Miguel Littín Cucumides (Palmilla, província de Colchagua, 9 d'agost de 1942) és un premiat director de cinema, televisió, guionista i escriptor xilè d'orígens palestí i grec.
Descendent d'immigrants àrabs i grecs, va estudiar a l'Institut Regional Federico Errázuriz (IRFE) de Santa Cruz, i després va estudiar teatre a l'Escola d'Art Dramàtic de la Universitat de Xile i va treballar com a director de televisió en el canal de la seva alma mater.Breve biografía de Littín , catàleg virtual de la Cineteca de la Universitat de Xile, s/f; acceso 27.8.2019
En 1963 va començar a treballar en cinematografia com a assistent de direcció de Yo tenía un camarada, la primera pel·lícula de Helvio Soto, director amb quitambé va col·laborar com a actor en la cintes El analfabeto (1965), Ana (del mateix any) i Mundo mágico (aquest últim, un episodi del llargmetratge El ABC del amor, de 1966).
Debutà com a director amb Por la tierra ajena (1965). Aquest film, basat en una cançó de Patricio Manns, aborda el tema de la pobresa i la infància amb una estètica influenciada per Dziga Vertov en el muntatge de Fernando Bellet.
La seva consagració va arribar quatre anys més tard, amb el seu primer llargmetratge amb El Chacal de Nahueltoro. Memoria Chilena destaca que "la pel·lícula va impactar a Xile no sols en termes de taquilla, sinó també en termes socials i polítics. En l'obra, Littín denúncia la marginalitat de la pagesia i l'absurd accionar de la justícia".«Cine chileno en el exilio (1973-1983): Miguel Littín», Memoria Chilena, s/f; acceso 27.8.2019
En 1971, quan Salvador Allende va assumir el poder, va designar a Littín president del directori de l'empresa estatal Chilefilms. Durant aquests anys del govern de la Unidad Popular, juntament amb la feina de casa executives, va realitzar alguns documentals i el llargmetratge La tierra prometida, que seria acabada i estrenada a l'exili.
Arran del Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 —que, encapçalat pel general Augusto Pinochet va enderrocar al president socialista Salvador Allende— i l'establiment de la posterior dictadura, va haver de sortir exiliat aquest mateix any, primer a Mèxic i posteriorment a Espanya.
En 1976 va guanyar el Premi Ariel a la millor direcció per la seva pel·lícula Actas de Marusia (1975) i va ser nominat dues vegades en el Festival Internacional de Cinema de Canes al guardó de la millor pel·lícula per aquesta cinta i El recurso del método (1978), i als Oscar corresponents a 1975 i 1982 com millor pel·lícula estrangera, per la primera i Alsino y el cóndor, produccions de Mèxic i Nicaragua, respectivament.
En 1985 Littín va tornar clandestinament a Xile per a filmar una crònica sobre la dictadura que es va dir Acta general de Chile i va ser estrenada a l'any següent. Aquest documental va inspirar a Gabriel García Márquez a escriure Las aventuras de Miguel Littín clandestino en Chile, llibre que es va transformar ràpidament en un supervendes.
Posteriorment, va retornar a la temàtica llatinoamericana amb Sandino de 1991 i tes anys més tard va dirigir Los náufragos.
El 2000 va reprendre l'estil d'epopeia popular amb Tierra del Fuego.
Nou anys després va estrenar Dawson. Isla 10, documental basat en les memòries homònimes de Sergio Bitar sobre aquest famós camp de concentració xilè.
miniatura|Littín fa ús de la paraula durant una trobada amb la presidenta Bachelet en 2013 Ha escrit dues novel·les —El viajero de las 4 estaciones (1990), la història del seu avi matern grec, i El bandido de los ojos transparentes (1999)—, aaixí com també els guions de diverses de les seves pel·lícules.
Littín va ser alcalde de Palmilla, la seva ciutat natal, durant el període 1992-1994 i reelegit per al període 1996-2000.
Miguel Littín és el clàssic exemple del cineasta compromès i militant, tot i que mai va pertànyer a cap partit polític, buscant narrar les aventures i sofriments del poble xilè i llatinoamericà.
Va ser director acadèmic a l'Escuela de Cine de Chile i en 2016 va assumir la direcció de l'Institut d'Alts Estudis Audiovisuals a la Universitat d'O'Higgins, a Rancagua.
Pel·lícules miniatura|Littín presenta Los náufragos al FICVIÑA 1994.
Any Títol 1965 Por la tierra ajena 1969 El Chacal de Nahueltoro 1971 Compañero Presidente (documental) 1973 La tierra prometida 1974 Actas de Marusia 1978 El recurso del método 1980 La viuda de Montiel 1981 Alsino y el cóndor 1986 Acta general de Chile (documental) 1989 Sandino 1994 Los náufragos 1998 El duelo1998 Aventureros del fin del mundo1999 Cinco marineros y un ataúd verde 2000 Tierra del Fuego 2002 Crónicas palestinas (documental) 2002 El abanderado 2005 La última Luna 2009 Dawson. Isla 10 (documental) 2014 Allende en su laberinto
Premis Any Pel·lícula Esdeveniment Premi/Categoria1976 Actas de Marusia Premi Ariel Ariel d'Or-Millor pel·lícula Ariel Millor Guió Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva Colón d'Or-Públic 1980 La viuda de Montiel Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva Colón d'Or 1983 Alsino y el cóndor Festival Internacional de Cinema de Moscou Sant Jordi d'Or1986 Acta general de Chile Festival Internacional de Cinema de Venècia Premi Fipresci (menció honorígica) Medalla d'Or del Senat italià Premi «Espai lliure de l'Autor» 1994 Los náufragos Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias Kikito d'Or al millor Guió 2005 La última Luna Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva Colón de Plata al millor director 2006 La última Luna Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias India Catalina d'Or
Nominacions Premis Oscar Any Categoría pel·lícula Resultat1975Millor pel·lícula estrangera Actas de MarusiaCandidat1982Millor pel·lícula estrangera Alsino y el cóndorCandidat
Festival Internacional de Cinema de Canes Any Categoria pel·lícula Resultat1976Palma d'Or Actas de MarusiaCandidat 1978Palma d'Or El recurso del métodoCandidat
Festival Internacional de Cinema de Berlín Any Categoria pel·lícula Resultat1970Os d'Or El Chacal de NahueltoroCandidat 1980Os d'Or La viuda de MontielCandidat
Altres Premi Festival Any pel·lícula Sant Jordi d'Or Festival Internacional de Cinema de Moscou 1973 La tierra prometida Ariel d'Or Premis Ariel 1979 El recurso del método Kikito d'Or Festival Internacional de Cinema de Gramado 1995 Los náufragos Colón d'Or Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva 2005 La última Luna Sant Jordi d'Or Festival Internacional de Cinema de Moscou 2005 La última Luna
Referències
Enllaços externs
Entrevista any 2000.
Categoria:Directors de cinema xilens Categoria:Productors de cinema xilens Categoria:Guionistes de cinema xilens Categoria:Alumnes de la Universitat de Xile Categoria:Escriptors xilens del segle XXI Categoria:Escriptors xilens del segle XX Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1942