miniatura|Ubicació d'Israel (blau) i els Emirats Àrabs Units (vermell) a l'Orient Mitjà Lacord de normalització entre Israel i els Emirats Àrabs Units és un tractat bilateral entre Israel i els Emirats Àrabs Units. Va ser anunciat el 13 d’agost de 2020 i signat a Washington el 15 de setembre de 2020, en el marc dels Acords d'Abraham. Estableix relacions diplomàtiques plenes entre els dos estats.
Emirats Àrabs Units va esdevenir el tercer país àrab, després d'Egipte el 1979 i Jordània el 1994, de signar un acord de pau amb Israel, així com ser el primer país del Golf Pèrsic a fer-ho. A més d'establir relacions diplomàtiques, Israel va acordar suspendre els plans per a l'annexió de la vall del Jordà.
Context Ja el 1971, el primer president dels Emirats Àrabs Units, el xeic Zayed bin Sultan Al Nahyan, s'havia referit a Israel com "l'enemic". Al novembre de 2015, Israel va anunciar que obriria una oficina diplomàtica als Emirats Àrabs Units, la primera vegada en més d'una dècada que Israel tenia presència oficial al Golf Pèrsic. L'agost de 2019, el ministre d'Afers Exteriors d'Israel va fer una declaració pública sobre la cooperació militar amb els Emirats Àrabs Units enmig de l'augment de les tensions amb l'Iran.
En els mesos previs a l'acord, Israel havia estat treballant en secret amb els Emirats Àrabs Units per combatre la pandèmia de COVID-19. Els mitjans de comunicació europeus van informar que el Mossad havia aconseguit discretament equips de salut dels Estats del Golf. Binyamín Netanyahu, el primer ministre d'Israel, va informar a finals de juny de 2020 que els dos països estaven en cooperació per lluitar contra el coronavirus i que el cap del Mossad, Yossi Cohen, havia viatjat nombroses vegades als Emirats Àrabs Units. No obstant això, els Emirats Àrabs Units van semblar minimitzar això unes hores més tard, revelant que era simplement un acord entre empreses privades més que a nivell estatal.
El moviment també ve després de la finalització de l'acord nuclear de l'Iran per part de l'administració Trump i l'augment de les preocupacions israelianes sobre el desenvolupament d'un programa nuclear iranià, que Teheran nega. En l'actualitat, l'Iran dona suport a diferents faccions en guerres subsidiàries (en anglès, proxy wars) de Síria al Iemen, on els Emirats Àrabs Units ha donat suport a la coalició liderada per l'Aràbia Saudita contra les forces alineades que lluiten allí. En els últims anys, les relacions informals dels països es van escalfar considerablement i van participar en una àmplia cooperació no oficial basada en la seva oposició conjunta al programa nuclear i la influència regional de l'Iran.The New Yorker, 16 June 2018, "Donald Trump's New World Order"
L'acord també es coneix oficialment com l'"Acord d'Abraham" en honor d'Abraham, el patriarca de les tres principals religions abrahàmiques del món: el judaisme, l'islam i el cristianisme.
Acord miniatura|El president dels Estats Units Donald Trump anuncia als mitjans de comunicació l'acord del Despatx Oval a la Casa Blanca, el 13 d'agost de 2020. El 13 d'agost de 2020, el ministre d'Afers Exteriors dels Emirats Àrabs Units, Anwar Gargash, va anunciar l'acord dels Emirats Àrabs Units per normalitzar les relacions amb Israel dient que el seu país volia fer front a les amenaces a les quals s'enfronta la solució dels dos Estats, específicament l'annexió dels territoris palestins i instar els palestins i israelians a tornar a la taula de negociacions. Va indicar que no pensava que hi hagués cap ambaixada a Jerusalem fins que hi hagués un acord final entre els palestins i els israelians. Segons el president estatunidenc Donald Trump i el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu, "Israel i els Emirats Àrabs Units normalitzaran completament les seves relacions diplomàtiques. Intercanviaran ambaixades i ambaixadors i començaran la cooperació en tots els àmbits i en una àmplia gamma d'àmbits com el turisme, l'educació, la sanitat, el comerç i la seguretat".
