. Sultan Baiazid ibn Uways pel seu costat es preparava a marxar a l'Índia però al saber que Tamerlà havia redistribuït el regne muzaffàrida va decidir restar; es va traslladar al Garmsir on va obtenir el suport de la tribu awghani. Ahmad es va molestar molt amb aquestes notícies; el país estava en desordre, l'exèrcit dispersat (una part dels soldats fins i tot s'havia posat al servei de Baiazid) però no va dubtar a marxar contra Baiazid al que va derrotar i va fer presoner, però al que va tractar correctament i el va acabar perdonant però en canvi als que l'havien traït els va fer matar i va enviar els seus caps a Kirman amb la proclamació de la seva victòria. Poc després Ahmad tornava a Kirman acompanyat del seu germà Sultan Baiazid (del context es dedueix que són dos personatges diferents amb el mateix nom:el germà petit Sultan Baiazid i el príncep jalayírida Sultan Bayazid ibn Uways). A Shiraz el poder va quedar en mans de Shah Yahya.
Darrers anys a Kirman Sultan Ahmad des de la ciutat de Kirman es va dirigir a Sirjan en una expedició de cacera enviant al seu germà Baiazid a Manujan (o Manugan) per interessar-se pels impostos d'Ormuz. Ahmad va tornar a Kirman on també va tornar Baiazid que ja havia complert l'encàrrec i havia obtingut la submissió de Manujan i el pagament del tribut.
A Shushtar, el governador de Khuzestan Shah Mansur va detenir a Zayn al-Abidin i als seus oficials i es va apoderar del tresor i propietats i va convidar als soldats a entrar al seu servei. Sabent que el seu germà Shah Yahya era a Shiraz i que Tamerlà havia tornat a Samarcanda, va tancar a Zayn al-Abidin a la ciutadella, va aconseguir el servei de molts dels seus amirs i es va dirigir a Shiraz. Shah Yahya, incapaç de fer-li front per manca de mitjans, es va retirar a Yadz i Mansur es va apoderar de Shiraz sense oposició; va detenir als principals nobles i va fer cegar a l'amir Ghiyath al-Din Mansur Shul.
Shah Yahya, al arribar a Yazd, va cridar al governador de Abarkuh, Pahlawan-i-Muhadhadhab, amb algun pretext, i al arribar el va fer matar; tot seguit es va apoderar d'Abarkuh obtenint el tresor local que el governador havia amasat durant anys. Després va enviar missatgers a Sultan Abu Ishaq (fill de Sultan Uways i net de Shah Shuja) governador de Sirjan, amb el qual va fer aliança. Sultan Abu Ishaq va trencar els seus llaços amb Kirman.