La conquesta d'Almeria, coneguda també com a croada d'Almeria, va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Comtat de Barcelona, la República de Gènova, la República de Pisa i el Regne de Castella contra l'Imperi almohade. Hi ha dues fonts coetànies que en donen el punt de vista genovès i castellà, respectivament: la De captione Almerie et Tortuose de Caffaro di Rustico da Caschifellone, militar genovès que va participar en la campanya i la Chronica Adefonsi Imperatoris, anònima, tot i que s'atribueix al bisbe Arnaldo d'Astorga.Simon Barton, The ‘Discovery of Aristocracy' in Twelfth-Century Spain: Portraits of the Secular Élite in the Poem of Almería
Antecedents
Quan Alfons VI de Castella va conquerir Toledo el 1085, els dirigents d'al-Àndalus es van alarmar de tal manera que van decidir cridar en auxili els almoràvits, que tenien una visió estricta i poc cultivada de l'islam. Yússuf ibn Taixfín va acudir amb el seu exèrcit i es trobà amb una terra fèrtil i pròspera; també va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'Islam i la gran tolerància amb els jueus i cristians. Això li va provocar la determinació d'apoderar-se d'aquests petits regnes, animat per la divisió entre les diferents taifes. Els almoràvits van conquerir aquestes taifes entre el 1090 i el 1116.
Els primers mesos de la Primera Croada, l'any 1095, el Papa Urbà II demanà als croats ibèrics que restessin al seu país, ja que la seva pròpia guerra era considerada tan valenta com la dels croats en direcció a Jerusalem. Uns anys més tard, el Papa Eugeni III reiterà la decisió i va autoritzar Marsella, la República de Pisa, la República de Gènova i altres grans ciutats mediterrànies a participar en la conquesta cristiana d'al-Àndalus. Els almoràvits van perdre terreny, amb la caiguda de Saragossa el 1118 i van ser derrotats contra el Regne de Portugal el 1139 a la batalla d'Ourique.
Els aristòcrates van revoltar-se contra els almoràvits el 1144, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins, però la rebel·lió esclatà mancada de coordinació i les distintes faccions revolucionàries es combatien entre si, apareixent un nou seguit de taifes.
Després del Setge d'Edessa, el 1144, Eugeni III convocà una nova croada per al 1145 i 1146 i va permetre a Alfons VII de Castella d'equiparar les seves campanyes contra els musulmans (el castellà s'havia apoderat de Còrdova el 7 de maig del 1146, que perdé pocs dies després, i al gener de 1147 s'apoderà de Calatrava) a la Segona Croada,Jonathan Riley-Smith, Atlas of the Crusades. New York: Facts on File (1991) p.48" un cop l'imperi almoràvit es va disgregar en regnes de taifes, i finalment autoritzant l'expansió de la croada per a la península Ibèrica la primavera del 1147.Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187, Cambridge University Press. (1952) p.258. Els croats, un cop conquerides Santarém i Lisboa, van dirigir-se a Terra Santa o es van quedar a Portugal per ajudar a la captura de Sintra, Almada, Palmela i Setúbal, mentre es preparava una nova croada contra la ciutat portuària d'Almeria, el gran centre comercial d'al-Àndalus i base d'operacions dels pirates sarraïns. En paraules de Bernat Boades, Almeria era una «molt rica ciutat».
Els almohades van desembarcar a al-Àndalus el 1145, i el 1146 l'almirall almoràvit ibn Maymun es va passar als almohades i es va apoderar de Cadis, i ja el 1147 un exèrcit enviat per Abd-al-Mumin ibn Alí va conquerir successivament Jerez, Niebla, Silves, Beja, Badajoz i finalment Sevilla.
Tractats de Ramon Berenguer IV A la vista dels armaments reunits, Ramon Berenguer IV possiblement recordà les gestes del seu pare Ramon Berenguer III a Mallorca, i volent acabar l'obra començada pel seu pare, va pactar dos tractats. Aquests tractats projectaven, una vegada s'hagués conquistat Almeria, accions contra els sarraïns de Tortosa i Mallorca.
