miniatura|Dansa de la tribu buganda La música d'Uganda és la música típica dels pobles i ètnies d'Uganda. L'estat ocupa el tercer lloc d'Àfrica respecte a l'ús de la música. Hi cohabiten més de 65 grups ètnics i tribus diferents, i formen la base de la música autòctona ugandesa.Uganda Bureau of Statistics (2016), The National Population and Housing Census 2014 – Main Report, Kampala, Uganda. Buganda –regne dels 52 clans del poble buganda–, ha definit la cultura i la música d'Uganda en els darrers dos segles, i és l'origen de la música més important de l'estat.
El primer estil de música popular sorgit de la música tradicional fou el kadongo kamu, l'origen del qual són els sons tradicionals de Kiganda. Des dels 1980 fins a principis dels 1990, l'estil kadongo kamu estigué influenciat per músics com Peterson Mutebi, Dan Mugula, Sebadduka Toffa, Fred Ssonko, Livingstone Kasozi, Fred Masagazi, Baligidde, Abuman Mukungu, Gerald Mukasa, Sauda Nakakaawa, Matia Luyima o Herman Basudde. Els gèneres musicals de Livingstone Kasozi i Paulo Kaffero es basaven en el Kadongo Kamu, i el convertiren en l'estil més influent d'Uganda. A la fi dels 1990 hi hagué un domini de músics com Philly Lutaaya, Fred Mbalire i Madoxx Ssematimba, igual que a principis dels anys 2000, quan hi sorgí el nou gènere afro ragga local anomenat kidandali creat per Bebe Cool i Chameleone, al qual després s'uní el cantant i opositor Bobi Wine –Robert Kyagulanyi Ssentamu– i Bax Ragga format per Abdu Mulaasi. A causa de la globalització, Uganda, com la majoria d'estats africans, ha sofert un creixement en la producció musical. Això ha portat a l'adopció d'estils occidentals com dancehall i hip-hop.
Molts d'aquests músics tenien altres carreres professionals abans de dedicar-se a la música, per exemple: Christopher –també conegut com a Toffa a Luganda– o Ssebadduka, que treballava d'oficial en el Banc Central d'Uganda, o el seu contemporani Emmanuel Mumira, empleat de la State Wide Insurance Company, una de les companyies d'assegurances més antigues d'Uganda, creada en l'època colonial.
Música tradicional miniatura|Músics i instruments populars Les nacionalitats d'Uganda són diverses i s'estenen de manera uniforme per tot l'estat. La divisió entre pobles nilòtics i bantus és evident, i la majoria de les nacions nilòtiques com els acholi i els lango vivien al nord de l'estat.
La música nadiua, com en la majoria d'Àfrica, és sobretot funcional. Això significa que gran part de la música i les seues activitats solen tenir funcions específiques relacionades amb festeigs com el matrimoni, la iniciació, els festivals, les collites i fets semblants. Interpretada per músics locals, membres de les tribus que maneguen amb soltesa els instruments, la música es toca per ser ballada en la comunitat, l'estil del cant de crida i resposta entre la comunitat és una fórmula entre els bantus del .
Buganda miniatura|Tambors Els buganda són el grup ètnic nacional més extens de l'estat. El regne, format per cinquanta-dos clans, està governat per un rei, conegut com a kabaka. El kabaka ha estat tradicionalment el principal mecenes de la música bugandesa. Els instruments musicals inclouen diverses formes de bateria, i fan de la percussió una part essencial de la música ugandesa. miniatura|Tambors típics d'Uganda Els tambors sagrats de la cort són només un dels molts tipus de tambors que hi ha. L'engalabi és un altre tipus de tambor comú, llarg i redó. La bateria es toca alhora amb diversos instruments musicals melòdics que van des dels cordòfons com l'arpa ennanga i la lira entongoli als lamel·lòfons, aeròfons i idiòfons, i el violí de fabricació local denominat kadingidi.
Els buganda tenen una varietat de balls molt vius que acompanyen l'elaborada instrumentació. La dansa bakisimba és la més comuna i representativa. N'hi ha altres com la nankasa i lamaggunju, un ball exclusiu per al palau del kabaka ugandés.
