Les parasòmnies són una categoria de trastorns del son que impliquen moviments, conductes, emocions, percepcions i somnis anormals que es produeixen en adormir-se, durant el son, entre les etapes del son o en despertar-se. Les parasòmnies són estats de son dissociats que emergeixen durant les transicions entre la vigília, el son sense moviments oculars ràpids (NREM, de l'anglès non-rapid eye movement sleep) i el son REM i les seves combinacions.
Classificació La versió més recent de la classificació internacional de trastorns del son (ICSD, 3a. Ed.) utilitza la dissociació de l'estat com a paradigma de les parasòmnies. A diferència d'abans, on el despertar, el son NREM i el son REM eren considerats estats exclusius, les investigacions han demostrat que les combinacions d'aquests estats són possibles i, per tant, poden donar lloc a estats inestables inusuals que podrien eventualment manifestar-se com a parasòmnies o com a nivells de consciència alterats.Mahowald MW, Schenk CH. Dissociated states of wakefulness and sleep. In: Lydic R, Baghdoyan HA, editors. Handbook of behavioral state control: cellular and molecular mechanisms. Boca Raton: CRC Press; 1999. p. 143-58.Mahowald MW, Schenk CH. dissociated states of wakefulness and sleep. Neurology. 1992; 42(7 Suppl 6):44-51.
Tot i que la definició anterior és tècnicament correcta, conté mancances. La consideració del paradigma de dissociació de l'estat facilita la comprensió del trastorn del son i proporciona una classificació de deu categories bàsiques.
Parasòmnies relacionades amb el son sense moviments oculars ràpids (NREM) Les parasòmnies NREM són trastorns del despertar que es produeixen durant l'estadi 3 (o 4 per l'estandardització R&K) del son NREM, també conegut com a son d'ones lentes (SWS). Són causats per una activació fisiològica en què el cervell del pacient surt del son d'ones lentes (SWS, de l'anglès slow-wave sleep) i queda atrapat entre un estat de son i vigília. En particular, aquests trastorns impliquen l'activació del sistema nerviós autònom, del sistema motor o de processos cognitius durant les transicions de son-vigília.
Algunes parasòmnies NREM (somnambulisme, terrors nocturns i despertar confusional) són freqüents durant la infància, però disminueixen en freqüència amb l'edat. Poden ser desencadenades en determinats individus per l'alcohol, la privació del son, l'activitat física, l'estrès emocional, la depressió, alguns medicaments o una malaltia alterada. Altres trastorns específics són el síndrome d'alimentació nocturna, la sexòmnia, el bruxisme, la jactatio capitis nocturna, la síndrome de les cames inquietes i la somnilòquia.
Diagnòstic diferencial de parasòmnies NREM Respiració desordenada del son Parasòmnies relacionades amb REM Convulsions nocturnes Trastorns dissociatius psicogènics
Despertars confusionals El despertar confusional és una condició en què un individu es desperta del son i roman en un estat confós. Es caracteritza pel despertar parcial de l'individu i l'asseure's mirant al seu voltant. Solen romandre al llit i després tornen a dormir. Aquests episodis tenen una durada des de segons fins a minuts i poden no ser reactius als estímuls. El despertar confusional és més freqüent en la mainada que en persones adultes. Té una prevalença de vida del 18,5 per cent en la mainada i una prevalença de la vida d'entre 2,9 i 4,2 per cent en els adults.Ohayon MM, Priest RG, Zulley J, Smirne S. The place of confusional arousals in sleep and mental disorders: findings in a general population sample of 13,057 subjects. J Nerv Ment Dis. 2000;188(6):340-8.Ohayon MM, Guilleminault C, Priest RG. Night terrors, sleepwalking, and confusional arousals in the general population: their frequency and relationship to other sleep and mental disorders. J Clin Psychiatry. 1999;60(4):268-76. Els nadons i els nens petits experimenten despertars confusionals que comencen amb grans quantitats de moviments i gemecs, els quals poden progressar posteriorment a crits puntuals o a plors inconsolables. En casos rars, els despertars confusionals poden causar ferides i accidents de trànsit per somnolència, per la qual cosa també es poden considerar perillosos. Un altre trastorn del son pot estar present desencadenant aquests despertars incomplets.
