Ciro Durán (Convención, 18 de juny de 1937 - Bogotà, 10 de gener de 2022) fou un cineasta, guionista, productor i director de televisió i teatre colombià, amb una extensa trajectòria que va donar inici en la dècada de 1960. És reconegut principalment pels seus documentals Gamín (1978) i La guerra del centavo (1985) i pels seus llargmetratges La nave de los sueños (1996) i La toma de la embajada (2000), a seva última participació com a director. Va morir després d'una malaltia sense especificar.
Biografia Ciro Durán estudio de batxillerat en el Col·legi Nacional de José Eusebio Caro d'Ocaña. Inicio estudis universitaris en química i matemàtiques però l'ambient teatral el va portar eventualment a dedicar-se al cinema. A Caracas, on va viure des de 1961 a 1967, va estudiar cinema i televisió i va treballar en teatre amb el reconegut director de teatre i cineasta Román Chalbaud.Ciro Durán, una vida entre pantallas Señal Colombia. Consultat el 25 de febrer de 2019.
El seu debut com a director i productor va ser el 1962 quan filma el mediometraje La paga, a Veneçuela, basada en un guió original sobre la lluita pagesa. Arran d'aquesta producció, Durán és contractat el 1968 per a dirigir la coproducció colombo-veneçolana Aquileo venganza, totalment filmada a Villa de Leyva, Colòmbia, pel·lícules sobre problemes socials. A partir d'allí es radicarà a Bogotà on produirà diversos curtmetratges documentals guardonats internacionalment, com Corralejas de Sincelejo. Després de diversos anys treballant sobre el tema de la infància abandonada, el 1978 la seva companyia productora estrena Gamín, un llargmetratge documental que segueix la vida de diversos menors d'edat que viuen als carrers de Bogotà, des dels més petits fins als més adults. Gamin va ser guardonat amb diversos premis i va participar en el festival de cinema de Canes. A més va ser mostrada als cinemes i canals de televisió de França, Regne Unit i Alemanya, entre d'altres.Cine colombiano: Gamín Proimágenes Colombia. Consulta: 25 de febrero de 2019.
Després de realitzar un segon documental llargmetratge, La guerra del centavo, Duran es va dedicar a la realització de llargmetratges de ficció, incloent Nieve tropical, La nave de los sueños i La toma de la embajada inscrita en el cinema polític. Així mateix, ha estat jurat en diversos certàmens cinematogràfics, sent considerat avui com un dels cineastes més destacats de Colòmbia. El 28 de gener de 1997, Durán torna a Ocaña després de molts anys d'absència per a presentar la seva pel·lícula La nave de los sueños, que es va projectar al Cinema Leonelda amb la presència de José Antonio Amaya.
El 1998, durant el Festival Internacional de Cinema de Cartagena, Ciro Durán va concedir una entrevista a Abzalón Torres Echeverría, que va declarar en un comunicat:Ciro Duran en nueve festivales de cine Consultat el 24 de febrer de 2019.
Va ser Membre del Jurat en els Festivals de Cinema de Leipzig 1978,Moscou 1981, Mont-real 1984.
Filmografia 1962 - La paga 1968 - Aquileo Venganza 1975 - Villa de Leyva 1976 - Corralejas de Sincelejo 1977 - Tayrona 1978 - Gamín 1980 - Las cuatro edades del amor 1985 - La guerra del centavo 1988 - Tropical Snow 1996 - La nave de los sueños 2000 - La toma de la embajada
Referències
Enllaços externs Biografia de Ciro Durán Trajectòria de Ciro Durán
Categoria:Directors de cinema colombians Categoria:Productors de cinema colombians Categoria:Guionistes de cinema colombians Categoria:Actors de cinema colombians Categoria:Morts a Colòmbia Categoria:Actors colombians del segle XXI Categoria:Escriptors colombians del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Escriptors colombians del segle XX Categoria:Actors colombians nascuts al segle XX Categoria:Actors morts al segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1937