fou una actriu i comediant estatunidenca, d'extensa carrera a Hollywood, coneguda internacionalment pel seu paper de Rose Nylund a l'exitosa comèdia de situació The Golden Girls (Las chicas de oro a Espanya). El 2013 va ser reconeguda pel Llibre Guinness dels rècords com l'actriu amb la carrera televisiva més llarga de la història: més de 80 anys en antena. White és considerada una pionera del món de la televisió: va ser de les primeres dones a produir un programa de televisió, la primera a protagonitzar la seva pròpia sitcom (Life with Elisabeth, 1953-1955) i la primera a presentar un programa en solitari. També va ser la primera persona a contractar una dona com a directora del seu programa.
Considerada una de les figures més importants de l'humor estatunidenc, dues de les sitcoms que la van fer famosa, The Mary Tyler Moore Show (1973-1977) i The Golden Girls (1985-1992), han estat incloses a la llista de The Writers Guild of America de les 101 sèries de televisió millor escrites de tots els temps.
Popularment coneguda com "la dama dels concursos", per la seva habitual participació en nombrosos concursos televisius, ha participat en programes com Boston Legal o Saturday Night Live i ha aparegut en pel·lícules com Tempesta sobre Washington (1962), Mandíbules (1999) o The Proposal (2009), entre moltes d'altres. També ha doblat pel·lícules d'animació com Toy Story 4 (2019), The Lorax (2012) o la versió anglesa de La Ponyo al penya-segat, una pel·lícula d'Hayao Miyazaki i l'Studio Ghibli del 2008.
White va estar nominada vint-i-cinc vegades als Premis Emmy i en va guanyar en vuit ocasions, inclòs el Premi Daytime Emmy a tota una trajectòria que se li concedí el 2015. Entre la llista innumerable de premis i reconeixements que té, cal destacar-ne els tres Premis del Sindicat d'Actors de Cinema, un Premi Grammy i la seva estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.
Naixement i família Betty Marion White va néixer a Oak Park, Illinois, el 17 de gener de 1922. executiu i enginyer elèctric. El seu avi patern era danès i el seu avi matern, grec; ambdues àvies eren canadenques amb arrels angleses i gal·leses.
Poc després de complir un any, la seva família es va mudar a l'Alhambra, Califòrnia i més tard, durant La Gran Depressió, a Los Angeles. Durant aquells temps de penúria, el pare es treia un sobresou construint i venent ràdios de galena.
White va estudiar a l'Horace Mann School de Beverly Hills i al Beverly Hills High School, graduant-se el 1939, el mateix any que va començar la seva carrera professional.
De molt jove, durant les vacances familiars a Sierra Nevada (EUA), ja es va palesar el seu notable interès per a la protecció de la natura. De fet, Withe hauria volgut ser guarda forestal, però va haver de renunciar-hi de jove perquè en aquella època no s'acceptaven dones per a exercir aquest ofici. D'adolescent, White va participar en diverses obres escolars i, en una ocasió, fins i tot es va encarregar de la dramatúrgia d'una de les peces. Així va descobrir el seu interès pel món de l'escriptura i de la interpretació i, finalment, seguint els seus ídols, Jeanette MacDonald i Nelson Eddy, va decidir emprendre una carrera com a actriu.
Carrera professional Ràdio i inicis professionals (1939-1949) Betty White va començar la seva carrera televisiva el 1939. Tres mesos després de graduar-se a l'institut, va participar amb una companya de classe en una representació especial de l'opereta La vídua alegre que fou retransmesa per un dels primers canals experimentals de Los Angeles. Poc després va començar a treballar com a model i va aconseguir la seva primera feina professional d'actriu al Bliss Hayden Little Theatre.