Comportament sexual anormal relacionat amb el son El comportament sexual anormal relacionat amb el son, també anomenat sexsòmnia, és una forma de despertar confusional que pot superposar-se al somnambulisme. En ells, la persona duu a terme actes sexuals mentre dorm. Pot incloure actes com la masturbació, tocaments inadequats a ells mateixos o a altres persones, relacions sexuals amb una altra persona i, en casos més extrems, agressions sexuals. Aquests comportaments són inconscients, es produeixen sovint sense somiar i comporten implicacions clíniques, socials i legals. Té una prevalença de vida del 7,1 per cent i una prevalença anual del 2,7 per cent.
Somnambulisme El somnambulisme té una prevalença de l'1 al 17 per cent a la infància, amb les freqüències més altes al voltant dels onze a dotze anys. Al voltant del 4 per cent dels adults experimenten somnambulisme.Mahowald & Schenck. 1283. Els cicles normals de son inclouen estats que varien des de la somnolència fins al son profund. Cada vegada que un individu dorm passa per diverses seqüències de son NREM i REM. L'ansietat i la fatiga sovint estan relacionades amb el somnambulisme. Per a adults, l'alcohol, els sedants, els medicaments, les condicions mèdiques i els trastorns mentals estan associats al somnambulisme. El somnambulisme pot implicar asseure's i semblar despert quan l'individu està realment adormit, aixecar-se i caminar, moure objectes o despullar-se. Sovint es mostren confusos quan es desperten o obren els ulls durant el son. El somnambulisme es pot associar a la somnilòquia.ADAMinc.2012.
Terrors nocturns El terror nocturn és el trastorn del despertar més disruptiu, ja que pot comportar forts crits i pànic; en casos extrems, pot provocar danys corporals o danys a la propietat al córrer o colpejar parets. Tots els intents de consolar la persona són inútils i poden allargar o intensificar l'estat confós de la víctima. Normalment la víctima experimenta amnèsia després de l'esdeveniment, però pot no ser amnèsia completa. Fins al 3 per cent dels adults pateixen terrors nocturns, que poden ser des de lleus fins a extremadament violents. Són molt freqüents en els quals pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic violent (TEPT). Normalment es produeixen en l'estadi de son 3.Katugampola, M. (2005) Health & Human Development, Pearson Education.
Trastorn d'alimentació relacionat amb el son El Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals (DSM-V) classifica el trastorn d'alimentació relacionat amb el son sota el somnambulisme, mentre que la Classificació Internacional dels Trastorns del son (ICSD, de l'anglès International Classification of Sleep Disorders) el considera com a parasòmnia NREM. Es conceptualitza com una barreja de conducta alimentària excessiva i trastorn del despertar. Per tant, es consumeixen de manera descontrolada aliments preferentment d'alt contingut calòric. Tot i això, no s'ha de confondre amb la síndrome d'alimentació nocturna, que es caracteritza per un consum excessiu d'aliments abans o durant el son en plena consciència. Atès que els trastorns alimentaris relacionats amb el son s'associen a altres trastorns del son, un tractament amb èxit del son pot reduir els símptomes d'aquesta parasòmnia.
