va ser un líder anglès del moviment metodista, més conegut per escriure uns 6.500 himnes.Hunton, William Lee (1917). Himnes preferits: històries de l'origen, l'autoria i l'ús d'himnes que estimem. Casa de publicacions del Consell General. pàgines 94 –97.
Wesley va néixer a Epworth, Lincolnshire, fill del clergue i poeta anglicà Samuel Wesley i de la seva dona Susanna Wesley. Va ser germà petit del fundador metodista John Wesley i del clergue anglicà Samuel Wesley Senior, i es va convertir en el pare dels músics Samuel i Charles, aquest últim s'afegí el cognom de junior per no confondré amb el seu pare, i també era avi del músic Samuel Sebastian Wesley.
Wesley va ser educat a Oxford on també havien estudiat els seus germans, i va formar el "Holy Club" entre els seus companys d'estudis el 1729. John Wesley més tard es va incorporar a aquest grup, com va fer George Whitefield. Charles va seguir al seu pare i al seu germà a l'església el 1735, i va viatjar amb Joan a Geòrgia a Amèrica, tornant un any després. El 1749 es casà amb Sarah Gwynne, filla d'un cavaller gal·lès que Howell Harris havia convertit al metodisme. Va acompanyar els germans en els seus viatges evangèlics per Gran Bretanya fins que Charles va deixar de viatjar el 1765.
Malgrat la seva proximitat, Charles i John no sempre van estar d'acord en qüestions relacionades amb les seves creences. En particular, Charles es va oposar fortament a la idea de la violació amb l'Església d'Anglaterra en la qual havien estat ordenats.Charles Wesley". BBC. 6 d'agost de 2009. Recuperat el 19 de novembre de 2013.
Biografia Vida primerenca Charles Wesley era el divuitè fill de Susanna Wesley i Samuel Wesley. Va néixer a Epworth, Lincolnshire, Anglaterra, on el seu pare va ser rector. Es va educar a "Westminster School" i ""Christ Church", Oxford, on va ser ordenat.Charles Wesley". BBC. 6 d'agost de 2009. Recuperat el 19 de novembre de 2013. A Oxford, Charles va formar un grup de pregàries entre els seus companys d'estudis el 1727; el seu germà gran, John, s'hi va incorporar el 1729, convertint-se aviat en el seu líder i modelant-lo d'acord amb les seves pròpies conviccions. Es van centrar a estudiar la Bíblia i a viure una vida santa. Altres estudiants es burlaven d'ells, dient que eren el "Sant Club", "Sacramentaris" i "els metodistes", essent metòdic i excepcionalment detallat en el seu estudi bíblic, opinions i estil de vida disciplinat. George Whitefield es va incorporar al grup. Després de graduar-se amb un màster en llengües i literatura clàssiques, Charles va seguir al seu pare i el seu germà a les ordres anglicanes el 1735.
Viatge a Amèrica El 14 d'octubre de 1735, Charles i el seu germà John van navegar amb el The Simmonds des de Gravesend, Kent, per la sabana a la Colònia de Geòrgia a Amèrica Britànica, a petició del governador, James Oglethorpe. Charles va ser nomenat secretari d'Afers Índies i mentre John romania a Savannah, Charles va anar de capellà a la guarnició i la colònia a la propera fortificació de Frederica, a l'illa de Sant Simon, arribant allà el dimarts, 9 de març de 1736, segons la seva entrada a la revista.Wesley, charles; Jackson, Thomas (1980). "9 de març - 30 d'agost de 1736". El Diari de Charles Wesley (1707-1788) (1872). Kansas City, Mo: Beacon Hill's. Les qüestions no van resultar bé, i els pobladors van ser rebutjats en gran manera. El juliol de 1736, Charles va ser encarregat a Anglaterra com a portador dels despatxos als síndics de la colònia. El 16 d'agost de 1736, va navegar des de Charleston, Carolina del Sud, per no tornar mai a la colònia de Geòrgia.Ross, Kathy W.; Stacy, romaní. "John Wesley i Savannah". sip.armstrong.edu. Recuperat el 22 de novembre de 2019
Ministeri Charles Wesley va experimentar una conversió el 21 de maig de 1738: John Wesley va tenir una experiència similar al carrer Aldersgate només tres dies després. Una placa blava de la ciutat de Londres, al 13, Little Britain, a prop de l'església de St Botolph's sense Alders, al costat de Grand Martin de St. Martin, marca el lloc de l'antiga casa de John Bray, reputada com a escenari de l'evangèlic de conversió de Charles el 21 de maig de 1738. Es diu que "Al costat d'aquest lloc hi havia la casa de John Bray. Escena de la conversió de Charles Wesley per la fe en Crist el 21 de maig de 1738".Placa № 5300". openplaques.org. Recuperat el 4 de març de 2013.