Una declaració conjunta emesa per Trump, Netanyahu, i Zayed van llegir: "Aquest avanç diplomàtic històric avançarà la pau a la regió d'Orient Mitjà i és un testimoni de la diplomàcia i la visió audaces dels tres líders i el coratge dels Emirats Àrabs Units i Israel per traçar un nou camí que desbloquejarà el gran potencial a la regió". Els Emirats Àrabs Units van dir que continuarien fent costat al poble palestí i que l'acord mantindria la perspectiva d'una solució de dos Estats entre Israel i Palestina. Malgrat l'acord, Netanyahu va declarar que la reclamació de sobirania d'Israel a la vall del Jordà encara estava en l'agenda i només estava congelada de moment.
Zayed va tuitejar que "Els Emirats Àrabs Units i Israel també van acordar cooperar i establir un pla de treball per establir una relació bilateral". S'espera que l'acord de pau es signés a la Casa Blanca a principis de setembre.
Conseqüències L'Autoritat Palestina demana a consultes al seu ambaixador als Emirats Àrabs Units i també han demanat una reunió d'emergència tant amb la Lliga Àrab com amb l'Organització de la Cooperació Islàmica (OCI). Netanyahu va dir que no hi havia cap canvi en els seus plans d'annexar parts de Cisjordània si era aprovada pels Estats Units, però va afegir que estaven en suspensió temporal.
El dia 14 d'agost, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat que es planteja la ruptura de les relacions diplomàtiques amb els Emirats Àrabs Units o retirar el seu ambaixador i, de pas, ha carregat també contra Egipte pel seu suport a Israel i Grècia.
Reaccions miniatura|450px| Yousef Al Otaiba, l'ambaixador emirati als Estats Units, va emetre un comunicat enaltint l'acord com "una victòria per la diplomàcia i per la regió", afegint com "disminueix les tensions i crea nova energia per al canvi positiu"
L'alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai, va felicitar el primer ministre Netanyahu pel "doble assoliment" de la pau amb els Emirats Àrabs Units i que s'hagi posposat els plans per annexionar parts de Cisjordània.The Latest: US envoy: UAE-Israel deal 'huge win' for Trump . August 13, 2020. WTOP News. Retrieved August 13, 2020. També Oded Revivi, l'alcalde d'Efrat, un assentament de més de 9.000 residents al sud de Jerusalem, va donar suport a Netanyahu argumentant que "l'acord israelià per posposar l'aplicació de la llei israeliana als assentaments jueus de Judea i Samaria és un preu just [a pagar]". No obstant això, certs grups israelians s'hi oposen, com el cap del grup de colons israelià Yesha David Elhayani que va acusar Netanyahu de "traïcionar" alguns dels seus seguidors més lleials i va afirmar que "ell [Netanyahu] ha enganyat a mig milió de residents de la zona i a centenars de milers de votants."
Palestina Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) - La dirigent de l'Hanan Ashrawi va tuitejar el següent:
Fatah va acusar els Emirats Àrabs Units de "fer complir els seus deures nacionals, religiosos i humanitaris" cap al poble palestí, mentre que Hamàs va dir que era una "bruosa punyalada a l'esquena del poble palestí". Hamàs - El portaveu Fawzi Barhoum a la Franja de Gaza també va condemnar el pla per premiar Israel, afirmant que l'acord era una "pre recompensa lliure pels seus crims i violacions contra el poble palestí.
