Una cresta és una mena de pastís que es pot considerar una variant de l'empanada. Se sol fer amb una pasta farcida de carn picada i altres ingredients en forma de truita que posteriorment es fregeix en oli (aquesta és una de les diferències pel que fa a l'empanada, que sol ser cuinada al forn perquè el pa de la seva superfície es faci). La seva textura exterior és cruixent i contrasta amb la blanor de l'interior, essent la pasta similar a la dels pestinyos. De vegades es pot servir calent com una tapa, sola o acompanyada d'alguna salsa.Rafael Aguirre Ruiz, Conceptos basicos sobre cocina: Principios culinarios, Editorial Limusa, 1998,
Elaboració És un aliment farcit generalment d'un contingut salat (carn picada per regla general amb alguna verdura crua o adobada, un ou dur picat, pot portar peix capolat com ara bonítol o tonyina) en la majoria dels casos barrejat amb salsa de tomàquet o de dolç (pot ser batata, patata, nou, dolç de codony, etcètera) com pot ser el casadielles de la cuina asturiana. El farciment més clàssic sol ser una mescla de bonítol o tonyina picada amb una salsa de tomàquet i dauets d'ou dur.
La pasta s'elabora en forma de truita d'un diàmetre aproximat de 12 cm i se segella per regla general amb les pues d'una forqueta, la qual cosa dóna a les vores una forma característica. La pasta pot fer-se o ser precuinada. El resultat final completament segellat se sol fregir en oli bullent (generalment oli de gira-sol), bé pot emprar-se una paella de fons ample o una fregidora. En la multitud de variants de la recepta tradicional hi ha algunes variants vegetarianes amb verdures.
Variants en altres països A l'Índia són conegudes les samosses i l′aloo pie, ambdós fregits i farcits de carn finament capolada i molt especiada; en la cuina del Marroc (potser per influència de la cresta) hi ha la popular pastilla; també és semblant el rotlle de primavera de la cuina xinesa, i el paste de Mèxic, que té influència en la cuina britànica.
Va existir a Castella una denominació de cresta (denominada també quijadilla en judeocastellà), però la seva elaboració sembla a l'actual empanada perquè es cou al forn.Manuel Alvar, El Ladino, judeo-español calco: Judeo-español calco, Real Academia de la Historia, 2000,
A l'Argentina, sobretot a la regió del nord, se solen elaborar horneadas, farcides de dolç de cabell d'àngel, codony o dulce de batata casolà i banyades en sucre glaç. Un acompanyament típic del berenar dolç.
Vegeu també Calzone
Referències
Categoria:Gastronomia de Galícia Categoria:Tapes