El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona), declarat bé cultural d'interès nacional.
Es tracta del conjunt de mines en galeria més extens i antic d'Europa i l'únic neolític dedicat a l'extracció de variscita, un mineral de color verd utilitzat per elaborar ornaments corporals. Té una extensió de 200 hectàrees on s'han localitzat més d'un centenar de mines, sense descartar que n'hi hagi més. Durant les èpoques ibèrica i romana i durant l'edat mitjana les mines es tornen a explotar per obtenir mineral de ferro.
El 1996 el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El Museu de Gavà acull les restes trobades i exposa les peces més singulars, com la Venus de Gavà o el crani trepanat.
Situació geogràfica i geològica Les mines de Gavà se situen a la dreta de la desembocadura del riu Llobregat, al peu dels vessants orientals del massís del Garraf, en els sectors coneguts com a Ferreres, Rocabruna i can Tintorer, al terme municipal de Gavà.
L'estructura geològica de la zona correspon a pissarres i calcàries de l'era paleozoica, formades entre els sistemes Silurià i Devonià, fa 408 milions d'anys. Pissarres i calcàries estan disposades en capes fortament inclinades i presenten nombrosos plecs, falles i encavalcaments, a causa dels plegaments durant l'orogènia herciniana (fa 290 milions d'anys) i la posterior alpina (fa 65 milions d'anys). La geologia presenta dues alineacions que varien entre WNW-ESE i W-E. Una crosta calcària i argiles vermelles formades a principis del Quaternari (fa 1,64 milions d'anys) cobrien les pissarres i calcàries del paleozoic.
Descobriment i historiografia El jaciment es va descobrir l'any 1975 quan unes obres d'urbanització en el barri de Can Tintorer van posar al descobert unes obertures a la roca. Però popularment ja se sabia que “hi havia forats”, perquè algunes estructures que romangueren obertes havien estat utilitzades pels veïns des d'antic. miniatura|esquerra|Edifici que allotja el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà L'any 1978 el nucli originari del CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal) inicia les primeres excavacions arqueològiques. Aquest any també es crea el Museu de Gavà per acollir, investigar i difondre el jaciment i les troballes. Fins a l'any 1980 s'excavaren les mines localitzades i es rebaixa mecànicament el solar per localitzar-ne de noves. El 1991 el Museu de Gavà assumeix les excavacions i impulsa un projecte d'intervenció integral que comptà amb la concessió d'una escola taller per l'INEM, dedicat a formar auxiliar d'excavació i difusió de patrimoni. Es prospecta el jaciment i s'excaven diverses mines i s'elaboren tallers didàctics i guions per realitzar visites al jaciment, quan part d'aquest es museïtzà i s'obrí al públic el 1993. És en aquests anys quan es descobreixen dues de les peces singulars del jaciment: la Venus de Gavà i el crani trepanat. Paral·lelament a les excavacions i la difusió, s'inicien els treballs de conservació i restauració amb la col·laboració del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya. Després d'una pausa, entre el 1998 i el 2000 es reprenen les excavacions i les tasques de restauració i consolidació. miniatura|Reconstrucció d'una mina al parc arqueològic de Gavà A causa d'un projecte urbanístic, l'any 1998 s'identifica un nou sector del jaciment a la serra de les Ferreres. Els treballs es perllongaran fins al 2009. Es localitzen i excaven noves mines neolítiques i ibero-romanes. D'aquest sector procedeixen els enterraments de les mines 83, 84 i 85, que contenien aixovars funeraris amb peces excepcionals com un collaret de corall vermell, una làmina d'obsidiana, ceràmiques de boca quadrada i sílex melat.
Des d'aleshores s'han efectuat excavacions programades, d'urgència i preventives, estudis i tasques de consolidació a càrrec de diferents empreses d'arqueologia i institucions com el Museu de Gavà, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Cronologia Les mines neolítiques van ser explotades ininterrompudament entre el Neolític Antic Evolucionat o Postcardial i el Neolític Mitjà, tal com ho testifiquen les ceràmiques corresponents al Neolític Postcardial tipus Molinot i les de la Cultura dels Sepulcres de Fosa del Neolític Mitjà.