Parasòmnies relacionades amb els moviments oculars ràpids (REM) Trastorn del comportament del son REM A diferència d'altres parasòmnies, el trastorn del comportament del son REM (RBD, de l'anglès REM behavior disorder) és més freqüent en la gent gran, i hi ha absència d'atonia muscular. Això permet que l'individu pugui representar els seus somnis i pugui resultar en lesions repetides (contusions, laceracions i fractures) a si mateixos o a d'altres. Els pacients poden prendre mesures d'autoprotecció enganxant-se al llit, utilitzant barricades de coixins o dormint en una habitació sense mobiliari. A més d'assegurar l'entorn on es dorm com un lloc segur, la teràpia farmacològica amb melatonina i clonazepam també s'utilitza com a tractament per al RBD, encara que pot no eliminar totes les conductes anormals.McCarter, S., & Howell, J. (2017). REM Sleep Behavior Disorder and Other Sleep Disturbances in Non-Alzheimer Dementias. Current Sleep Medicine Reports, 3(3), 193-203. Abans d'iniciar un tractament amb clonazepam, s'hauria de fer un cribratge d'apnea obstructiva del son. Tot i això, el clonazepam s'ha de manejar amb cura a causa dels seus efectes secundaris significatius, com ara confusió matinal o deteriorament de la memòria, principalment en pacients amb trastorns neurodegeneratius amb demència.Aurora, R., Zak, R., Maganti, R., Auerbach, S., Casey, K., Chowdhuri, S., . .. Morgenthaler, T. (2010). Best practice guide for the treatment of REM sleep behavior disorder (RBD). Journal of Clinical Sleep Medicine : JCSM : Official Publication of the American Academy of Sleep Medicine, 6(1), 85-95.
Demogràficament, el 90 per cent dels pacients amb RBD són homes i la majoria té més de cinquanta anys. Tanmateix, aquesta prevalença en els homes podria estar esbiaixada a causa del fet que les dones solen tenir un tipus de malaltia menys violenta, cosa que condueix a menors informes als centres de son i a diferents característiques clíniques. Mentre que els homes poden tenir un comportament més agressiu mentre somien, les dones presenten més molèsties en el son.Bjørnarå, Dietrichs, & Toft. (2013). REM sleep behavior disorder in Parkinson's disease – Is there a gender difference? Parkinsonism and Related Disorders, 19(1), 120-122.Bjørnarå, K., Dietrichs, E., & Toft, M. (2015). Longitudinal assessment of probable rapid eye movement sleep behaviour disorder in Parkinson's disease. European Journal of Neurology, 22(8), 1242-1244. El RBD també pot estar influenciat per un compost genètic, ja que els parents de primer grau semblen tenir més possibilitats de desenvolupar RBD en comparació amb el grup control.Dauvilliers, B., Yves, Postuma, Livia, Ronald, Ferini-Strambi, Livia, Luigi, Arnulf, Livia, Isabelle, Högl, Livia, Birgit, Manni, Livia, Raffaele, . .. Montplaisir, Livia, Jacques. (2013). Family history of idiopathic REM behavior disorder: A multicenter case-control study. Neurology, 80(24), 2233-2235.
Els trets clínics típics del trastorn del comportament del son REM són: més prevalença en els homes; edat mitjana d'aparició de cinquanta a seixanta-cinc anys (rang de vint a vuitanta anys); vocalització, crits, juraments que poden estar associats als somnis; activitat motriu, senzilla o complexa, que pot provocar lesions al pacient o al company de llit; aparició generalment en la darrera meitat del període de son (son REM) i possibilitat d'estar associat a una malaltia neurodegenerativa
El RBD agut es produeix principalment com a conseqüència d'un efecte secundari en la medicació prescrita, normalment antidepressius. A més, l'abús de substàncies o la seva retirada poden causar la malaltia.
El RBD crònic és idiopàtic, és a dir, d'origen desconegut, o associat a trastorns neurològics. Hi ha una associació creixent del RBD crònic amb trastorns neurodegeneratius (com la malaltia de Parkinson, la síndrome de Shy-Drager o la demència), com a indicador precoç d'aquests trastorns fins a deu anys. El RBD associat a trastorns neurològics està sovint relacionat amb una acumulació anormal d'alfa-sinucleina i més d'un 80 per cent dels pacients amb RBD idiopàtic pot desenvolupar la demència per cossos de Lewy. Els pacients amb narcolèpsia també tenen més probabilitats de desenvolupar RBD.