El tractat de pau entre Israel i Jordània (; ), oficialment, «Tractat de Pau entre l'Estat d'Israel i el Regne Haiximita de Jordània» (; ), denominat a vegades Tractat de Wadi Araba, és un tractat de pau signat entre Israel i Jordània l'any 1994. La cerimònia de signatura va tenir lloc en l'encreuament fronterer meridional de Wadi Araba el 26 d'octubre de 1994. Jordània va ser el segon país àrab, després d'Egipte, a signar un acord de pau amb Israel.
El tractat va resoldre les relacions entre els dos països, va arreglar les controvèrsies sobre terres i aigües i va permetre una àmplia cooperació en matèria de turisme i comerç. Incloïa la promesa que ni Jordània ni Israel permetrien que el seu territori es convertís en un lloc de pas per als atacs militars d'un tercer país.
Història En 1987 el Ministre d'Afers exteriors israelià Ximon Peres i el rei Hussein I de Jordània van tractar de concertar en secret un acord de pau en el qual Israel cedís la Cisjordània a Jordània. Els dos van signar un acord que definia un marc per a una conferència de pau a Orient Mitjà. La proposta no es va dur a terme a causa de l'objecció del Primer Ministre israelià Yitshaq Xamir. A l'any següent, Jordània va abandonar el seu reclam a Cisjordània en favor d'una resolució pacífica entre Israel i l'OLP.Disengagement from the West Bank . www.kinghussein.gov.jo. Retrieved December 2013Hussein surrenders claims on West Bank to the P.L.O.; U.S. peace plan in jeopardy; Internal Tensions . John Kifner, New York Times, 1 August 1988
Les discussions van començar el 1994. El primer ministre israelià Yitshaq Rabbín i el ministre d'Afers exteriors Ximon Peres van informar el rei Hussein que després dels acords d'Oslo amb l'OLP, Jordània podria quedar «fora del gran joc». Hussein va consultar amb el president egipci Hosni Mubàrak i el president sirià Hafez al-Àssad. Mubàrak el va encoratjar, però Àssad li va dir que només «parlés» i no signés cap acord. El president dels Estats Units, Bill Clinton, va pressionar Hussein perquè iniciés negociacions de pau i signés un tractat de pau amb Israel i li va prometre que els deutes de Jordània serien perdonats. Els esforços van tenir èxit i Jordània va signar un acord de no bel·ligerància amb Israel. Rabbín, Hussein i Clinton van signar la Declaració de Washington a Washington DC el 25 de juliol de 1994.The Washington Declaration :Israel – Jordan – The United States; July 25th, 1994 . On the Avalon project La Declaració diu que Israel i Jordània posen fi a l'estat oficial d'enemistat i començarien les negociacions per a aconseguir «la fi del vessament de sang i el dolor» i una pau justa i duradora.
Signatura El 26 d'octubre de 1994, Jordània i Israel van signar el tractat de pau en una cerimònia celebrada a la vall d'Araba d'Israel, al nord d'Elat i a prop de la frontera amb Jordània. El primer ministre Rabbín i el primer ministre Abdelsalam al-Majali van signar el tractat i el president d'Israel Ezer Weizman i el rei Hussein van fer una encaixada de mans. Clinton ho va observar, acompanyat pel secretari d'Estat dels Estats Units Warren Christopher. Milers de globus de colors llançats al cel van acabar l'esdeveniment.
Egipte va acollir amb beneplàcit l'acord mentre que Síria el va ignorar. El grup de milícies libaneses Hesbol·là, que s'oposava al tractat, va llançar atacs amb morters i coets 20 minuts abans de la cerimònia contra les ciutats del nord de Galilea.The Jordan-Israel accord: the overview; Israel and Jordan sign a peace accord , New York Times, 26 October 1994 Els residents israelians, que es van veure obligats a evacuar les ciutats per la seguretat dels refugis, es van emportar les ràdios de transistors i televisors mòbils per no perdre's el moment històric de la signatura d'un segon tractat de pau amb un estat àrab.