També s'han realitzat datacions radiocarbòniques en materials provinents de diferents estructures mineres. Les datacions corresponents al Postcardial oscil·len entre el 3350 i el 2950 aC (no calibrat) i les del Neolític Mitjà entre el 2950 i el 2550 aC (no calibrat). Això les situaria entre el 4200 aC i el 3400 aC, entre la segona meitat del IV mil·lenni i la primera meitat del III mil·lenni aC. Cal tenir present, però, que les datacions provenen de mostres pertanyents al rebliment de mines una vegada ja en desús; per tant, l'explotació hauria de ser anterior. En aquest sentit, trobem variscita gavanenca a la Cova de Can Sadurní (Begues, Barcelona) en moments postcardials anteriors als identificats a Gavà. O la localitzada a la Cueva de Chaves (Bastarás, Osca) i la Cueva del Moro (Olvena, Osca), confirmades químicament com de Gavà però localitzades en enterraments del Neolític Antic del VI mil·lenni aC.
No es disposen de datacions absoltes per a les mines ibero-romanes però l'explotació se situaria entre els segles IV aC i I dC.
Descripció Mediambiental i econòmic miniatura|Diorama de paisatge neolític al parc arqueològic de les mines miniatura|Ossos de conill trobats al jaciment Durant el Neolític a l'entorn del jaciment hi confluïa la muntanya, la plana i la línea de costa era propera, conformant un paisatge amb diferents comunitats vegetals: màquia litoral (Oleo-Ceratonion) amb arbustos com el margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus), bruc (Erica), ullastre (Olea europeae), Juniperus i pi blanc (Pinus halepensis); boscos d'alzines (Quercus esclerofil·le) i roures (Quercus caducifoli) amb zones esclarissades amb arboç (Arbustus unedo) i bruc; boscos de ribera amb salzes (Salix), pollancres (Populus), llorer (Laurus nobilis) i falgueres; brolles, garrigues (Quercus coccifera) i camps de cultiu.
Les restes botàniques i faunístiques, i útils com puntes de fletxa, molins de mà, fulles d'aixa i de destral i dents de falç, recuperats en el rebliment de les mines mostren que no només es dedicaven a la mineria. La presència de plantes ruderals i adventícies i l'associació Rumex-Plantago-Cyperaceae mostra l'existència de sòls pertorbats i nitrificats per accions antròpiques com l'agricultura i la ramaderia.
Es gestionaven i explotaven recursos animals amb finalitats alimentàries i secundàries (llet, llana, etc.), principalment ramats de bòvids, seguits d'ovicàprids i algun porc. Com a complement es caçaven cérvols, senglars i conills. Es practicava la pesca (pagre, pagell i caçó), el marisqueig per a finalitats tant alimentàries com ornamentals (Chamelea gallina, Mytilus galloprovincialis, sípia, Patella, Glycimeris...) i es consumien cargols terrestres (Cenuella virgata, Cepaea nemoralis i Otala punctata).
Els cultius eren principalment d'ordi (Hordeum vulgare i Hordeum vulgare nudum) i, en menor mesura, de blat (Triticum monococcum, Triticum dicocum i Triticum aestivum) i de lleguminoses com llenties (Vicia sp.). S'aprofitaven els recursos silvestres recol·lectant els fruits de l'ullastre, la llambrusca (Vitis labrusca) i l'avellaner (Corylus avellana), així com la fusta del vern (Alnus), bruc, pi blanc, arboç, llentiscle, alzina i roure.