Organitzacions Comissió Europea - Una dels portaveus va dir que l'acord era important tant per a Israel com per als Emirats Àrabs Units, a més de garantir la seva estabilitat. Itàlia, mentrestant, esperava que s'instaurés la pau i l'estabilitat a Orient Mitjà. També va considerar positiva la suspensió per part d'Israel de l'annexió de parts de Cisjordània i esperava que reiniciaria les converses amb els palestins per a una solució de dos estats. L'Alt representant de la UE per a Afers exteriors, Josep Borrell, va tuitejar; "acullo amb satisfacció la normalització entre Israel i els Emirats Àrabs; beneficia a tots dos i és important per a l'estabilitat regional". A més afegí; "la suspensió de l'annexió és un pas positiu, ara haurien d'abandonar-se els plans per complet. La UE espera que es reprenguin les negociacions entre israelianes i palestins sobre una solució de dos Estats". Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf - Condemna les "amenaces" iranianes cap als EAU per l'assoliment de l'acord de pau i afegí que "Iran ha d'adherir-se a la Carta de les Nacions Unides i abstenir-se d'interferir en els assumptes interns d'altres nacions". Hesbol·là - El Secretari General Hassan Nasrallah, en un discurs televisiu, va rebutjar frontalment l'acord i el va considerar un acte de traïció contra l'Islam i el poble palestí. També va lamentar que EAU no seria l'últim país que signaria un acord amb Israel.
Món musulmà Països sense posició clara Aràbia Saudita Indonèsia - El portaveu del ministeri d'Afers Exteriors ha rebutjat comentar sobre l'acord quan ha sigut preguntat per Straits Times. Iraq - L'endemà de l'acord, el líder del partit Coalició de l'Estat de Dret, Nouri al-Maliki, que en el seu moment té 92 de 328 escons, ha condemnat l'acord i declarà que "el sistema polític àrab ha transcendit els límits dels valors àrabs i islàmics en optar per la normalització amb els sionistes, que van vessar la sang d'àrabs i musulmans i van continuar usurpant terres i santedats" i fa una crida als àrabs i musulmans a expressar el seu rebuig. Per l'altre banda, l'ex diputat i líder d'un partit secular (actualment extraparlamentari) Mithal al-Alusi va instar al govern iraquià a seguir els passos d'EAU justificant que "l'Iraq necessita sortir del camp de les guerres, l'extremisme i els deliris, i necessita construir relacions estables amb tots els països del món" i per escapar del domini iranià que "obstaculitza un major desenvolupament". Kuwait - El govern si bé ha mantingut silenci respecte al tema, 37 diputats de l'Assemblea Nacional de 65 (representa el 56%) han fet una crida al govern a que ho rebutgi. Segons el diari Al-Qabas, citant fonts governamentals de Kuwait, va explicar que "La posició kuwaitiana és coherent amb el seu enfocament de política exterior de dècades d'antiguitat en suport de la causa palestina, ja que és la principal qüestió àrab, i només accepta una solució si és el que els palestins accepten". El ministre d'Afers Exteriors rebutjà parlar amb el diari. Líban - El president Michel Aoun, en ser preguntat si Líban està preparat per un acord similar amb Israel, afirmà; "Això depèn. Tenim problemes amb Israel, hem de resoldre'ls primer". I també declarà que està en el dret d'EAU de normalitzar les relacions amb Israel ja que "és un país independent". Sudan - Inicialment, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors Haidar Badawi declarà "Desitgem arribar a un acord de pau amb Israel que estigui basat en la igualtat i en els interessos de Sudan, sense que suposi un sacrifici dels nostres valors i normes" i considerà d'"arriscada i valenta" la decisió dels EAU però que "marca el camí correcte per a la resta de països àrabs". Poc després, el Ministeri d'Afers Exteriors va desautoritzar-lo i va afirmar que "la qüestió de les relacions amb Israel no s'ha debatut pas en el Ministeri d'Exteriors i no es va encomanar a Haidar Badawi donar cap declaració sobre l'assumpte". Per aquest motiu, el portaveu fou acomiadat.