Contingut El tractat de pau consisteix en un preàmbul, 30 articles, 5 annexos i protocols acordats. Resol qüestions sobre territori, seguretat, aigua i cooperació en una sèrie de temes.Treaty of Peace Between the State of Israel and the Hashemite Kingdom of Jordan . 26 October 1994. On the Knesset website
L'Annex I es refereix a les fronteres i la sobirania. La secció a) de l'Annex I estableix una «frontera administrativa» entre Jordània i la Cisjordània, ocupada per Israel el 1967, sense perjudici de l'estatut d'aquest territori. Israel reconeix la sobirania de Jordània sobre la zona de Naharayim/Baqura (inclosa l'Illa de la Pau) i la zona de Tzofar/Al Ghamr.Annex I .jewishvirtuallibrary
L'Annex II es refereix a l'aigua i a qüestions relacionades. De conformitat amb l'article 6 del Tractat, Jordània i Israel van acordar establir un «Comitè Conjunt de l'Aigua» (Joint Water Committee) (article VII).Annex II—Water and Related Matters . IMFA, 25 August 1999
L'Annex III es refereix a la delinqüència i les drogues.Annex III—Combatting Crime and Drugs .jewishvirtuallibrary L'Annex IV es refereix al medi ambient.Annex IV—Environment .jewishvirtuallibrary L'Annex V es refereix als encreuaments fronterers, els passaports i els visats.
L'article 6 estipula que «cada part té dret a denegar l'entrada a una persona, de conformitat amb les seves normes».Annex V—Border Crossing Points Procedures Between Israel and Jordan .jewishvirtuallibrary
Els Protocols Acordats (Agreed Minutes) del tractat donen alguns detalls sobre l'aplicació del tractat de pau.
Eixos principals Fronteres: La frontera internacional entre Israel i Jordània segueix els rius Jordà i Yarmuk, la Mar Morta, el Emek Ha'Arava/Wadi Araba i el golf d'Àqaba. La secció de la línia que separava Jordània de la Cisjordània es va estipular "sense perjudici de l'estatut de [aquest] territori". Relacions i cooperació diplomàtiques: Les parts van acordar establir plenes relacions diplomàtiques i consulars i intercanviar ambaixades residents, concedir visats de turista, obrir ports marítims i aeris, establir una zona de lliure comerç i un polígon industrial al Wadi Araba. L'acord prohibeix la propaganda de caràcter hostil. Seguretat i defensa: Cada país va prometre respectar la sobirania i el territori de cadascuna de les parts, no entrar en el territori de l'altre sense permís i cooperar contra el terrorisme. Això incloïa frustrar els atacs fronterers, el contraban, prevenir qualsevol atac hostil contra l'altre i no cooperar amb cap organització terrorista contra l'altre. Jerusalem: L'article 9 vincula el Tractat de Pau amb el procés de pau entre Israel i Palestina. Israel va reconèixer el paper especial de Jordània en els santuaris musulmans de Jerusalem i es va comprometre a donar alta prioritat al paper històric de Jordània en aquests santuaris en les negociacions sobre l'estatut permanent. Aigua: Israel va acordar donar a Jordània 50.000.000 de metres cúbics (1,8×109 peus cúbics) d'aigua cada any i que Jordània fos propietària del 75% de l'aigua del riu Yarmuk. Tots dos països podrien desenvolupar altres recursos hídrics i embassaments i van acordar ajudar-se mútuament a sobreviure a les sequeres. Israel també va acordar ajudar a Jordània a utilitzar la tecnologia de dessalinització per a trobar aigua addicional. Refugiats palestins: Israel i Jordània van acordar cooperar per a ajudar els refugiats, incloent un comitè de quatre vies (Israel, Jordània, Egipte i els palestins) per a tractar de treballar cap a solucions.
Després de l'acord Després dels acords, Israel i Jordània van obrir les seves fronteres. Es van construir diversos encreuaments fronterers que van permetre als turistes, empresaris i treballadors viatjar entre els dos països. Els turistes israelians van començar a visitar Jordània, molts d'ells per a veure el sela ha'adom («Roca Roja») de Petra, una ciutat de nabateus tallada en pedra que havia fascinat els israelians durant els decennis de 1950 i 1960, i que sovint atreia als aventurers a visitar-la en secret.