Tractat amb Guillem de Montcada El 3 d'agost de 1147, el comte li donà a Guillem Ramon de Montcada la tinença, quan es conquistés, de la ciutat de Tortosa i la seva Suda amb la tercera part de les rendes, la del castell i districte de Peníscola, la de la ciutat i terme de Mallorca amb la tercera part dels productes, i la de Menorca i Eivissa. A canvi, Guillem Ramon es disposà a acompanyar el comte a Almeria amb la més nombrosa gent que pogués. El document va ser signat per Ramon Berenguer IV, Pere Bertran de Bell-lloc, Bernat de Bell-lloc, Guillem de Castellvell, Otó, Ramon de Pujalt i l'escrivà Pons.
Tractat amb els genovesos La vinguda d'un poderós estol genovès a les mars de la Península Ibèrica, amb motiu de l'empresa d'Almeria, donà ocasió a Ramon Berenguer IV per a projectar amb aquest concurs noves accions contra els sarraïns de Tortosa i Mallorca.
En el tractat amb els genovesos s'estipulà que, de tornada d'Almeria i abans de retornar a Gènova, ells i el comte anirien a prendre Tortosa i després les Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. D'allò que junts conquistessin, dues parts havien de ser pel comte i l'altre per als genovesos. També, que els genovesos no pagarien peatges en tots els estats del comte, igual que els vassalls del comte tampoc ho farien en els territoris i ports de la república genovesa; que mentre estiguessin junts els dos exèrcits, cap de les parts podria firmar convenis per atacar alguna ciutat, sense el consentiment de l'altra part; i per acabar, que de les conquestes fetes en la península, els genovesos reconeixerien el domini del comte i els seus succesors.
Els genovesos (que assetjaven Maó per lluitar contra la pirateria dels musulmans de l'Emirat de Granada amb base a les Illes Balears), aliats de la República de Pisa contra Gènova des de 1137. van arribar a Barcelona amb 63 galeres i 163 vaixells menors, van pactar suport militar mutu amb la Corona d'Aragó a les respectives campanyes contra Almeria i Tortosa i van enviar 15 galeres al cap de Gata com a cos avançat fins que la resta de l'exèrcit estigués preparat.
Pel que ateny a les Balears, el projecte no es va dur a terme. Els genovesos només intervingueren en la conquesta de Tortosa.
Existeix la hipòtesi que una carta sense data enviada pels pisans al comte de Barcelona correspon a aquesta època, a conseqüència dels tractats del comte amb els genovesos, que no eren grats dels pisans. En aquesta carta, li recordaren al comte l'amistat i les gestes que els havia unit amb el seu pare, Ramon Berenguer III, i les moltes vegades que li havien escrit sobre conservar-la. Finalment, li advertiren que si els genovesos li demanessin auxili per conquistar València, Mallorca o Eivissa, els negués l'ajuda; que ells ja els ho havien prohibit de paraula i per escrit, manifestant-los que no podrien realitzar aquestes gestes sense que hi hagués guerra entre les dues repúbliques.
Preparatius L'exèrcit castellà comandat per Alfons VII de Castella, d'uns 5.000 homes, i en el qual anava el comte d'Urgell, Ermengol VI va sortir de Toledo el maig i va romandre a Medinaceli fins al juliol, quan va intentar guanyar posicions musulmanes de camí a Almeria per assegurar el camí d'anada i tornada en plena revolta contra els almoràvits: Andújar (que va resistir el setge), Baeza i Úbeda, ciutats que l'any anterior s'havien negat a pagar tribut al rei castellà i etaven afeblides després de la derrota front als castellans a la batalla d'al-Ludjdj comandats per Zafadola.
