fou una advocada, política i jurista estatunidenca que ocupà el càrrec de jutgessa associada del Tribunal Suprem dels Estats Units del 1981 al 2006, quan es jubilà.The date a Member of the Court took his/her Judicial oath (the Judiciary Act provided "That the Justices of the Supreme Court, and the district judges, before they proceed to execute the duties of their respective offices, shall take the following oath ...") is here used as the date of the beginning of his/her service, for until that oath is taken he/she is not vested with the prerogatives of the office." Source:https://www.supremecourt.gov/about/members_text.aspx Fou la primera dona a formar-ne part. Hom la considerava el vot decisiu de l'etapa Rehnquist i del principi de l'etapa Roberts.
Abans que fos elegida pel Tribunal Suprem havia estat jutgessa i càrrec electe a Arizona, sent la primera dona líder de la majoria d'un senat estatal com a republicana al Senat d'Arizona. Després de la seva nominació al Tribunal Suprem, O'Connor fou confirmada per unanimitat al Senat dels Estats Units. El 1r de juliol de 2005 anuncià la seva intenció de retirar-se quan es confirmés el seu successor. Samuel Alito fou nominat pel seu càrrec l'octubre de 2005 i s'uní al Tribunal el 31 de gener de 2006.
Com a republicana moderada, O'Connor tendia a abordar cada cas individualment sense buscar establir precedents generals. Sovint feia costat al bloc conservador i escrivia opinions concurrents que limitaven l'abast del que deia la majoria. Les seves opinions de la majoria en casos importants inclouen les de Grutter contra Bollinger i Hamdi contra Rumsfeld. També escriguí parcialment l'opinió de la majoria per curiam a Bush contra Gore i fou una dels tres coautors de l'opinió principal a Planned Parenthood contra Casey.
Durant la seva etapa al Tribunal, algunes publicacions la situaren entre les dones més poderoses del món. El 12 d'agost de 2009 rebé la medalla presidencial de la llibertat per part del president Barack Obama.
Infantesa i formació Sandra Day nasqué a El Paso (Texas), filla de Harry Alfred Day, un ranxer, i Ada Mae (Wilkey).See Es crià en un ranxo de bestiar de 198.000 acres prop de Duncan (Arizona)."Book Discussion on Sisters in Law Presenter: Linda Hirshman, author. Politics and Prose Bookstore. BookTV, Washington. setembre 3, 2015. 13 minutes in. Consultat setembre 12, 2015 C-Span website El ranxo estava situat a 9 km de la carretera asfaltada més propera. La casa familiar no tenia aigua potable o electricitat fins que Sandra feu set anys. De jove tenia un fusell del calibre 22 i caçaven coiots i llebres. Començà a conduir tan bon punt pogué veure-hi per sobre del panell d'instruments del cotxe i hagué d'aprendre a canviar ella mateixa pneumàtics punxats. Tenia dos germans més petits, una germana i un germà, de vuit i deu anys menys, respectivament. La seva germana era Ann Day, que serví a la legislatura d'Arizona. Escriviria un llibre amb el seu germà, H. Alan Day, Lazy B: Growing up on a Cattle Ranch in the American West (2002), sobre les seves experiències al ranxo. Durant la major part de la seva escolarització, O'Connor visqué a El Paso amb la seva àvia materna i assistí a una escola privada per noies. El ranxo de bestiar de la família era massa allunyat de les escoles, encara que O'Connor hi podia tornar durant les vacances i l'estiu. O'Connor passà el vuitè any de l'ensenyament obligatori vivint al ranxo i agafant el bus a l'escola durant 32 milles. Es graduà sisena de la promoció a un institut d'El Paso el 1946.
Quan tenia setze anys, s'inscrigué a la Universitat Stanford. Es graduà magna cum laude amb un Bachelor of Arts en economia el 1950. Continuà a la Stanford Law School per un grau en dret el 1952. Allà treballà a la Stanford Law Review amb l'editor en cap, el futur cap de la Justícia dels Estats Units William Rehnquist. El 1950, mentre els dos hi treballaven, Day i Rehnquist festejaren.Biskupic, Joan. Sandra Day O'Connor: How the First Woman on the Supreme Court became its most influential justice. New York: Harper Collins, 2005. Encara que la relació s'acabà abans que Rehnquist es gradués abans d'hora i es traslladés a Washington DC, li escriguí el 1951 per a proposar-li matrimoni. Day no acceptà la proposta de Rehnquist, una de les quatre que rebé mentre era estudiant a Stanford. Day era de l'Orde de la Còfia, cosa que indica que es trobava al 10% millor de la seva promoció.