Música popular A causa de la turbulenta història política d'Uganda, no hi ha hagut prou de temps perquè la indústria de la música pop prosperàs fins al restabliment de la pau relativa a finals dels 1980. Llavors les actuacions de músics com Philly Lutaaya, Afrigo Band i Elly Wamala foren dels pocs actes ugandesos reeixits en la música convencional. Jimmy Katumba i el seu grup The Ebonies també van ser populars d'aleshores ençà, sobretot en els 1990.
Alguns músics com Carol Nakimera, Kezia Nambi, Fred Maiso, Kads Band, Rasta Rob i Menton Summer estigueren a la capçalera musical d'Uganda entre 1990 i 1997, i alguns artistes com Livingstone Kasozi, Herman Basudde i Paulo Kafeero també tingueren un paper important acostant la música en viu als seguidors i aficionats.
Segons el promotor musical i discjòquei Rota, l'any 1998 Uganda va patir el major canvi musical gràcies a artistes com Red Banton, que es feu famós amb la cançó Noonya Money. Red Banton protagonitzà l'escena musical ugandesa fins a l'any 2000, quan Jose Chameleone torna de Kenya amb la cançó Mama Mia (2001) que esdevingué himne nacional d'Uganda i de l'Àfrica oriental en general.
En la dècada de 1990, comença la història musical d'Uganda amb el dancehall, quan artistes com Shanks Vivi Dee i Ragga Dee entre d'altres, foren influenciats per superestreles jamaicanes com Shabba Ranks. Importaren la cultura musical raggamuffin i, tot i que s'acararen a una dura competència amb altres músics i estils africans d'aquell moment –en particular Soukous del Congo i Kwaito de Sud-àfrica– formaren la base de la indústria musical pop ugandesa. Del ençà comencen a sorgir músics com Chameleone, representatius de l'escenari de música pop.
Al voltant de l'any 2007, hi hagué músics que de diversos estils musicals: el paper de la música occidental i congolesa/sud-africana havia disminuït significativament. Intèrprets com Iryn Namubiru i King Saha foren alguns dels molts músics de l'estil pop. El duo de Radi & Weasel, The Goodlyfe Crew, molt conegut a Àfrica, fou nominat als premis MTV continentals el 2010 i als premis Black Entertainment Television el 2013. El juny de 2015, Eddy Kenzo guanyà el premi al millor nou artista internacional en els premis BET de 2015.
Kadongo kamu miniatura|Kadongo kamu La paraula kadongo kamu en ganda significa 'una guitarra'. La música rep aquest nom pel paper que hi fa el baix: la majoria de vegades és l'instrument solista utilitzat en la creació de la música ugandesa. Potser el primer artista conegut del gènere fou Fred Masagazi en la dècada de 1960.
Elly Wamala va contribuir a la creació de l'estil urbà kadongo kamu. Christopher Sebadduka popularitzà aquest gènere i per això se li'n considera el creador. Elly Wamala deixà més tard el kadongo kamu i guanyà admiradors amb el seu estil de cant educatiu i fou una dels escassos músics involucrats en la causa de la independència d'Uganda del 1962. A tots dos els van seguir músics que es mantingueren fidels a l'estil i al so de la música ugandesa.
Herman Basudde va ser un músic de kadongo kamu molt popular en els anys 1980 i 1990. També ho foren Bernard Kabanda i Dan Mugula, un dels pioners del gènere que encara sobreviuen. Fred Sebatta i Paulo Kafeero hi deixaren petjada en la dècada de 1990. El kadongo kamu fou marginat amb l'arribada de nous estils musicals; l'estil tradicional, però, encara tingué seguidors entre amants de la cultura de la zona de Buganda, on continua existint una audiència pel kadongo kamu.
Les millors cançons d'Uganda des de 1997 Uganda ha tingut artistes que han estat en el cim musical amb una o dues grans cançons. Tot seguit es presenten algunes de les cançons més populars que creuaren fronteres i encapçalaren les llistes d'èxit locals:
Sirikawo Baby de Menton Summer i l'emperador Orlando Noonya Money de Red Banton Mama Mia de Jose Chameleone Mbawe de Ragga Dee
Kidandali El kidandali és un dels gèneres musicals més populars de l'estat. El terme kidandali, però, no està acceptat universalment com el nom que defineix aquest estil: algunes fonts locals prefereixen emprar el mot Band Music, d'altres Afrobeat, tot i que la música kidandali no se sembla a l'''Afrobeat.