El rei de Castella, per a conquerir una ciutat marítima, necessitava el concurs de la marina de guerra; i no tenint-ne ell, hagué de cercar l'ajut dels estols catalans i genovesos.
miniatura|El Mediterrani vist des de l'alcassaba d'Almeria A finals del juliol de l'any 1147 es van aplegar a les aigües de Barcelona les naus de Gènova, Pisa i Provença abans de partir cap a Almeria juntament amb l'estol català. L'estol sortit de Gènova, per a cooperar a l'atac d'Almeria, era compost de 60 galeres i 163 naus menors, sent menor la flota de Pisa i la que va portar Guillem VI de Montpeiller. La flota aplegada davant d'aquell port sumava un miler de vaixells entre grans i petits. L'estol català era comanat per Galceran de Pinós, qui és cantat per alguns poemes castellans relatius a la dita conquista. La part que els catalans tingueren en aquesta operació, fou sens dubte important. A més dels vaixells de l'estol, duien tropes de desembarcament. Segons les xifres de Bernat Boades, anaren a Almeria 20.000 catalans de totes les armes, i entre catalans i aragonesos, sumaven més de 26.000 homes. Per a fer possible la col·laboració entre el rei de Navarra i el comte de Barcelona, que estaven en lluita, foren pactades treves.
Els genovesos, després d'un mes d'espera en aigües obertes, van enviar Otto de Bonvillano a trobar-se amb Alfons VII de Castella, que havent llicenciat a la resta, es trobava a Baeza amb quatre-cents cavallers i mil soldats, dels quals 50 cavallers i 250 infants eren navarresos acabats d'arribar.
Els musulmans d'Almeria, que disposaven d'un miler de naus diverses, sortien sovint a buscar les galeres cristianes per combatre-hi, però aquests no hi estaven preparats i van esperar que arribés Ramon Berenguer IV i Guillem VI de Montpeller amb l'estol català i l'exèrcit d'uns 100 cavallers croats comandats per l'aragonès García Fortuñones, amb el suport genovès i pisà que es va incorporar després d'atacar Menorca.Colin Smith, Genoese expedition to Almeria (1147)
Setge i conquesta Fou assenyalat el primer d'agost com a data en què els aliats havien d'acudir. Un document atorgat per Ramon Berenguer IV en anar cap a Almeria, porta la data del 6 d'agost del 1147, i en el dit document consta que estaven presents l'arquebisbe de Tarragona Bernat, i els bisbes Guillem de Barcelona, Berenguer de Girona i Pere d'Ausona. Aquell mes, s'aplegaran davant Almeria les hosts i els estols aliats i ràpidament es va assetjar la ciutat. El setge va durar prop de dos mesos, destacant-hi molts cavallers catalans i provençals. En un poema llatí es fa especial menció al comte de Barcelona, Ermengol d'Urgell i Guillem de Montpeller.
miniatura|Plànol de l'alcassaba d'Almeria miniatura|La muralla de Khayran (Jairán) Arribats els catalans amb l'estol comandat per Galceran de Pinós, probablement a finals d'agostJonathan Phillips, The second crusade quinze galeres de l'estol van desembarcar a prop de la mesquita a primera hora del matí, mentre una altra es quedava a l'aguait i vint-i-cinc més en reserva mentre el gruix continuava a Gata. Els defensors van enviar dos espies a veure si hi havia homes amagats i en no veure'n, van atacar als croats, que avançaven fins al port, mentre la galera vigilant va fer un senyal i les de la reserva i dotze més que van arribar de Gata es dirigiren a la ciutat. Els musulmans, en veure l'estol, es van retirar a la ciutat perseguits pels cristians, mentre que la resta de soldats va desembarcar i unir-se als que lluitaven.
Els croats van acampar al port i van desembarcar les màquines de guerra, catapultes i torres de setge de les galeres mentre els sarraïns van fer tres infructuoses sortides per impedir-ho. Els reforços castellans i navarresos van arribar i es van iniciar els treballs d'expugnació amb una torre de setge de manera que els defensors van atacar amb foc i manganells. Amb les torres de setge, els genovesos van capturar dues torres i un tram de muralla. Van tenir lloc terribles i sanguinaris combats. En les sortides, els moros van perdre la flor de la seva cavalleria, segons confessen els seus historiadors.