miniatura|Porc celta. El porc celta és una raça de porc (Sus scrofa domestica) que fins a la dècada de 1950 era típic dels estables de Galícia però que havia anat desapareixent fins a arribar a considerar-se en vies d'extinció. Avui és una raça que ha estat recuperada amb èxit (especialment per a l'elaboració de xarcuteria), i a 31 de desembre de 2023 se'n comptaven 4371 exemplars en 136 explotacions, totes a Galícia.
Són animals de mida llarga, poc precoços (triguen molt de temps a créixer), amb el cap molt gran i amb orelles llargues, que els arriben a tapar els ulls. Són alts i molt caminadors, i es crien a l'aire lliure, normalment aprofitant els recursos naturals de la zona (els boscos, etc). La carn d'aquests animals és de gran qualitat per a l'elaboració d'embotits i pernils ja que tenen gran quantitat d'àcids grassos insaturats («àcids grassos essenciales de tipus insaturats, considerats cardiosaludables»).
Característiques La raça del porc cèltic agrupa animals de mida gran, dolicocèfals i amb perfil front-nasal que oscil·la de còncau a recte; eumètrics i longilínies, rústics i harmònics, amb un esquelet molt desenvolupat, sobretot en el seu terç anterior.
La longitud de les seves extremitats indiquen aptitud per a la marxa, que és viva, gràcil i característica d'aquesta raça.
Cap gran, fort i allargat. El musell és ample i gros. Les orelles, grans i caigudes, cobreixen els seus petits ulls. Coll llarg, estret i fort. Tòrax fort, profund i poc arquejat. Dors i llom estrets, llargs i arquejats. La línia dors-lumbar dibuixa, des de la creu, un arc que es fa més prominent a la unió dels lloms. Creu posterior caiguda, amb formació muscular mitjana. Cua que es retorça de manera característica, té una borla de sedes al el seu extrem. Ventre recollit, amb línia inferior plana, amb un mínim de 6/6 mames formades, espaiades i d'implantació àmplia. Extremitats ben formades, llargues i fortes. Quartilles de longitud mitjana. Les peülles resistents i dures, amb absència total de pigmentació. El color de la capa depèn de la varietat:
La varietat santiaguesa posseeix una pell rosada amb absència de pigmentacions. La varietat barcina posseeix petites pigmentacions, a manera de pigues circulars de color gris. La varietat carballina es caracteritza per les seves extenses pigmentacions negres i brillants que en ocasions cobreixen tot el cos.
Defectes objectables: defectes en l'assentament de les extremitats o extremitats curtes; musell poc format. Defectes desqualificadors: conformació defectuosa en alt grau, hèrnies, anomalies en els genitals, formació corporal no adient a l'edat o pigmentació total o parcial de les peülles.
Distribució Les tres varietats abans esmentades dibuixen el mapa de la seva dispersió. La varietat carballina és originària de la zona de Carballo i comarques limítrofes de la província de La Corunya. Les altres dues de les seves varietats se situen al sud de les províncies de Lugo i de La Corunya, i a les províncies de Pontevedra i Orense.
Conservació La varietat celta de porc domesticat forma part del programa de conservació de races autòctones gallegues que hom desenvolupa en el Pazo de Fontefiz.
Referències
Enllaços externs Associació de Criadors de la Raça Porcina Cèltica Venda i compra d'embotits, trossos curats i tallats de Porc Cèltic «Raza Porcina PORCO CELTA» , ARCA - Catálogo oficial de razas, Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Porcs