Malauradament, poc després de començar la seva carrera professional va esclatar la Segona Guerra Mundial. White va decidir deixar la seva carrera a un costat i presentar-se com a voluntària a l'American Women's Voluntary Services. Algunes de les feines que hi dugué a terme foren el transport de subministraments militars a través de Califòrnia i la participació en esdeveniments per acomiadar les tropes abans de ser enviades a l'estranger.
Després de la guerra, White va intentar treballar a diversos estudis cinematogràfics, però la rebutjaren al·legant que no era prou fotogènica. Així doncs, va decidir buscar feina a la ràdio, on l'aspecte fotogènic no importava. Més enllà d'anuncis i petits papers secundaris, Betty Withe va participar en programes com Blondie, The Great Gildersleeve o This is Your FBI, destacant-se com una notable cantant i comediant. Les seves aparicions van assolir tant d'èxit que, finalment, va aconseguir un programa propi anomenat The Betty White Show. A finals de la dècada de 1940, ja era una figura prou reconeguda i consolidada entre el públic i la crítica.
Inicis televisius (Anys 50) El 1949 Betty White va començar a aparèixer esporàdicament a la televisió, al programa de varietats d'Al Jarvis Hollywood on Television (1949-1953), que s'emetia diàriament a la cadena KLAC. El programa fou un èxit instantani, en part gràcies al do humorístic de White, que ràpidament es convertí en la seva copresentadora. El 1951 Betty Withe va rebre la seva primera nominació als Premis Emmy, dins la categoria de Millor Actriu, per la seva participació en aquest programa. De fet, aquella edició dels Emmy, la tercera de la seva història, fou la primera a incloure una categoria i un premi específics per a les dones que treballaven a la televisió.
esquerra|miniatura|Betty White el 1954.El programa Hollywood on Television, de cinc hores i mitja de durada, era emès en rigorós directe sis dies a la setmana i la parella de presentadors hi realitzaven diversos números còmics i esquetxos amb la col·laboració dels convidats a qui també entrevistaven. Entre les celebritats que hi van passar cal destacar-ne Sarah Vaughan, Peggy Lee i Nat King Cole. L'exigència del programa va fer que Al Jarvis l'abandonés el 1951; va ser substituït per l'actor Eddie Albert que, al cap de mig any, també marxaria. D'aquesta manera, Betty White va passar a presentar-lo en solitari el 1952, convertint-se en la primera dona a presentar un programa en solitari a la història de la televisió.
El mateix any White va cofundar la productora Bandy Produccions juntament amb el guionista George Tibbles i el productor Don Fedderson. La seva voluntat era crear nous programes a partir dels personatges que havien anat apareixent als esquetxos de Hollywood on Television, com per exemple el personatge d'Elizabeth que White havia interpretat en un esquetx titulat Life with Elizabeth. L'esquetx va arribar a tenir tant d'èxit que la mateixa KLAC els va demanar que l'adaptessin a un format de sitcom que pogués competir amb la sèrie més exitosa del moment: I love Lucy (protagonitzada per Lucille Ball i emesa entre 1951 i 1957). La nova sèrie, titulada com l'esquetx original, Life with Elizabeth, va començar les seves emissions el mateix 1952 i girava al voltant d'un matrimoni de classe baixa format per Elizabeth i Alvin, interpretat per Del Moore. Pel seu paper en aquesta sèire Betty White va guanyar un Emmy regional el 1952, el primer premi de la seva llarga trajectòria.
Com la majoria de programes de l'època, Life with Elizabeth s'emetia en directe, però entre 1953 i 1955 va ser gravada per kinescopi per a la seva posterior difusió nacional, ja que originalment, només podia ser sintonitzada a la zona de Los Angeles. Això va permetre una major difusió de la feina de White que, amb la seva productora, s'havia convertit en una de les poques dones de la televisió estatunidenca en tenir un control creatiu absolut dels seus programes, tant davant com darrere de les càmeres.