El 4 de novembre de 1995 el primer ministre israelià Yitshaq Rabbín va ser assassinat per un extremista jueu, que pretenia soscavar els esforços de pau de Rabbín amb els palestins. A causa de l'estreta relació forjada amb Rabbín durant les negociacions del tractat, Hussein va ser convidat a donar un discurs durant el funeral de Rabbín a Jerusalem. Aquesta va ser la primera vegada que Hussein va ser a Jerusalem des de la guerra de 1967. Hussein va establir paral·lelismes entre l'assassinat de Rabbín i el del seu avi en 1951: "No ens vam avergonyir, ni tenim por, ni estem res més que decidits a continuar el llegat pel qual va caure el meu amic, com el va fer el meu avi en aquesta ciutat quan jo era amb ell i era un nen".
La signatura d'un tractat de pau amb Israel per part de Jordània, i altres qüestions, van ser rebudes amb menyspreu pel president de Síria, Hafez Al-Àssad. El desembre de 1995, la CIA va lliurar al rei un informe detallat advertint-li d'un complot sirià per a assassinar-lo a ell i al seu germà Hassan. Un mes més tard, la CIA va enviar a Hussein un altre informe en el qual advertia a Jordània dels complots iraquians per a atacar objectius occidentals a Jordània amb la finalitat de soscavar la seguretat de Jordània a causa del seu suport a l'oposició iraquiana. A Israel, Ximon Peres del Partit Laborista d'esquerra i Binyamín Netanyahu del partit de dreta Likkud, competien pel lloc de primer ministre. La popularitat d'Hussein a Israel havia arribat al seu punt màxim després de la signatura del tractat de pau, i s'esperava que expressés el seu suport a un candidat. Al principi, Hussein es va mantenir neutral, però més tard va expressar el seu suport a Netanyahu. Efraim Halevy, llavors cap de l'agència d'intel·ligència israeliana, Mossad, afirmà que Hussein havia preferit a Netanyahu abans que a Peres ja que desconfiava profundament d'aquest últim. Les eleccions generals israelianes celebrades el 29 de maig de 1996 van ser testimoni de l'ascens de Netanyahu com a primer ministre.
El suport d'Hussein a Netanyahu aviat es va girar en contra. Les accions d'Israel durant la massacre de Qana el 1996 al sud del Líban, la decisió del govern del Likkud de construir assentaments a Jerusalem Oriental i els esdeveniments en la Muntanya del Temple, on es van produir enfrontaments entre la policia palestina i israeliana després de l'excavació d'un túnel israelià al voltant de la Muntanya, van generar un gran renou de crítiques a Netanyahu al món àrab. El 9 de març de 1997, Hussein va enviar a Netanyahu una carta de tres pàgines en la qual expressava la seva decepció. La carta, en la qual el rei va arremetre contra Netanyahu, deia;
Quatre dies després, el 13 de març, un soldat jordà que patrullava les fronteres entre Jordània i Israel al nord, prop de l'Illa de la Pau, va matar set estudiants israelianes i en va ferir altres sis. El rei, que es trobava de visita oficial a Espanya, va tornar a casa seva immediatament. Va viatjar a la ciutat israeliana de Beit Shemesh per a oferir les seves condolences a les afligides famílies dels nens israelians assassinats. Es va agenollar davant les famílies, dient-los que l'incident era «un crim vergonyós per a tots nosaltres». Sento com si hagués perdut un fill propi. Si hi ha algun propòsit en la vida serà assegurar-se que tots els nens ja no sofreixin com ho va fer la nostra generació". El seu gest va ser rebut molt calorosament a Israel, i Hussein va enviar a les famílies un milió de dòlars en total com a compensació per la pèrdua de vides. Un tribunal militar jordà va determinar que el soldat era mentalment inestable i el va condemnar a 20 anys de presó, que va complir íntegrament.