La campanya de Nova York i Nova Jersey va ser una sèrie de batalles el 1776 i els mesos d'hivern de 1777 pel control del Port de Nova York i l'estat de Nova Jersey durant la Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica, entre les forces britàniques (sota el comandament del general Sir William Howe) i l'Exèrcit Continental (sota el comandament del general George Washington).
Howe va tenir èxit en expulsar Washington de Nova York, però va es va estendre per tot l'estat de Nova Jersey, i va acabar la temporada de l'activa campanya el gener de 1777 amb només uns pocs llocs d'avançada prop de la ciutat. Els britànics van ocupar el port de Nova York durant la resta de la guerra, utilitzant-lo com a base per a les expedicions contra altres objectius.
Desembarcant sense oposició a l'illa d'Staten el 3 de juliol de 1776, Howe va reunir un exèrcit compost d'elements que s'havien retirat de Boston al març després del seu fracàs de capturar aquesta ciutat, combinada amb tropes britàniques addicionals, així com tropes de Hessen contractades de diversos principats alemanys. Washington tenia soldats de Nova Anglaterra, així com regiments d'estats tan al sud com Virgínia. Desembarcant a Long Island a l'agost, Howe va derrotar a Washington en la batalla més gran de la guerra a Amèrica del Nord, però l'Exèrcit Continental va poder fer una retirada ordenada cap a Manhattan sota la cobertura de la foscor i la boira. Washington va patir una sèrie de derrotes a Manhattan, amb l'excepció de l'escaramussa a Harlem Heights, i finalment es va retirar a White Plains, Nova York. En aquell moment Howe va tornar a Manhattan per capturar les forces que Washington havia deixat al nord de l'illa.
Washington i gran part del seu exèrcit van travessar el riu Hudson cap a Nova Jersey, i es van retirar a través del riu Delaware cap a Pennsilvània, disminuit a causa del final dels períodes de reclutament, desercions i la baixa moral. Howe va enviar les seves tropes a les casernes d'hivern al desembre, establint una barrera d'avançada de Nova York fins a Burlington (Nova Jersey). Washington, per impulsar la moral estatunidenca, va llançar un reeixit atac contra la guarnició de Trenton després de creuar el gelat riu Delaware, fent que Howe retirés la seva barrera d'avançada de tornada cap a Nova Brunswick i la costa prop de Nova York, mentre que Washington va establir el seu campament d'hivern a Morristown. Durant els mesos d'hivern restants, ambdós bàndols es van escaramussar amb freqüència, ja que els britànics buscaven farratge i provisions.
Gran Bretanya va mantenir el control de la ciutat de Nova York i part del territori circumdant fins que la guerra va acabar el 1783, utilitzant-la com a base per a operacions en altres llocs d'Amèrica del Nord. El 1777, el general Howe va llançar una campanya per capturar Filadèlfia, deixant el general Sir Henry Clinton al capdavant de l'àrea de Nova York, mentre que el general John Burgoyne va dirigir un intent de guanyar el control de la vall del riu Hudson, movent-se cap al sud de la Província del Quebec, sent derrotat a Saratoga. El nord de Nova Jersey va ser l'escenari d'escaramusses durant la resta de la guerra.
Antecedents
Quan va esclatar la Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica a l'abril de 1775, les tropes britàniques van estar sota setge a Boston. Van derrotar les forces patriotes a la batalla de Bunker Hill, patint moltes baixes. Quan la notícia d'aquesta costosa victòria britànica va arribar a Londres, el general William Howe i Lord George Germain, l'oficial britànic responsable, van determinar que s'havia d'emprendre una «acció decisiva» contra la ciutat de Nova York utilitzant les forces reclutades de tot l'Imperi Britànic, així com les tropes contractades de petits estats alemanys.
