Kima Guitart (Esparreguera, Baix Llobregat, 1947) és una artista tèxtil, dissenyadora i artesana catalana. És considerada una de les pioneres a l'Estat espanyol en l'aplicació de tècniques de pintura sobre seda i en la creació de l'Art Wear (art per vestir). La seva obra es caracteritza per la fusió de mètodes tradicionals orientals amb una estètica mediterrània i contemporània. miniatura|Una peça central de "Cassandra" de Kima. El projecte està inspirat en la novel·la "Cassandra" de Christa Wolf. miniatura|La pròpia interpretació de Kima de les pancartes d'oració budista. miniatura|Un dels xals pintats a mà de Kima, part de la col·lecció "Geometries".
Biografia Nascuda en una família vinculada a la creativitat —filla d'una modista i un director de teatre, i germana de l'artista Francesc Guitart—, va créixer envoltada de teixits i processos artesanals. El 1966 va ingressar a l'Escola de la Llotja de Barcelona per estudiar dibuix. Posteriorment, es va formar com a esmaltadora al taller de Montserrat Xicola i va ampliar estudis a l'Istituto d'Arte di Porta Romana de Florència (1970) gràcies a una beca Castellblanch. L'any 1971 es va traslladar a París per formar-se en les tècniques clàssiques de pintura sobre seda al L. Bain Atelier. Aquesta etapa va marcar l'inici de la seva especialització en el teixit que definiria la seva trajectòria professional. Entre 1981 i 1984 va residir a Nova York, on va compartir estudi amb el pintor Perico Pastor, on descobreix noves sedes i tècniques, cosa que amplia les seves possibilitats pictòriques, que fins aquell moment s’havien limitat a la tècnica Guta.
Guitart va iniciar la seva carrera produint joies esmaltades, però aviat es va decantar per l'art tèxtil. Durant els anys setanta i vuitanta, va col·laborar amb empreses de disseny com Vinçon, sota la direcció de Fernando Amat, i va formar part de l'empresa Plec. En aquesta època va diversificar la seva producció dissenyant estampats per a roba de llar, catifes, vaixelles i cristalleries. A partir de la seva experiència als Estats Units, va començar a desenvolupar el concepte d'Art Wear, creant col·leccions d'indumentària tridimensional que entenia com a peces d'art en moviment. Va presentar les seves creacions en passarel·les oficials com la Berlin Fashion Week, la Passarel·la Gaudí i la Passarel·la Cibeles (Madrid), on va viure i treballar durant cinc anys. Tot i l'èxit en aquests certàmens, l’artista busca altres espais com museus i galeries d’art per mostrar les seves peces d’”Art-Wear”, que tenen vocació atemporal i que no segueixen cap tipus de tendència del món de la moda. Les models son dones de diverses edats i morfologies que no segueixen els cànons establerts i d’aquesta manera s’oposen a la bellesa innasolible i estereotipada. Al llarg de la seva carrera ha realitzat nombrosos viatges de recerca per Àfrica (1977), el Japó (1990 i 2015), Nou Mèxic (1994) i el sud-est asiàtic, incorporant influències de diverses cultures a la seva obra.
A partir de l'any 2000, la seva obra va derivar cap a un minimalisme més accentuat, exemplificat en la col·lecció Geometries. També va començar a experimentar amb l'organza, jugant amb la transparència i la rigidesa del material lligat a la memòria familiar. En la darrera etapa, la seva producció s'ha vinculat estretament amb la meditació i el silenci, donant lloc a instal·lacions d'art tèxtil com Plouen pregàries, inspirada en els estendards tibetans. També descaquen els projectes sobre dones mítiques on deconstrueix, des d'una perspectiva de gènere, la visió grega clàssica de figures com Cassandra, símbol de les dones silenciades, Dafne com la reivindicació del dret al propi cos i Medea entesa com la migrant, la guaridora, la bàrbara, la transgresora, la sàvia i la lliure.
Obra L'estil de Kima Guitart es basa en l'ús de tècniques xineses i japoneses de pintura sobre seda, aplicades amb una visió personal i sovint literària. En les seves peces s'hi troben citacions a autors com Paul Valéry, Pablo Picasso, Stéphane Mallarmé, Salvador Espriu o Emily Dickinson. La seva obra transita entre les arts visuals, el disseny i l'artesania, utilitzant materials com la seda, l'acer, el pa d'or i el ferro. Ha col·laborat en projectes escènics, com el disseny de vestuari per a la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi (espectacle La Alhambra) o per a la cerimònia d'arribada de la torxa olímpica a Empúries (1992), dirigida per Rosa Vergés.
L'any 2013 va realitzar una donació de la seva obra al Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Així mateix, exemplars de les seves creacions formen part de la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona, de la Biblioteca de Catalunya, del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, del China National Silk Museum (Hangzhou, Xina), de la Col·lecció d’art de la Fundació la Caixa, del Museu d’Art de Girona, de la Col·lecció privada Isabel Pastor (Madrid), de la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau (Sabadell), del Museu de Valls, el Disseny Hub Barcelona (Barcelona), el Museo Nacional de Artes Decorativas (Madrid) i el Museu Vestits de Paper de Mollerussa (Mollerussa)
Obra publicada Mapes de seda (Pagès Editors, 2017) – Amb poemes de Susanna Rafart. Cassandra (Pagès Editors, col·lecció Diàlegs) – Amb poemes de Laia Llobera.
Exposicions i instal·lacions destacades Passarel·la Cibeles (Madrid) i Passarel·la Gaudí (Barcelona). Galeria Eude (Barcelona): Exposicions d'Art Wear. Temple Kodai-Ji (Kyoto, 2015): Desfilada i instal·lació. Museu Nacional de la Seda (Hangzhou, Xina): Participació en el Festival Mundial del Qipao. VIII Biennal Internacional d'Art Tèxtil Contemporani WTA: Participació amb l'obra Plouen pregàries.
Premis i reconeixements Medalla Mestre Artesà 2010. Generalitat de Catalunya. Barcelona Finalista del Premi Nacional d'Artesania 2012. Finalista del "Millor disseny de l'any 2012" del FAD. Barcelona Finalista del "Millor disseny de l'any 2013" del FAD. Barcelona ARTFAD de plata, premi al millor disseny de l'any 2014. 41è Miniprint internacional. Guanyadora (Cadaqués, Girona)
Referències
Bibliografia Pilar Parcerisas (ed.), KIMA - Pintar la seda. Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, 2025 DD.AA., L’espai X; Sant Just Desvern: Espai de Lliure Creació Carme Malaret, 2023 Llobera, Laia, Guitart, Kima; Cassandra. Pròleg: Victòria Cirlot, Lleida: Pagès Editors, 2023 Norandi, Elina (ed.), Cent dues artistes, Barcelona: Grup Enciclopèdia, 2022 Rafart, Susanna, Guitart, Kima; Mapes. Pròleg: Carles Duarte, Lleida: Pagès Editors, 2017.
Enllaços externs Pàgina web oficial de Kima Guitart.
Categoria:Artistes tèxtils Categoria:Artistes esparreguerins Categoria:Alumnes de l'Escola de la Llotja Categoria:Artesans Categoria:Dissenyadors catalans del sud contemporanis Categoria:Artistes catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes del Fashion Institute of Technology Categoria:Alumnes de la Parsons The New School for Design Categoria:Nascuts el 1947