miniatura|Mediana (la moderna Niš), ciutat natal de l'emperador Constantí, un dels llocs de la ruta La Ruta dels emperadors romans (; serbi: Путевима римских императора) és un projecte arqueològic serbi, que abasta 600 km amb antics llocs romans, entre els quals destaquen ciutats notables, propietats i llocs de naixement d'alguns emperadors romans a Sèrbia. El nom del projecte prové del fet que 17 emperadors romans nasqueren dins les fronteres actuals de Sèrbia, el segon estat després d'Itàlia amb més emperadors oriünds. Els llocs inclouen ciutats romanes importants com Sírmium, Felix Romuliana (Patrimoni Mundial de la UNESCO) i Nis. El projecte es considera un dels més grans projectes arqueològics de Sèrbia, i la seua junta directiva està guiada i finançada pel Ministeri d'Economia i Desenvolupament Regional i el Ministeri de Cultura.Board for ITINERARIUM ROMANUM SERBIA Itinerarium Romanum Serbiae at rogueclassicism.com.Brendovi Srbije, Ave Serbia!

Llocs ImatgeUbicacióNotes200x200px200x200px SírmiumSírmium (la moderna Sremska Mitrovica, Vojvodina, Sèrbia) fou una ciutat romana en l'antiga Pannònia. Fou fundada pels celtes al i conquistada per l'Imperi romà al segle I aC. Durant el Baix Imperi romà, era la capital econòmica de Pannònia i una de les quatre ciutats cabdals de l'imperi. La zona actual de Syrmia (Srem) duu el nom de l'antiga Sírmium. El 1990, s'afegí a la Llista de Jaciments Arqueològics d'Importància Excepcional, protegida per la República de Sèrbia.200x200px200x200px SingidunumSingidunum (idioma protocelta: *Singidun; en ) és el nom de l'antiga ciutat que és l'actual Belgrad, la capital de Sèrbia. Sembla que la tribu celta dels escordiscs s'assentà a l'àrea al després de la invasió celta dels Balcans. Els romans van conquistar l'àrea al 75 ae i més tard hi instal·laren la Legió IV Flavia Felix al 86. Ací nasqué també l'emperador Jovià. Belgrad ha sorgit de les seues cendres 38 vegades.200x200px 200x200pxViminaciumViminacium (VIMINACIVM) era una ciutat important (capital de província) i campament militar de la província de Moesia (hui Sèrbia), i capital de Moesia Superior. El jaciment arqueològic ocupa unes 450 hectàrees. Les ciutat data del segle I i conté restes arqueològiques de temples, carrers, places, amfiteatres, palaus, hipòdroms i banys romans. És a la calçada romana coneguda com Via Militaris.200x200px200x200px Tabula TraianaUna placa commemorativa romana coneguda com la Taula Traiana (Tabula Traiana), de 4 m d'ample i 1,75 m d'alçada, commemora la conclusió de la carretera militar per Trajà i es troba al costat serbi enfront de Romania a prop d'Ogradina. El text de la placa diu:

IMP. CAESAR. DIVI. NERVAE. FNERVA TRAIANVS. AVG. GERMPONTIF MAXIMUS TRIB TARRO IIII PATER PATRIAE COS IIIMONTIBVUS EXCISI(s) ANCO(ni)BVSSVBLAT(i)S VIA(m) F(ecit)200x200px 200x200pxDianaLa Fortalesa Diana és un fort romà (castrum) construït al 100–101 a Kladovo, Sèrbia. És en uns penya-segats (Djerdap) damunt del Danubi al jaciment arqueològic de Karatas, prop de Kladovo. L'edificació principal és de pedra en una ubicació estratègica a la frontera del Danubi, durant el regnat de Trajà, que va establir un campament militar a la rodalia. Va sofrir modificacions a la fi del i primeria del IV, quan s'hi afegiren torres com a defensa del riu. A mitjan s. IV el fort patí danys durant la invasió dels huns i fou reconstruït durant el 530 per Justinià.362x362px 362x362pxPons TraianiEl pont de Trajà (en , :, ) o Pont d'Apol·lodor sobre el Danubi era un pont segmentat d'arcs, el primer construït sobre el Baix Danubi. Durant més de mil anys fou el pont d'arc més llarg del món.Pel que fa a la longitud total, el pont sembla haver estat superat per un altre pont romà que creua el Danubi, el pont de Constantí, una estructura poc coneguda la longitud de la qual és de 2.437 m, (; ). El pont fou construït per l'arquitecte grec Apol·lodor de Damasc per al desplegament de tropes en les guerres dàcies, al 105.200x200px 200x200px Felix RomulianaGamzigrad (en ) és un jaciment arqueològic Patrimoni de la Humanitat, situat al sud del Danubi, prop de la ciutat de Zaječar.http://whc.unesco.org/en/list/1253. Ací es troba l'antic complex romà de palaus i temples anomenat Felix Romuliana, construït per l'emperador Galeri. Museum of Zaječar.http://www.seecorridors.eu/filebank/file_210.pdf. L'àrea principal cobreix 40.000 m².281x281px 281x281px Naissus i MedianaMediana és un jaciment arqueològic important del període romà tardà, al suburbi oriental de la ciutat sèrbia de Niš. És exemple d'una luxosa residència amb una economia altament organitzada. Les excavacions han revelat una vil·la amb peristil, termes, graner i torre d'aigua. La residència data del regnat de Constantí I el Gran entre el 306 i 337. Malgrat que es poden trobar artefactes romans arreu de l'àrea de l'actual Niš, Mediana representa la millor part preservada de l'antic Naissus.Al 1979, Mediana fou afegida als Jaciments Arqueològics d'Importància Excepcional, protegits per la República de Sèrbia.267x267px 267x267px Iustiniana PrimaJustiniana Prima (en Caričin Grad) és un jaciment arqueològic prop de la ciutat de Leskovac; va ser fundada per Justinià al 535 com a seu d'un arquebisbat la jurisdicció del qual abastava els Balcans Centrals.El 1979, Justiniana Prima fou afegida a la Llista de Jaciments Arqueològics d'Importància Excepcional, protegida per la República de Sèrbia.ŠarkamenŠarkamen és un jaciment arqueològic romà de Negotin, a la Sèrbia oriental. La construcció de la fortificació data del regnat de Maximí Daia, després del 305. Va formar part de la Dacia Ripensis.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Brosure de la Ruta d'emperadors romana. . Presentació de llocs pel "Itinerarium Romanum Serbiae". Mapa oficial de la ruta "Itinerarium Romanum Serbiae".

Categoria:Jaciments arqueològics de l'antiga Roma Categoria:Sèrbia Categoria:Emperadors romans Categoria:Polítics europeus