miniatura|esquerra|upright|George Washington, pintat per Charles Willson Peale, 1776
El general George Washington, nomenat recentment pel Segon Congrés Continental com a comandant en cap de l'Exèrcit Continental, es va fer ressò dels sentiments d'altres que Nova York era «un lloc d'infinita importància», i va començar la tasca d'organitzar companyies militars a l'àrea de Nova York quan es va aturar en el seu camí per prendre el comandament del setge de Boston. El gener de 1776, Washington va ordenar a Charles Lee que reclutès tropes i prengués el comandament de les defenses de Nova York. Lee havia fet alguns progressos en les defenses de la ciutat quan va arribar la notícia a finals de març de 1776 que l'exèrcit britànic havia abandonat Boston després que Washington els amenacés des d'uns turons al sud de la ciutat. Preocupat perquè el general Howe navegava directament cap a Nova York, Washington es va afanyar a enviar els seus regiments a Boston, inclòs el general Israel Putnam, que va comandar les tropes fins que el mateix Washington va arribar a mitjans d'abril. A finals d'abril, Washington va enviar al general John Sullivan amb sis regiments al nord per reforçar la campanya del Quebec.
El general Howe, en lloc de moure's contra Nova York, va retirar el seu exèrcit cap a Halifax (Nova Escòcia), i es va reagrupar mentre els transports plens de tropes britàniques, enviats des de bases d'Europa i destinats a Nova York, van començar a reunir-se a Halifax. Al juny, va salpar cap a Nova York amb els 9.000 homes reunits allà, abans que arribessin tots els transports. Les tropes alemanyes, principalment de Hessen-Kassel, així com les tropes britàniques de l'expedició sense èxit de Henry Clinton a les Carolines, es reuniren amb la flota de Howe quan arribaren a Nova York. El germà del general Howe, l'almirall Lord Richard Howe, va arribar a Halifax amb més transports després que el general saplès, i immediatament el va seguir.
Quan el general Howe va arribar al port exterior de Nova York, els vaixells van començar a navegar per l'indefens The Narrows (l'estret entre Staten Island i Long Island) el 2 de juliol, i van començar a desembarcar tropes a les costes indefenses de l'illa Staten aquell dia. Washington es va assabentar pels presoners que Howe havia desembarcat 10.000 homes, però estava esperant l'arribada d'altres 15.000. El general Washington, amb un exèrcit d'uns 19.000 efectius, no tenia una intel·ligència significativa sobre la força i els plans britànics, i era incert exactament quina zona de Nova York les tropes de Howes pretenien atacar. En conseqüència, va dividir l'Exèrcit Continental entre les posicions fortificades de Long Island, Manhattan i el continent, i també va establir un «Flying Camp» al nord de Nova Jersey. Això era una força de reserva que podia donar suport a les operacions en qualsevol part del costat de Nova Jersey del riu Hudson.
La presa de la ciutat de Nova York
Als germans Howe se'ls havia concedit autoritat com a comissionats de pau pel Parlament, amb poders limitats per assolir una resolució pacífica al conflicte. El rei Jordi III no era optimista sobre la possibilitat d'una pau, «encara que crec que és correcte intentar-ho, mentre que tots els actes de vigor es duen a terme de manera amenaçadora». Els seus poders es limitaven a concedir «indults generals i especials» i «conferir amb qualsevol dels subjectes de Sa Majestat».
El 14 de juliol, de conformitat amb aquests poders, l'almirall Howe va enviar un missatger amb una carta adreçada a George Washington, Esq. a través del port. L'ajudant de Washington, Joseph Reed, va informar educadament al missatger que cap persona amb aquest títol estava en el seu exèrcit. L'ajudant de l'almirall Howe va escriure que «el petit detall d'una adreça» no hauria d'haver evitat el lliurament de la carta, i Howe va dir que estava visiblement molest pel rebuig. Una segona petició, dirigida a George Washington, Esq., etc. va ser rebutjat de manera similar, tot i que el missatger va dir que Washington reberia a un dels ajudants de Howe. En aquesta reunió infructuosa, celebrada el 20 de juliol, Washington va assenyalar que els poders limitats que els germans Howe havien rebut no eren de gran utilitat, ja que els rebels no havien comès cap error per exigir una amnistia.