Les arrels d'aquest gènere es remunten als grups sorgits després de la independència d'Uganda al 1962.
El grup The Cranes Band, que més tard donà lloc a Afrigo Band, se'n pot considerar el primer en l'evolució d'aquest gènere. Al principi, la seua música estava molt influenciada per Soukous i altres artistes congolesos com Franco. El jazz també hi ha estat una influència notable. Altres bandes com Rwenzori Band, Big Five Band i Simba Ngoma Band exerciren influència en el desenvolupament de l'estil musical ugandés, però fou Afrigo Band la més prominent i duradora, sobretot durant els disturbis polítics del colp d'estat dels anys 1970 a 1990.
A mitjan 1990, l'estil d'Afrigo Band encara estava fortament influenciat per la música d'estil congolés soukous, que per llavors predominava en tot el continent africà. Artistes com Joanita Kawalya i Rachael Magoola formaren part d'Afrigo Band i ajudaren a crear el modern estil kidandali, juntament amb altres grups com la Kaads Band. El punt d'inflexió arribà amb la formació de la discogràfica Eagles Production, que llançà músics com Mesach Semakula, Geoffrey Lutaaya, Ronald Mayinja i Haruna Mubiru, artistes que entraren en Afrigo Band i la desenvoluparen encara més després del canvi de segle.
En la dècada dels 2000, el gènere s'identificava amb l'etiqueta Eagles Production, que llançà nous talents femenins com Ronald Mayinja, Geoffrey Lutaaya, Mesach Semakula, Roy Kapale, Mariam Ndagire, Phionah Mukasa, Mariam Mulinde, Queen Florence, Harriet Kisaakye Cathy Kusasira, Irene Namatovu i Stecia Mayanja. Un altre punt d'inflexió fou el 2008, quan David Lutalo feu un gir amb la cançó Kapapaala, obrint amb ella el camí perquè el gènere Urban Band fos més que un estil dominat per Eagles Production, Diamond Production, Kads Band, Backeys Band, Kats Production o The Hommies, entre d'altres.
L'any 2003, hi sorgeix un nou estil, el d'Abdu Mulaasi amb la cançó Omusono Gwa Mungu, un important èxit musical en tot l'estat. A la fi de l'any 2010, havia canviat el so kadongo kamu per lUrban Kadongo Kamu.
Quasi alhora, la tecnologia en la producció musical havia permés que el gènere es reproduís digitalment. Estudis d'enregistrament com Kann, Dream Studios, Mozart i Paddyman encapçalaren les produccions. Altres artistes solistes independents començaren a practicar aquest tipus de gènere musical: Dr. Tee, Martin Angume i fins i tot Chameleone van obtenir-hi èxits. El gènere s'ha situat en el seu auge amb artistes nous com Papa Cidy i Chris Evans, que ajudaren a crear un corrent dominant que, juntament amb el dancehall, és el gènere més popular a Uganda.
Ball (saló) La música dancehall a Uganda seguí el model de Jamaican Dancehall, un dels estils més influents en la indústria de la música pop. És molt semblant a l'estil jamaicà. Tot i que la majoria d'artistes de dancehall actuen en el seu idioma propi, en el cas del ganda, molts d'ells imitaven el patués jamaicà. En la dècada de 1990, quan la indústria pop d'Uganda amb prou feines començava a formar-se, la primera música internacional que atragué als artistes ugandesos fou la música Raggamuffin de moda a Jamaica. Artistes com Shabba Ranks i Buju Banton inspiraren artistes ugandesos com Shanks Vivi D, Ragga Dee, Menton Krono i Rasta Rob. El seu ritme predominant fou el Reggaeton, creat per Shabba Ranks. A finals dels 1990, nous artistes com a Mega Dee i l'Emperador Orlando es van unir al corrent musical.