John Carter de Mart és un virginià fictici, veterà de la guerra civil americana, transportat a Mart i el primer protagonista de les històries de Barsoom d'Edgar Rice Burroughs. El seu personatge és durador, apareixent en diversos mitjans des del seu debut en 1912 en un serial de revistes. El llargmetratge de 2012 John Carter va marcar el centenari de la primera aparició del personatge.
Aparicions John Carter va ser el personatge principal de la primera novel·la d'Edgar Rice Burroughs, ambientada en una versió ficcionada de Mart coneguda com a Barsoom. Escrita entre el juliol i el 28 de setembre de 1911, la novel·la va ser serialitzada com Under the Moons of Mars (Sota les llunes de Mart) a la revista pulp The All-Story, de febrer a juliol de 1912. Més tard va aparèixer com a novel·la completa només després de l'èxit de la sèrie Tarzan de Burroughs. Per a la seva publicació en tapa dura d'octubre de 1917 per AC McClurg & Company, la novel·la va ser retitulada A Princess of Mars.
Carter va reaparèixer en volums posteriors de la sèrie, de forma més destacada en la segona (The Gods of Mars, 1918), la tercera (The Warlord of Mars, 1919), la vuitena (Swords of Mars, 1936), la desena (Llana of Gathol, 1948), i l'onzena i última entrega (John Carter of Mars, publicada pòstumament el 1964). John Carter també és un personatge secundari important del quart volum (Thuvia, Maid of Mars, 1920) i la novena (Synthetic Men of Mars , 1940). A la primavera de 2020, Edgar Rice Burroughs, Inc. tenia previst publicar John Carter Of Mars: Gods of The Forgotten, però es va posposar fins 2021. Serà el dotzè llibre de la sèrie Barsoom i serà part oficialment del cànon.
Descripció Carter té una alçada de i té els cabells negres de gran mida i els ulls grisos d'acer. Burroughs el descriu com a immortal. A les pàgines inicials d'A Princess of Mars, es revela que Carter no recorda cap infantesa, havent estat sempre un home d'uns trenta anys. Moltes generacions l'han conegut com a "Oncle Jack", però sempre va viure per veure'ls envellir i morir, mentre romania jove.
El seu caràcter i cortesia exemplifiquen els ideals de l'antebellum south. Un virginià, va exercir de capità a la guerra civil nord-americana al costat de la confederació. Després de la guerra, Carter i el seu company Powell, que també va ser capità a la Guerra Civil, es van convertir en buscadors d'or. Carter i Powell es van enriquir en trobar or a Arizona. Mentre s'amaga d'Apaches a una cova, sembla morir; deixant enrere el seu cos inanimat, és transportat misteriosament per una forma de projecció astral al planeta Mart, on es troba reencarnat en una forma idèntica a la seva terrenal. Acostumat a la major gravetat de la Terra, és molt més fort i àgil que els nadius de Mart.
Biografia de ficció del personatge Arbre familiar de John Carter
Llibre de primera aparició Una princesa de Mart The Gods of Mars The Chessmen of Mars Llana of Gathol
A Mart, que els seus nadius anomenen Barsoom, Carter es troba amb formidables criatures alienígenes que s'assemblen a les bèsties dels mites antics i a diversos humanoides. Troba la seva veritable crida a la vida com un cap de guerra que s'esforça per salvar els habitants del planeta. Guanya la mà d'una princesa marciana, Dejah Thoris d'Helium, però després de diversos anys de matrimoni es sacrifica per salvar Barsoom de la pèrdua de l'atmosfera. Despertant-se de nou després d'aquesta segona mort, troba que ha estat transportat miraculosament de nou a la Terra al seu cos original. Carter després recull la riquesa resultant del descobriment d'una rica mina d'or mineral just abans del seu pas original a Barsoom. Incapaç de tornar a Mart, passa uns quants anys més en una petita cabana del Riu Hudson, a Nova York, on sembla tornar a morir el 4 de març de 1886.
Una vegada més, l'aparent desaparició de Carter no és una mort veritable; en canvi, és restaurat a Barsoom, on després de més aventures s'eleva a la posició del cap de guerra de Mart, després d'haver exercit un paper instrumental en la creació d'aliances entre moltes de les espècies intel·ligents de Barsoom. Després torna a la Terra en diverses ocasions per explicar les seves aventures amb el seu nebot ("Burroughs"), revelant que ha dominat el procés de viatge astral entre els dos mons. Durant les seves aventures a Mart, el seu cos terrenal reposa en una tomba especial que només es pot obrir des de dins.
John Carter i Dejah Thoris es converteixen en pares d'un fill, Carthoris, i una filla, Tara. Carthoris té un paper secundari a The Gods of Mars i The Warlord of Mars, i és el protagonista de Thuvia, Maid of Mars. Tara és l'heroïna de The Chessman of Mars (1922), i la mare de la neta de Carter, Llana, l'heroïna de Llana of Gathol.
Només un altre terrestre, Ulisses Paxton és capaç de viatjar a Mart mitjançant el mètode utilitzat per Carter.
Una llista completa de personatges es dona al final de Thuvia, Maid of Mars.
En altres mitjans miniatura|Còmic de Dell Fast Action, 1940.
Còmics John Carter ha aparegut moltes vegades en historietes i tires còmiques de curta durada, així com en diversos Big Little Books dels anys trenta i quaranta.
El 1932, Burroughs va intentar convèncer United Feature Syndicate, els distribuïdors de la historieta de Tarzan, perquè també realitzessin una adaptació de John Carter; però el sindicat va rebutjar la idea.Robert R. Barrett, "How John Carter Became Flash Gordon". Burroughs Bulletin No. 60: (p.19-26).Fall 2004. El 1933, King Features Syndicate, volent que una tira còmica de ciència-ficció competís amb el popular Buck Rogers, va discutir una adaptació de John Carter amb Burroughs. Burroughs i l'il·lustrador J. Allen St. John van manifestar el seu interès a fer aquesta tira per King Features. Tot i això, Burroughs i King Features no van poder arribar a un acord i el sindicat va decidir utilitzar una banda original (Flash Gordon d'Alex Raymond)."Mrs Jensen, ERB's secretary, recalled the author negotiating with King Features Syndicate for a Martian strip, based on the exploits of John Carter, but it never came off. A short time later the Hearst syndicate started "Flash Gordon", drawn by Alex Raymond..." Robert W. Fenton, Edgar Rice Burroughs and Tarzan : A Biography of the author and his creation. Jefferson, N.C. : McFarland, 2003. (p. 125)
La primera aparició de John Carter en còmic va tenir lloc a The Funnies nº 30 (1939).
El 1941, United Feature va acordar la creació d'una tira de John Carter, amb l'esperança que tingués un èxit com Buck Rogers i Flash Gordon. L'adaptació més notable al còmic de John Carter per aparèixer en vida d'Edgar Rice Burroughs, John Carter of Mars va ser escrita i il·lustrada pel fill de Burroughs, John Coleman Burroughs. Aquesta tira es va estrenar el diumenge 7 de desembre de 1941, el mateix dia de l'atac de Pearl Harbor. Va durar només 4 mesos i va acabar el 18 d'abril de 1943. La tira de Coleman Burroughs va ser reeditada en forma de llibre per House of Greystoke el 1970.
Dell Comics va publicar tres números de John Carter of Mars al seu títol antològic Four Color Comics als números 375, 437 i 488 publicats entre 1952 i 1953. Aquestes foren reimpreses per Gold Key Comics (amb diferents portades) el 1964.
Carter ha aparegut en diverses adaptacions gràfiques posteriors de les històries marcianes, especialment el serial "John Carter of Mars" que es va publicar a Tarzan i Weird Worlds de DC Comics des de 1972 fins a 1973 i John Carter, Warlord of Mars de Marvel Comics, entre 1977 a 1979.
També va aparèixer, juntament amb Tarzan, en una història del 1994-1995 de la tira dominical de Tarzan,Edgar Rice Burroughs' Tarzan From 1994 & 1995, Sunday Pages with John Carter of Mars a ERBzine 2121 i a Tarzan/John Carter: Warlords of Mars, una minisèrie de quatre números de Dark Horse Comics de 1996.
El 2010, Dynamite Entertainment va publicar una sèrie continuada titulada Warlord of Mars, escrita per Arvid Nelson. El 2011 va començar a publicar Warlord of Mars: Dejah Thoris, també escrita per Nelson inicialment.
SelfMadeHero també està adaptant A Princess of Mars en una novel·la gràfica, adaptada per Ian Edginton amb art d' INJ Culbard.A Princess of Mars, Self made Hero
L'aspecte físic de Carter als còmics van variar molt de dècada en dècada. Va ser un personatge freqüent en esbossos i pintures de Frank Frazetta.
Altres novel·les i programes de televisió Carter també es troba en altres novel·les i històries. Fa dues aparicions a The League of Extraordinary Gentlemen d'Alan Moore. La primera és a la història Allan and the Sundered Veil, que apareix al final del volum primer. En aquesta història, Moore afirma que Randolph Carter de HP Lovecraft és un descendent de John Carter. Carter també apareix al començament del volum dos, ajudant els Barsoomians a lluitar contra els marcians de La guerra dels mons. El mateix escenari també va aparèixer a l'entrada de Burroughs a l'antologia War of the Worlds: Global Dispatches. A més, un dels protagonistes de The Number of the Beast de Robert A. Heinlein és el capità Zebediah John Carter, l'amant del qual es converteix en la seva esposa Dejah Thoris "Deety" Burroughs Carter. La similitud dels noms es nota dins de la novel·la, ja que tots els personatges principals són fanàtics de la ciència-ficció vintage. A Saturn's Children, de Charles Stross, Barsoom i Carter City es troben entre els noms dels assentaments a Mart. A les novel·les de Philip José Farmer, "World of Tiers", la lluna que envolta el món dels tiers està modelada a partir de Barsoom, de les novel·les d'Edgar Rice Burroughs, un homenatge que Farmer admet obertament en el tercer llibre de la sèrie. A Hyperion de Dan Simmon, quan Fedmahn Kassad tenia divuit anys, se li va oferir la possibilitat de servir en un camp de treball polar marcià o allistar-se amb la Brigada John Carter, un grup de treball voluntari que buscava ajudar a la FORCE contra la Rebel·lió de Glennon-Altura. A la novel·la final de la sèrie Souther Victory de Harry Turtledove, In At the Death, apareix davant un general dels Estats Units un personatge anomenat John Carter de la finca "Tarkas" (una referència a Tars Tarkas, un dels homes verds de Mart) va protegir els afroamericans del genocidi que es produeix en altres llocs.
La "object compass" (brúixola objecte) de la sèrie Skylark d'EE "Doc" Smith és molt similar a la "destination compass" (brúixola de destinació) baroomiana esmentada a les sèries Mars. A més, la sèrie Jandar de Callisto de Lin Carter i la sèrie Dray Prescot d'Alan Burt Akers deuen molt a les històries de Burroughs de Mars. A la novel·la de Stephen King, The Long Walk, es fa una referència sarcàstica per un Long-Walker, quan se li demana el seu nom, el personatge respon "El meu nom és John Carter, la meva llar és Barsoom, Mart". De la mateixa manera, al relat breu d'Allan Howard It's a Small Solar System, publicat per primer cop a Fantastic Universe (setembre de 1957), els primers exploradors a aterrar a Mart són així acollits per un home amb accent del sud: "Benvingut a Barsoom! Em dic John Carter." Però com que ningú llegeix ja per plaer a la Terra, la importància d'aquesta trobada es perd totalment pels noubinguts, i així acaba la història