Social i ideològic Una vegada exhaurides, algunes mines van ser aprofitades com a sepulcres. Hi ha dos tipus d'enterrament. En primer lloc, enterraments col·lectius en el pou d'entrada a la mina. Després d'arraconar les restes d'individus inhumats anteriorment, el cos se situava en posició fetal el qual era acompanyat d'un aixovar funerari/ofrenes (ceràmica, eines, ornaments, etc.). En algun moment es cremaven branques d'ullastre. En segon lloc, enterraments individuals i dobles amb aixovars més rics i notables. Es troben en petites cambres, en llocs profunds i allunyats de l'entrada de la mina. L'espai d'enterrament es clausurava amb lloses i l'accés a la mina també es tancava amb grans lloses i pedres. Aquestes diferències en els enterraments poden interpretar-se com mostres de desigualtats socials. miniatura|Model de cabana neolítica al parc arqueològic de les mines La comunitat que hi vivia estava formada per grups familiars integrats per infants, homes i dones, adults i vells. L'esperança mitjana de vida estava al voltant dels 30 anys; l'alçada mitjana dels homes era de 164 cm i la de les dones 151 cm. En els ossos d'alguns individus –homes i dones- s'observen indicadors laborals compatibles amb el treball miner i que pot mostrar l'especialització laboral d'algunes persones: desenvolupament de les insercions musculars que denoten moviments de flexió i extensió del braç i d'aixecament de l'esquena, canell fort, flexió de la cama sobre la cuixa i moviment de rotació del tronc. També es troben evidències de pràctiques medicosanitàries amb fractures òssies curades i un individu que va sobreviure a dues trepanacions al crani.
Les pràctiques funeràries i alguns objectes poden reflectir les creences i el pensament simbòlic d'aquestes comunitats. La inclusió d'un aixovar funerari en els enterraments fa pensar en una vida després de la mort, i la posició fetal dels cossos en el renaixement.
La importància de la variscita i la seva presencia en contextos funeraris també tindria una explicació simbòlica, perquè el color verd s'associa a la regeneració de la vida, especialment la vegetal i per extensió animal i humana. Són creences de caràcter agrícola, on la terra es divinitza; per tant, el fet d'enterrar als difunts en el seu interior seria com retornar-los al ventre de la divinitat que, com les plantes anualment, faria que tornessin a renéixer. La Venus de Gavà podria estar relacionada amb el culte a la Deessa Mare i a la fertilitat/fecunditat, no només entès en el sentit agrícola i humà sinó també en el mineral de la terra.
Un dipòsit d'objectes típics d'un aixovar sumptuós trobat a la mina 85 sense un context funerari també podria tenir una explicació simbòlica. Podria tractar-se d'un cenotafi o d'una ofrena en la que es retorna a la terra part d'allò que se n'obté.
Troballes significants Venus de Gavà miniatura|Venus de Gavà, exposada al Museu de Gavà miniatura|Crani humà amb dues trepanacions Article principal: Venus de Gavà
Representació antropomorfa femenina feta sobre ceràmica, trobada al pou de la mina 16. Està datada entre els anys 4000 i 3750 aC. Esculpien les venus perquè els esperits propiciessin la fertilitat de les dones de la tribu.
Crani trepanat Crani d'un home adult d'entre 30 i 40 anys inhumat al sepulcre col·lectiu de la mina 28. Té dues trepanacions sobre el parietal esquerre efectuades per abrasió de l'os. Van ser efectuades en dos moments diferents quan l'home estava viu, perquè s'observa regeneració òssia. Té una datació de 5600-5400 abans del present.
Collaret de corall vermell Collaret de corall vermell (Corallium rubrum) trobat al costat d'una persona inhumada a la mina 83, formant part del seu aixovar funerari. Se situa entre el 6200-5900 abans del present.
Està format per 241 denes, de les quals 232 es van trobar senceres i 9 fragmentades. Les denes són petits cilindres d'entre 3.8 i 5.5 mm de llargada; 1.5 i 2 mm de diàmetre de perforació; i gruix de la paret no superior als 2 mm. Les denes estan polides i la majoria tenen els extrems en angle recte.