Baltasar Champsaur Sicilia (Las Palmas, 3 de novembre de 1856 - 24 d'agost de 1934) Catedràtic de francès, publicista i pedagog.
Biografia Fill d'una família benestant, de pare francès i mare canària, va tenir dos germans (José i Antonio). Cursà els estudis primaris a Las Palmas i el batxillerat a l'Institut de La Laguna (Tenerife). Va fer estudis universitaris de lletres i ciències a Montpeller i Barcelona. Casat a Las Palmas amb Elisa Sarmiento Salom, filla del capità de fragata canari Miguel Sarmiento Cabrera i la mallorquina Esperança Salom Villalonga, no tengueren descendència. Per oposició, guanyà (1897) una càtedra d'Institut de llengua francesa, que exercí a Girona, Palma, La Laguna (Tenerife) i Las Palmas.
Activitat a Mallorca Durant la primera estada que va fer a Mallorca (1882/85–1897) fou professor de la Institució Mallorquina d'Ensenyament (1885-86), tot fent costat a Alexandre Rosselló i Mateu Obrador. Fou, a més, col·laborador habitual de “La Última Hora” i de les revistes “El Ateneo” i “Revista literaria, artística y bibliográfica”. Publicà els llibres “Álbum de las cuevas de Artá y Manacor” (1885), “Limosna” (1896) i “Crestomatía francesa. Trozos recopilados” (1898), que conté les seves classes de francès. A Mallorca entrà en contacte amb el krausisme, que va defensar -junt amb el laïcisme- durant anys en el camp educatiu, al temps que inicià una col·laboració estreta amb el moviment obrer balear, fet que l'acosta al socialisme. Va fer part del grup promotor i fundador del Centre Instructiu Obrer de Palma. Durant la segona estada a Mallorca (1906-1911) feu classes de francès com a catedràtic de l'Institut de Palma i publicà articles a “El Obrero Balear” i “La Última Hora”. Formà part, juntament amb Manuel Cirer Arbona, Josep Monlau, Eusebi Estada i Alexandre Rosselló, de la Junta directiva de l'Ateneu elegida el 1888, en la segona etapa de la institució. Impartí conferències sobre temes polítics, socials i culturals, que li permeteren gaudir a l'illa de gran prestigi com a persona i intel·lectual. En aquests anys es fa soci de Creu Roja i el desembre de 1907 va ser elegit vicepresident tercer de la Junta directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears.
Retorn a Canàries Mantengué el càrrec fins que el 1911 se’n tornà a Tenerife, on traslladà el domicili i la càtedra fins que passà definitivament a Las Palmas. Allà fou director de l'Institut i publicà “Por el ideal socialista” (1923). Baltasar Champsaur Sicília es pot considerar com el màxim teòric canari del laïcisme i del neutralisme escolar. Sempre va simultaniejar la docència amb les seves inquietuds polítiques, dirigides cap al socialisme, i amb una vocació literària, com a novel·lista i assagista. Algunes de les seves obres van ser traduïdes al francès. Ingressà a l'Agrupació Socialista de Las Palmas, de la qual fou president. Després de la seva jubilació (1924) publicà “La escuela laica” (1930), “La moral independiente” (1931) i altres títols. El 1934 va fer un viatge a Mallorca per saludar els antics amics i trobar la distracció que necessitava per alleugerir el buit que sentia arran de la defunció de l'esposa. Aprofità l'avinentesa per escriure “Adelante”, que es publicà pòstumament (1936). Afeccionat a la lectura, la música i la pintura, de personalitat polifacètica, anticlerical i republicà, morí (1934) a Las Palmas als 78 anys.
El 2007 es publicà la tesi doctoral de Cristina Martí Úbeda sobre la seva biografia, obra, projecció social i mestratge, titulada “Baltasar Champsaur Sicilia, un intel·lectual a Mallorca”.
Obres (1913). Nueva religiosidad: (la vida como esfuerzo indefinido). Santa Cruz de Tenerife: Imp. de sucesor de M. Curbelo (1914). Mi muerta. La Laguna: Tip. de Suc. de M. Curbelo (1916). Hacia la cultura europea. San Cristóbal de La Laguna: [s.n.](Imp. de sucesor de M. Curbelo) (1923). Por el ideal socialista. La Laguna: Imprenta de Suc. de M. Curbelo (1928). Humanización del arte. Las Palmas de Gran Canaria: Imprenta Miranda (1928). Transformismo. Las Palmas de Gran Canaria: Imprenta Miranda (1929). Anotaciones. Las Palmas de gran Canaria: Tip. Miranda (1929). Mi playa. Las Palmas de Gran Canaria: Imprenta Miranda (1930). Dos mentalidades. Las Palmas de Gran Canaria: [s.n.] (1930). La escuela laica. Las Palmas de Gran Canaria: Tip. High Life (1931). La moral independiente. Las Palmas de Gran Canaria: Tip. High Life (1932). Religión filosófica. Las Palmas de Gran Canaria: Tip. La Provincia
Bibliografia González Pérez, Teresa.(1996). "Un canario defensor de la escuela laica: Baltasar Champsaur Sicilia (1856-1934)"en Anuario de Estudios Atlánticos, núm.42, p. 561-607. Martí Úbeda, Cristina.(2007). Baltasar Champsaur Sicilia: un intel·lectual a Mallorca. Palma: Documenta Balear. Negrín Fajardo, Olegario. (1982). "Retablo de educadores canarios contemporáneos: de Viera y Clavijo a Champsaur Sicilia", en Anuario de Estudios Atlánticos, Madrid- Las Palmas, núm. 28, p. 705–764. Negrín Fajardo, Olegario.(1986)."El laicismo escolar republicano en Baltasar Champsaur Sicilia", en IV Coloquio Nacional de Historia de la Educación, Mallorca tomo II, p. 167–178. Negrín Fajardo, Olegario (1998). "El laicismo escolar en Baltasar Champsaur Sicilia". En: Estudios de historia de la educación en Canarias. Gran Canaria: Cabildo Insular, p. 345–361.
Referències
Categoria:Socialistes espanyols Categoria:Escriptors canaris en castellà Categoria:Professors de l'Institut Balear Categoria:Polítics canaris Categoria:Periodistes canaris Categoria:Socialistes africans Categoria:Artistes de Las Palmas de Gran Canària Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX