va ser una historiadora, música i feminista veneçolana.

Va ser la primera dona directora de l'Escola Normal de Mestres, va servir com a bibliotecària del Ministeri d'Afers Exteriors i es va convertir en subdirectora de la Biblioteca Nacional. Va ser la primera dona acceptada a l'Acadèmia Nacional d'Història i va ser delegada de Veneçuela per al cos inaugural de la Comissió Interamericana de Dones. Va ser una de les fundadores del moviment feminista a Veneçuela i va publicar la revista feminista Iris.

Biografia Filla de Juan Nepomuceno Luciani i Casimira Eduardo, va rebre la seva educació a Veneçuela, Estats Units d'Amèrica i França, i va aprendre violí i piano amb instructors de renom com Ramon Delgado Palacios. Va tocar a l'estranger en concerts privats i públics, i va tornar el 1909 a Veneçuela per casar-se amb el dermatòleg pioner Manuel Pérez Díaz, amb qui va tenir vuit fills.

Luciani va començar la seva carrera escrivint articles històrics i feministes, crítiques literàries i assajos per a revistes i diaris. Va publicar diverses històries curtes i el 1919 va publicar el seu primer llibre, La batalla de Boyacá: su importancia militar y política (La batalla de Boyacá: la seva importància militar i política), que va guanyar el premi de l'Acadèmia d'Història de Veneçuela a principis de la dècada del 1920.

El 1928, quan es va fundar la Comissió Interamericana de Dones (CIM), Luciani va ser designada una de les membres inaugurals. Doris Stevens, qui havia proposat que la comissió investigués la disparitat de les lleis que afecten les dones a les Amèriques, va ser designada com a presidenta i els altres sis països van ser seleccionats per sorteig. Els països escollits van ser Argentina, Colòmbia, El Salvador, Haití, Panamà, i Veneçuela; les delegades nomenades van ser: Ernestina A. López, de l'Argentina. María Elena de Hinestrosa, de Colòmbia. María Alvárez de Guillén Rivas, de El Salvador. Alice Téligny Mathon, de Haití. Clara González, de Panamà. Luciani, de Veneçuela. Aquest mateix any va començar a publicar Iris, una revista d'acció social, i va ser la seva directora fins al 1941. La revista feminista es va publicar conjuntament amb la Unió de Dames de l'Acció Catòlica, de la qual Luciani va ser fundadora i la seva primera presidenta.

Quan el seu marit va morir el 1931, Luciani es va convertir en l'únic suport econòmic de la seva família i va començar enseñar. Entre 1934 i 1935 va ensenyar a l'Escola Normal per a Mestres, i el 1936 es va convertir en la seva primera directora. Aquell mateix any, va servir també com a directora del Col·legi Cháves i va treballar com a bibliotecària al Ministeri d'Afers Exteriors. El 1939 va ser nomenada subdirectora de la Biblioteca Nacional, i el 1940 va ser guardonada amb el primer lloc (número 10) a l'Acadèmia Nacional d'Història, que fins al moment no havia estat atorgat a una dona.

Va representar a Veneçuela en diverses conferències internacionals. A més del seu treball investigador amb la CIM, Luciani va atendre el Congrés Internacional de la Unió de Dones Catòliques a Santiago de Xile el 1936. El 1941, va ser nomenada la primera presidenta de la Conferència Catòlica de Veneçuela, i el 1945 va servir en la delegació de Veneçuela en la conferència de San Francisco, la qual va resultar en la fundació de les Organització de les Nacions Unides.

Luciani va morir el 8 de març de 1971 a Caracas, Veneçuela.

Selecció d'obres

Referències

Bibliografia

Categoria:Escriptors veneçolans en castellà Categoria:Historiadors veneçolans Categoria:Músics veneçolans Categoria:Persones de Maracaibo Categoria:Morts a Caracas Categoria:Feministes veneçolans Categoria:Escriptors veneçolans del segle XX Categoria:Morts el 1971 Categoria:Activistes veneçolans Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1882