miniatura|esquerra|Monument a St Mary le Bone Old Churchyard en la posició de la tomba original de Wesley Wesley va sentir una força renovada per difondre l'Evangeli a la gent corrent i va ser aleshores quan va començar a escriure els himnes poètics dels quals es faria conegut. No va ser fins al 1739 que els germans es van dirigir a la predicació al camp, sota la influència de George Whitefield, la predicació a l'aire lliure ja arribava a un gran nombre de colliers de Bristol.Charles Wesley". BBC. 6 d'agost de 2009. Recuperat el 19 de novembre de 2013.
Després de cessar la predicació de camp i els viatges freqüents per malaltia el 1765, Wesley es va instal·lar i va treballar a la zona de l'entorn de l'església parroquial de St. Marylebone. Al seu llit de mort, va demanar el rector de l'església, John Harley, i li va dir "Senyor, tot el que pugui dir el món de mi, he viscut i morir, membre de l'Església d'Anglaterra. Us prego que m'enterri a el vostre pati d'església." A la seva mort, sis clergues de l'Església d'Anglaterra van portar el cos a l'església. Una pedra commemorativa que hi ha se situa als jardins del carrer Major de Marylebone, a prop del seu lloc d'enterrament. Un dels seus fills, Samuel, va esdevenir l'organista de l'església.St. Marylebone Parish Church". Arxivat des de l'original el 30 d'abril de 2008. Recuperat el 3 d'abril de 2008
Matrimoni i fills L'abril del 1749, es va casar amb la molt jove Sarah Gwynne (1726-1822), també coneguda com a Sally.Cheetham, J. Keith (2003). Al rastre de John Wesley. Edimburg: Luath Press. pàgines 95–97. . Era filla de Marmaduke Gwynne, un ric magistrat gal·lès que Howell Harris havia convertit al metodisme.Barry, Joseph (2010). Temperley, Nicholas; Banfield, Stephen (eds.) La música i les Wesleys. Urbana: University of Illinois Press. pàgines 141–146. . Es van traslladar a una casa de Bristol el setembre de 1749.Cheetham, J. Keith (2003). Al rastre de John Wesley. Edimburg: Luath Press. pàgines 95–97. . Sarah va acompanyar els germans en els seus viatges evangèlics per Gran Bretanya, fins almenys 1753. Després de 1756, Charles no va fer més viatges cap a llocs llunyans del país, principalment només es va traslladar entre Bristol i Londres.Rack, Henry D. (2007). Newport, Kenneth GC; Campbell, Ted A. (eds.). Charles Wesley: Vida, literatura i llegat. Peterborough: Epworth. pàgines 45–46.
El 1771, Charles va obtenir una altra casa, a Londres, i si va traslladar aquell any amb el fill gran. Cap al 1778, tota la família s'havia traslladat de Bristol a la casa de Londres, al carrer Chesterfield (actual Wheatley Street), Marylebone,Barry, Joseph (2010). Temperley, Nicholas; Banfield, Stephen (eds.) La música i les Wesleys. Urbana: University of Illinois Press. pàgines 141–146. . on van romandre fins a la mort de Charles i el .Forsaith, Peter S. (2010). Temperley, Nicholas; Banfield, Stephen (eds.) La música i les Wesleys. Urbana: University of Illinois Press. pàgines 161–162. . La casa de Bristol encara resta i ha estat restaurada,Cheetham, J. Keith (2003). Al rastre de John Wesley. Edimburg: Luath Press. pàgines 95–97. . no obstant la casa de Londres va ser enderrocada a mitjan .Forsaith, Peter S. (2010). Temperley, Nicholas; Banfield, Stephen (eds.) La música i les Wesleys. Urbana: University of Illinois Press. pàgines 161–162. .
