Les formes vitals de Raunkiær són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca). Aquesta classificació fou proposada pel botànic danès Christen Christiansen Raunkiær el 1904, i consolidada definitivament el 1934.
Així, espècies que tenen aspecte semblant a l'estació favorable poden tenir formes vitals diferents perquè les parts semblants desapareixen en empitjorar el temps. Per exemple, dues gramínies comunes, el margall bord i el fenàs de marge, a la fi de primavera ambdues són herbes verdes amb espigues, però a l'època desfavorable del fenàs en roman la part subterrània amb les gemmes arran de terra, preparades per rebrotar, mentre que del margall només en queda la llavor. A més, les alçades que es consideren per classificar les plantes no són la de la planta, sinó només la de les gemmes. Així, per exemple, la ceba, les fulles i flors de la qual assoleixen fàcilment alçades d'alguns pams, té les gemmes sota terra dins el seu bulb.
miniatura|Formes vitals de Raunkiær: 1. Faneròfit. 2-3. Camèfit. 4. Hemicriptòfit. 5-6. Geòfit. 7. Helòfit. 8-9. Hidròfit. (teròfits, aeròfit i epífit no es mostren)
Les formes vitals de Raunkiær són: Epífits: creixen a sobre o dintre d'una altra planta sense parasitar-la. És el cas de moltes orquídies o bromeliàcies. Faneròfits: els meristemes resten a més de 40 cm del terra. És el cas d'arbres i d'arbusts. Entre aquests s'hi distingeixen: Macrofaneròfits: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura (per exemple els roures). Nanofaneròfits: tenen les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'altura (per exemple les estepes o el romaní). Camèfits: els meristemes resten a menys de 40 cm del terra. És el cas de les mates perennes com la farigola o el llistó. Hemicriptòfits: els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable, com en el fenàs de marge o el fenàs de bosc. Geòfits: els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Per exemple, la ceba i l'all. Teròfits: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici. És el cas del margall bord i de l'ordi. Hidròfits: en l'estació desfavorable les gemmes resten protegides dins de l'aigua. És el cas de la llentilla d'aigua i plantes afins.
Referències
Bibliografia - Indica la forma vital de totes les espècies autòctones.