A finals d'agost, els britànics van transportar uns 22.000 homes (incloent-hi 9.000 Hessians) des de l'illa d'Staten a Long Island. A la batalla de Long Island el 27 d'agost de 1776, els britànics van envoltar les posicions estatunidenques, fent que els americans tornessin a les seves fortificacions de Brooklyn Heights. Llavors, el general Howe va començar a posar setge a les fortificacions, però Washington va aconseguir hàbilment una retirada nocturna a través de la seva rereguarda sense vigilància a través del riu East fins a l'illa de Manhattan. Llavors, Howe es va aturar per consolidar la seva posició i considerar el seu següent moviment.
Durant la batalla, els britànics van capturar el general John Sullivan. L'almirall Howe el va convèncer de lliurar un missatge al Congrés de Filadèlfia, i el va alliberar en llibertat condicional. Washington també va donar el seu permís, i el 2 de setembre Sullivan va dir al Congrés que els germans Howe volien negociar, i se'ls havia donat poders molt més amplis per tractar que els que realment tenien. Això va crear un problema diplomàtic per al Congrés, que no volia ser vist com a agressiu, que és com alguns representants van sentir amb el rebuig directe de l'apel·lació. En conseqüència, el Congrés va acordar enviar un comitè per reunir-se amb els germans Howe en un moviment que no pensaven que donaria cap fruit. L'11 de setembre, els germans Howe es van reunir amb John Adams, Benjamin Franklin i Edward Rutledge a la Conferència de Pau de l'Illa Staten. El resultat va ser el que els estatunidencs esperaven.
Durant aquest temps, Washington, que havia rebut l'ordre del Congrés per ocupar Nova York, estava preocupat per escapar de la trampa de l'enemic, ja que l'exèrcit era encara vulnerable per estar envoltat en Manhattan. Per mantenir les seves rutes d'escapament obertes al nord, va col·locar 5.000 soldats a la ciutat (que llavors només ocupava la part inferior de Manhattan), i va portar la resta de l'exèrcit a Harlem Heights. En el primer ús registrat d'un submarí en una guerra, es va intentar un atac a la Royal Navy, enviant el Turtle (Tortuga) en un intent fallit d'enfonsar el HMS Eagle, el vaixell almirall de l'almirall Howe.
El 15 de setembre, el general Howe va desembarcar uns 12.000 homes al baix Manhattan, prenent ràpidament el control de la ciutat de Nova York. Els estatunidencs es van retirar cap a Harlem, on es van enfrontar l'endemà, però van mantenir la seva posició. En lloc d'intentar desallotjar Washington de la seva posició forta una segona vegada, Howe va optar de nou per una maniobra de flanqueig. Les tropes angleses van desembarcar amb una certa oposició a l'octubre al comtat de Westchester, i van buscar de nou envoltar Washington. Per defensar-se d'aquest moviment, Washington va retirar la major part del seu exèrcit cap a White Plains, on després d'una curta batalla el 28 d'octubre es va retirar més al nord. La retirada de les forces de Washington va ser ajudada per una densa boira que va ocultar el seu moviment a les tropes britàniques. Això va aïllar les tropes restants de l'Exèrcit Continental a l'alt Manhattan, de manera que Howe va tornar a Manhattan i va capturar Fort Washington a mitjans de novembre, capturant gairebé 3.000 presoners.
Quatre dies més tard, el 20 de novembre, també va ser pres Fort Lee, a través del riu Hudson des de Fort Washington. Washington va portar gran part del seu exèrcit a través del Hudson cap a Nova Jersey, però immediatament es va veure obligat a retirar-se per l'agressiu avanç britànic.