Castroforte del Baralla és el nom d'una ciutat fictícia creada per Gonzalo Torrent Ballester on es desenvolupa la trama de la seva novel·la La saga/fuga de J.B., publicada el 1972, que aquest any va rebre el Premi de la Crítica i el Premi Ciutat de Barcelona.
El seu tret excel·lent i que la fa diferent a la resta de les ciutats de l'univers real, és que quan els seus habitants es veuen torbats per una emoció o preocupació general, la ciutat s'enlaira i comença a elevar-se, «Una ciutat a cavall entre l'existència i el no-res».
Anàlisi Amb caràcter de personatge, Castroforte del Baralla haurà de defensar-se al llarg de tota la novel·la de la perfídia de la vila veïna, Villasanta de la Estrella. Atàvica disputa, la lluita entre les dues ciutats deixa a l'ombra les picabaralles dels homes que les habiten. Torrente Ballester obre amb Castroforte del Baralla un model d'urbanisme fantàstic més proper a Avalon que «l'opressiva realitat d'una Espanya claustrofòbica, dogmàtica i intolerant, dividida i irreconciliable», present en altres ciutats imaginades com l'Orbajosa de Galdós.
En el pla geogràfic-administratiu, Castroforte del Baralla, enfrontada al centralisme de Madrid, ja en el es va proclamar per primera vegada Cantó Federal Independent, estatus que reclama durant la Segona República Espanyola, i va enviar al seu president, Manuel Azaña, un telegrama amb el text següent:
Menys definida (apuntaría seu autor que «a causa de les boires del riu Baralla») que el Yoknapatawpha (1920/1936/1973) de William Faulkner, encara que més concreta que el Macondo (1967) de Gabriel García Márquez, Castroforte del Baralla no va ser no obstant això inclosa per Italo Calvino en el seu catàleg de Les ciutats invisibles, publicat també el 1972, si bé «Castroforte» recull ressons de la «Eudòssia» de Calvino, «que s'estén cap amunt i cap avall».
La definició d'un J.B. José Bastida, veí de Castroforte del Baralla, inopinat messies cíclic i protagonista de la novel·la, com a personatge que encapçala la llista dels seus heterònims literaris, que es diuen tots J.B.) analitza i defineix així la seva ciutat, en un breu diàleg final amb Julia:
A manera de teló el propi escriptor conclou:
Referències
Bibliografia
Vegeu també Orbajosa Vetusta
Categoria:Ciutats fictícies