miniatura|Aparell d'Ilizarov per fixar una cama amb fractura de tíbia i peroné La fixació externa és un tractament quirúrgic en què les varetes es cargolen a l'os i surten del cos per unir-les a una estructura estabilitzadora a l'exterior del cos. És una alternativa a la fixació interna, on els components que s'utilitzen per proporcionar estabilitat es col·loquen completament dins del cos del pacient. S'utilitza per estabilitzar els ossos i els teixits tous a una distància del focus operatiu o de la lesió. Proporcionen accés sense obstacles a les estructures esquelètiques i de teixits tous pertinents per a la seva avaluació inicial i també a les intervencions secundàries necessàries per restaurar la continuïtat òssia i una cobertura funcional de teixits tous.
Indicacions Estabilització de fractures obertes greus. Estabilització de no unions infectades. Correcció de desalineacions de les extremitats i discrepàncies de longitud. Procediments d'allargament de membres. Estabilització inicial de teixits tous i alteració òssia en pacients amb traumatismes (ortopèdia de control de danys) Fractura tancades o obertes amb lesions greus de teixits tous associats. Fractures greument commutes i/o inestables. Estabilització transarticular temporal de lesions greus de teixits tous i lligaments. Interrupcions de l'anell pelvià, fractures acetabulars i pelvianes. Determinades fractures pediàtriques. Artròdesi. Ligamentotaxi. Osteotomies. Fractures associades a dèficits ossis. Fractures associades a infecció o sense unió. Lesions greus de teixits tous (per exemple, cremades).
Referències
Vegeu també Fixació interna
Categoria:Tractaments quirúrgics en traumatologia i ortopèdia