Només tres dels fills de la parella van sobreviure a la infància: Charles Wesley junior (1757-1834), Sarah Wesley (1759-1828), que com a la seva mare també era coneguda com Sally, i Samuel Wesley (1766-1837).Temperley, Nicholas (2010). Temperley, Nicholas; Banfield, Stephen (eds.) La música i les Wesleys. Urbana: University of Illinois Press. pàg. ix – xv. . Els seus altres fills, John, Martha Maria, Susannah, Selina i John James estan enterrats a Bristol, havent mort entre 1753 i 1768. (Veure monument al jardí al costat nord de la cruïlla de Lewis Mead i The Haymarket, Bristol.) Tant Samuel com Charles junior eren prodigis musicals infantils i, com el seu pare, es convertirien en organistes i compositors. Charles junior va passar la major part de la seva carrera com a organista personal de la Família Reial, i Samuel es va convertir en un dels músics més realitzats del món i sovint es diu "el Mozart anglès". El fill de Samuel Wesley, Samuel Sebastian Wesley, va ser un dels compositors més importants britànics del .Temperley, Nicholas (2010). Temperley, Nicholas; Banfield, Stephen (eds.) La música i les Wesleys. Urbana: University of Illinois Press. pàg. ix – xv. .
Himnes La conversió de Wesley va tenir un clar impacte en la seva doctrina, especialment la doctrina de l'Esperit Sant. El canvi de doctrina es pot veure en els seus sermons després de 1738, però és més rellevant en els seus himnes escrits després de 1738.
De l'obra publicada de Charles Himnes i oracions a la Trinitat i a lHimne número 62 escriu L'Esperit Sant en part que coneixem, Perquè amb nosaltres resideix, El nostre bé de tot a El que li devem, a qui guia per la seva gràcia, Inspira els nostres pensaments virtuosos, el mal que ell suposa i tota llavor del bon desig, que ha plantat en els nostres cors."Vickers, Jason E. (2008)". I nosaltres la Vida de Déu coneixereu: Encarnació i la Trinitat en himnes de Charles Wesley". Revisió teològica anglicana. 90 (2): 329-344
Charles comunica diverses doctrines: l'habitatge personal de l'Esperit Sant, l'obra santificadora de l'Esperit Sant, la depravació de la humanitat i la responsabilitat personal de la humanitat davant de Déu. Els seus himnes han tingut una influència important no només en el metodisme, sinó en la teologia moderna en general.Vickers, Jason E. (2007). "Charles Wesley i la revifalla de la Doctrina de la Trinitat: una contribució metodista a la teologia moderna". A Newport, Kenneth GC; Campbell, Ted (eds.). Charles Wesley: vida, literatura i llegat. Peterborough: Epworth. pàgines 278–298
Himnòdia Al llarg de la seva carrera, Charles Wesley va publicar les paraules de més de 6.000 himnes, molts dels quals encara són populars. Això inclou:
"Sorgiu, la meva ànima, sorgeix" (Paraules) " I pot ser que hauria de guanyar?" (Paraules) " Crist el Senyor ha ressuscitat avui" (Paraules) "Crist, la glòria del qual omple els cels" (Paraules) " Vine, el teu viatger desconegut" (Paraules) " Vine, Feu molt que esperava Jesús" (Paraules) "Profunditat de misericòrdia, pot ser" (Paraules) "Pare, li estic les mans" (Paraules) "Saludeu el dia que el vegi pujar" (Paraules) " Hark! The Herald Angels Sing " (Paraules) "Jesús, amant de la meva ànima" (Paraules) "Jesús, el nom més elevat" (Paraules) " Ja! Ell ve amb els núvols descendents" (Paraules) "Love Divine, All Loves Excelling" (Paraules) "O per un cor que lloi el meu Déu" (Paraules) " O per mil llengües a cantar" (Paraules) "Alegrem-nos, el Senyor és el rei" (Paraules) " Soldats de Crist, pugeu" (Paraules) " Sol de la justícia sense claus" (Paraules) "Vosaltres ocultes de la calma de reposar" (Paraules) "Servidors de Déu" (Paraules)
Podeu trobar les paraules de molts més himnes de Charles Wesley a Wikisource i en moltes publicacions.Wesley, John; Wesley, Charles (1743). Himnes i poemes sagrats (4a edició). Bristol.