La guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòlegs, fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. després de la mort d'Andrònic III Paleòleg per la tutoria del seu fill de nou anys i successor, Joan V Paleòleg. El ministre en cap d'Andrònic III, Joan Cantacuzè, s'enfrontà a una regència encapçalada per l'emperadriu vídua, Anna de Savoia, el patriarca de Constantinoble, Joan XIV Calecas, i el megaduc, Aleix Apocauc. La guerra polaritzà les classes socials de l'imperi, car l'aristocràcia feia costat a Cantacuzè i les classes baixes i mitjanes donaven suport als regents. Les diferències religioses també foren un factor de pes, encara que en menor mesura, car els defensors de la doctrina mística de l'hesicasme en la controvèrsia hesicasta sovint eren partidaris de Cantacuzè.

Conseqüències Per guanyar la guerra, ambdós bàndols van contractar mercenaris estrangers i van convidar tropes turques i sèrbies a Europa, obrint la porta a l'expansió otomana a la península dels Balcans i els exèrcits saquejadors van devastar els camps de Tràcia i Macedònia, provocant fam i dependència d'importacions de gra. Durant la guerra civil altres estats en van treure profit: la República de Gènova es va apoderar de Quios i Focea, l'Imperi Búlgar de Filipòpolis i Sèrbia de la regió d'Albània i algunes ciutats (Kastorià, Edessa i Serres). L'Imperi va perdre gairebé la meitat dels seus dominis i va quedar reduït a territoris aïllats.

La guerra va enfrontar l'aristocràcia, partidària de Joan Cantacuzè contra les classes mitjanes i baixes urbanes, partidàries de la regència, generant revoltes com la dels zelotes a Tessalònica. El tresor imperial es va buidar completament i l'estat va quedar fortament endeutat amb les repúbliques marítimes italianes. Cap al final del conflicte, en 1347, l'arribada de la pandèmia de pesta negra va despoblar encara més les ciutats i els territoris ja castigats per la guerra

La guerra civil romana d'Orient del 1352-1357 va ser la continuació directa de l'anterior conflicte dinàstic, enfrontant un cop més Joan V Paleòleg i Joan Cantacuzè juntament amb el seu fill Manuel Cantacuzè. La principal conseqüència d'aquesta nova guerra va ser el col·lapse definitiu de l'autoritat imperial i la pèrdua irreversible de Tràcia a mans dels otomans.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Guerres civils de l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Guerres romano-búlgares Categoria:Guerres romano-otomanes