La festa del blat és una obra de teatre d'Àngel Guimerà, un drama en tres actes. Es va estrenar al teatre Romea el 24 d'abril de 1896.
L'obra forma part de l'anomenada «segona fase» del teatre de Guimerà, una obra més ideològica i realista, després de l'etapa romàntica. El més representatiu en aquesta obra, que reflexiona sobre l'anarquisme i l’ús de la violència per forçar el canvi polític i social, és l'amor catàrtic capaç de redimir i purificar qualsevol falta comesa en el passat. L'amor és el poder que ha de servir per redimir i solucionar els problemes socials. També es fa palesa la diferència entre la vida del camp i de la ciutat.
Argument L'acció se situa en algun indret de Catalunya d'alta muntanya i en l'època present. Durant la festa del blat, l'Oriola es discuteix amb Vicentó. Després d'aquest fet coneix el Jaume, que només se sap que ve de Barcelona. El Jaume s'enamora de l'Oriola i es queda a treballar a la masia. L'obra presenta la història de Jaume, un jove anarquista que, després haver comès un atemptat a Barcelona, que ha causat una víctima mortal, va al camp amb la intenció de morir. Però un cop allà descobreix la bondat de la gent de la ruralia, aliena a les tensions de la societat urbana, i s'enamora de l'Oriola. Vicentó se sent gelós de l'amor entre Jaume i la seva promesa, i decideix denunciar-lo. Jaume intenta evitar que els treballadors ataquin Vicentó, el fereixen mortalment i mor als braços d'Oriola.
Personatges Els personatges que apareixen a l'obra, segons el fulletó de Lectura Popular, són els següents:
Oriola Jaume Vicentó Quica Manela Oncle Telm Faci Martinet Sebio Dimas Aleix
Estrena L'obra s'estrena al Teatre Romea, el 24 d'abril de 1896, representada pels actors i actrius Adela Arasa, Carme Parreño, Anna Monner, Carme Planas, Enric Borrás, Iscle Soler, Modest Santolaria, Carles Rubio, Jaume Capdevila, Ernest Fernandez, Francisco Llano, Llorenç Capdevila, dirigits per Joaquim Arasa.
L'any 1995 el Centre Dramatic de la Generalitat de Catalunyia va tornar a posar-la en escena al mateix teatre Romea.
Recepció El contingut de l'obra és d'una gran càrrega ideològica i moral. Aquest fet propicià un fort rebuig per la major part de la crítica. Especialment en els sectors més conservadors. El context del moment era prou motiu d'aquest fet. Es vivia aleshores un període de gran convulsió social i política: Barcelona es considerava «la ciutat de les bombes». L'estrena de La festa del blat va causar protestes i censures el mateix dia de l'estrena. Les bombes dels anarquistes eren massa en l'esperit de tots, i també la set de revenja. L'any 1893 hi va haver l'atemptat contra el general Martínez Campos, el 1894 va haver-hi l'episodi de les bombes del Liceu i el mateix any de l'estrena de La festa del blat, el 1896, hi hagué un altre atac el dia de Corpus. L'obra va haver d'esperar uns anys per a guanyar-se l'acceptació del públic.
El 1903, el teatre Romea va tornar a incloure La festa del blat a la programació. El record dels atemptats d'aleshores potser s'havia atenuat una mica i Guimerà havia introduït a l'obra un seguit de canvis entre les edicions primera (1896) i segona (1909); aquesta vegada l'obra va tenir més bona acceptació.
Referències
Enllaços externs Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. La festa del Blat: drama en tres actes. La festa del blat a Viquitexts
Categoria:Obres de teatre d'Àngel Guimerà Categoria:Obres del 1896