El 1954, White va produir i presentar el seu propi talk show The Betty White Show, per a la NBC (el segon programa amb aquest títol, després del seu antic programa de ràdio). Igual que a la seva sitcom, White en tenia el control creatiu absolut, fet que li va permetre contractar a una dona com a directora, la primera vegada que algú ho feia. El programa va afrontar dures crítiques pel fet d'haver contractat, com a col·laborador regular, l'artista afroamericà Arthur Duncan. Quan la NBC va emetre el programa a escala nacional algunes cadenes del sud dels EUA van intentar boicotejar-lo fins que Duncan no fos acomiadat. Com a resposta, White va decidir donar més espai a Duncan al seu programa i va tancar la disputa amb un "Ho sento, haureu d'acceptar-ho." Tot i l'èxit inicial, diversos canvis en l'horari d'emissió van fer davallar les audiències del programa ràpidament i la NBC va decidir cancel·lar-lo a finals d'any. miniatura|Betty White i Allen Ludden (1963).Després d'acabar la sèire Life with Elizabeth el 1955, Betty White i la seva productora van crear la comèdia Date with the Angels (1957-1958), lleugerament basada en l'obra Dream Girl del dramaturg Elmer Rice, per a la cadena ABC. Malauradament la sèrie va rebre molt males audiències i crítiques i va tenir diversos problemes amb els patrocinadors, motiu pel qual només se'n va poder emetre una temporada. Tanmateix, ABC va voler que White i la seva productora complissin íntegrament el contracte d'emissió acordat i els exigí que omplissin com fos les tretze setmanes d'emissió que els restaven. White va decidir rellançar el seu programa d'entrevistes, The Betty White Show, reconvertit en un programa de varietats, que romangué en antena la resta de 1958, fins a acomplirel contracte amb ABC.
Concursos i altres feines (anys 60 i 70) Més enllà de la seva feina, Betty White va començar a interessar-se pels programes de concursos i començà a col·laborar-hi de forma assídua a partir dels anys 60. Del 1961 fins al 1975 va ser una de les convidades habituals del programa Password, un concurs presentat per Allen Ludden amb qui es va casar el 1963. La relació de Withe amb Ludden, a qui White sempre ha considerat "l'amor de la seva vida", va ser molt publicitada i sovint és citada com una de les parelles llegendàries de Hollywood.
Durant els anys 60 col·laborà moltíssim amb el seu marit, ambdós protagonitzaren diverses obres de teatre i White es convertí en una convidada habitual del seu programa. De fet, va arribar a aparèixer a les edicions posteriors del concurs, Password Plus, Super Password i Million Dollar Password, arribant a treballar fins amb cinc presentadors diferents (Allen Ludden, Bill Cullen, Tom Kennedy, Bert Convy i Regis Philbin). Altres concursos en els quals va participar foren What's My Line? (a partir de 1955), To Tell the Truth (el 1961 i a les edicions modernes de 1990 i 2015), I've Got a Secret (1972-1973), Match Game (1973–1982) i Pyramid (a partir de 1982). La majoria d'aquests concursos foren produïts originalment per a la CBS i, tant Password com Pyramid, els concursos on més va col·laborar Betty White, foren creats pel seu gran amic Bob Stewart.
El 1962 va debutar al cinema amb la pel·lícula Tempesta sobre Washington on encarnava a la senadora de Kansas Elizabeth Ames Adams.
Entre la dècada de 1950 i 1960, White va començar a presentar i comentar en directe, la Desfilada del Torneig de les Roses, per la NBC; una de les desfilades més populars i antigues dels Estats Units que remunta els seus orígens al 1890.
Creixement professional (anys 70) miniatura|Betty White com a Sue Ann Nivens a The Mary Tyler Moore Show.|esquerra El 1971 White presentà el programa The Pet Set, un programa fet a mida pel seu interès en la defensa dels drets animals i de la preservació de la natura on es tractaven temes com l'ecologisme i la cura dels animals, malauradament, el programa només va estar en antena un any.