Inicis de carrera i matrimoni Durant el seu últim any a la Stanford Law School, començà a festejar amb John Jay O'Connor III, que cursava un curs inferior al d'ella. El 20 de desembre de 1952, sis mesos després de la seva graduació, es casà amb O'Connor al ranxo familiar.
Després de graduar-se a la facultat de dret, tingué dificultats per trobar feina com a advocada pel seu gènere. Trobà feina com a fiscal de comtat adjunta a San Mateo (Califòrnia), després que s'oferís a treballar-hi sense remuneració i sense tenir oficina pròpia, compartint-la amb una secretària. Uns mesos després començà a cobrar un petit sou mentre feia recerca legal i escrivia informes. Treballà amb el fiscal de districte del comtat de San Mateo Louis Dematteis i amb el fiscal de districte adjunt Keith Sorensen.
Quan reclutaren el seu marit, O'Connor decidí traslladar-se i anar amb ell a treballar a Alemanya com a advocada civil pels Quatermaster Corps, una de les tres branques logístiques de l'exèrcit dels Estats Units.Baughman, J. (Ed.). (2001). O'Connor, Sandra Day 1930-. American Decades, 9. setembre 21, 2016. Hi romangueren tres anys abans de tornar als Estats Units, on s'establiren al comtat de Maricopa (Arizona). Tingueren tres fills: Scott (1958), Brian (1960) i Jay (1962). Després de la mort de Brian, O'Connor deixà d'exercir el dret durant cinc anys.
Fou voluntària en diverses organitzacions polítiques, com ara els republicans joves del comtat de Maricopa, i participà en la campanya presidencial del senador per Arizona Barry M. Goldwater el 1964.Phelps, S. (Ed.). (2002). O'Connor, Sandra Day (1930 -). World of Criminal Justice, setembre 20, 2016.
O'Connor fou assistent del fiscal general d'Arizona del 1965 al 1969. El 1969 el governador d'Arizona la nomenà per ocupar una vacant al Senat d'Arizona. Es presentà i guanyà les eleccions pel càrrec l'any següent. El 1973 es convertí en la primera dona a esdevenir líder de la majoria al Senat d'Arizona o de qualsevol estat dels Estats Units. Adquirí una reputació com a negociadora amb talent i com a moderada. Després de dos mandats complets, decidí deixar el Senat.
El 1974 fou elegida al Tribunal Suprem del comtat de Maricopa, on ocupà el càrrec del 1975 al 1979, any en què fou promoguda al Tribunal d'Apel·lacions del Senat d'Arizona. Treballà a la primera divisó del Tribunal d'Apel·lacions fins al 1981, quan fou nominada al Tribunal Suprem dels Estats Units pel president Ronald Reagan.
Tribunal Suprem dels Estats Units Nominació i confirmació miniatura|La nominada Sandra Day O'Connor parlant amb el president Ronald Reagan a l'exterior de la Casa Blanca, 15 de juliol de 1981. El 7 de juliol de 1981, Ronald Reagan, que havia promès durant la campanya presidencial de 1980 nominar la primera dona al Tribunal Suprem dels Estats Units, anuncià que la nominaria com a jutgessa associada del Tribunal Suprem per substituir Potter Stewart. Fou notificada de la nominació del president Reagan el dia abans de l'anunci públic i no sabia que era finalista per la posició.
Reagan escriguí al seu diari el 8 de juliol de 1981: «He trucat la jutgessa O'Connor i li he dit que era la meva candidata al Tribunal Suprem. El bombardeig ja ha començat i ve dels meus propis seguidors. Els pro-vida diuen que és favorable a l'avortament. Ella declara que l'avortament li és personalment repugnant. Crec que serà una bona jutgessa».Transcript (January 30, 2008). O'Connor li digué que no recordava si havia donat suport a anul·lar la llei d'Arizona que prohibia l'avortament. Tanmateix, havia emès un vot preliminar al Senat d'Arizona el 1970 a favor d'anul·lar l'estatut estatal que feia de l'avortament un delicte. El 1974 es posicionà contra una mesura per prohibit l'avortament en alguns hospitals d'Arizona. Grups religiosos i pro-vida s'oposaren a la seva nominació perquè sospitaven, correctament, que no revocaria Roe contra Wade. Alguns senadors republicans, incloent-hi Don Nickles d'Oklahoma, Steve Symms d'Idaho i Jesse Helms de Carolina del Nord, trucaren la Casa Blanca per expressar el seu descontentament per la nominació; Nickles digué que tant ell com «altres senadors republicans pro-família no donarien suport [a O'Connor]». Això no obstant, tots tres acabarien votant a favor de la nominació.
Reagan la nominà formalment el 19 d'agost de 1981. esquerra|miniatura|El cap de la Justícia Warren Burger administrant-li el jurament en presència del seu marit John O'Connor. Activistes conservadors com ara el reverend Jerry Falwell, Howard Phillips i Peter Gemma també es posicionaren contra la nominació. Gemma s'hi referí com «una contradicció directa del programa electoral republicà i de tot el que el candidat Reagan i fins i tot el president Reagan ha dit referent a assumptes socials». Gemma, el director executiu del comitè d'acció política pro-vida nacional, intentà retardar la confirmació d'O'Connor qüestionant-ne l'historial, incloent-hi el seu suport a l'esmena sobre la igual de drets.
L'audiència de confirmació davant del comitè de justícia del Senat començà el 9 de setembre de 1981. Fou la primera audiència de confirmació d'un jutge del Tribunal Suprem en ser televisada. Durà tres dies i se centrà majoritàriament en l'assumpte de l'avortament. Quan li preguntaren sobre la qüestió, O'Connor es negà a detallar les seves opinions sobre l'avortament i fou molt curosa en no oferir la impressió que donava suport al dret a l'avortament. El comitè de justícia aprovà O'Connor amb disset vots a favor i un vot present.
El 21 de setembre fou confirmada pel Senat dels Estats Units en un vot 99–0; el senador Max Baucus de Nevada estava absent i li envià una còpia de A River Runs Through It com a disculpa. Durant el seu primer any al Tribunal rebé més de 60.000 cartes del públic, més que cap altre jutge en la història.
Mandat O'Connor digué que sentia la responsabilitat de demostrar que les dones podien ser jutgesses. Es trobà algunes dificultats pràctiques, com ara la manca de lavabos femenins a prop de la sala de justícia.
Dos anys després que s'unís al Tribunal, The New York Times publicà un editorial que mencionava els «nou homes» de «SCOTUS» (sigles en anglès del Tribunal Suprem dels Estats Units). O'Connor hi respongué amb una carta a l'editor en què li recordava que el Tribunal ja no estava format per nou homes i es referí a ella mateixa com FWOTSC (sigles en anglès de primera dona al Tribunal Suprem dels Estats Units).
O'Connor promogué la companyonia entre els jutges del Tribunal, i sovint insistia que dinessin junts.
El 1993 Ruth Bader Ginsburg esdevingué la segona jutgessa dona del Tribunal Suprem. Digué que se sentí alleujada del brogit mediàtic quan deixà de ser l'única dona al Tribunal. El maig de 2010 previngué la nominada al Tribunal Suprem Elena Kagan del «desagrable» procés d'audiències de confirmació.
Jurisprudència del Tribunal Suprem Historial de vot i vots decisius miniatura|La jutgessa O'Connor presenta Alberto Gonzales al públic des
prés de fer-li jurar el càrrec de fiscal general dels Estats Units. Inicialment, el seu historial de vot estava estretament alineat amb el del conservador William Rehnquist (hi votà el mateix en el 87% de les votacions els seus primers tres anys al Tribunal). Des d'aleshores fins al 1998, el seu alineament amb Rehnquist es movia entre el 93,4% i el 63,2% (superà el 90% aquells primers tres anys). En nou dels seus primers setze anys al Tribunal, O'Connor votà amb Rehnquist més que amb cap altre jutge.