, nom artistic de Concetta Rosa Maria Franconero, fou una cantant de pop estatunidenca que va aconseguir la seva major fama en les dècades del 1950 i 1960. Malgrat diverses interrupcions en la seva carrera, encara segueix activa com a artista.
Després d'anys en l'oblit, la seva interpretació de Pretty little baby, una balada doo wop del 1962, es va tornar a popularitzar el 2025 a través de TikTok i Spotify, on abans de la seva mort acumulava 84 milions de reproduccions.
Biografia 1937–1955: Primers anys i primeres aparicions Francis va néixer en el sí d'una família italoamericana al barri Ironbound de Newark, Nova Jersey, sent la primera filla de George i Ida (cognom de soltera: Ferrari-di Vito) Franconero, passant els seus primers anys a Crown Heights, a la zona de Brooklyn (Utica Avenue/St. Marks Avenue) abans que la família es traslladés a Nova Jersey.Connie Francis: Who's Sorry Now? (Autobiography), St. Martin's Press, 1984,
En créixer en un barri jueu italià, Francis va dominar el Ídix, cosa que la va portar a gravar cançons en Ídix i en hebreu.Liner notes of the original 1960 album Connie Francis Sings Jewish Favorites
A la seva autobiografia Who's Sorry Now? publicada el 1984, Francis recorda que el seu pare la va animar a aparèixer regularment a concursos de talents, certàmens i altres festes del barri des dels quatre anys com a cantant i acordionista.
Francis va assistir a la Newark Arts High School el 1951 i 1952. Ella i la seva família es van traslladar a Belleville, Nova Jersey, on Francis es va graduar a la promoció de Belleville High School de 1955."OLD SCHOOL TIES" The Miami Herald, January 10, 1985. Accessed August 18, 2008A Brief History Newark Arts High School. Retrieved August 10, 2008.
Durant aquest temps, Francis va continuar actuant en festes del barri i talent shiws (alguns dels quals van ser emesos per televisió), apareixent-hi alternativament com Concetta Franconero i Connie Franconero. Sota aquest últim nom, també va aparèixer al programa de varietats Startime Kids de la NBC entre 1953 i 1955.
Durant els assajos per a la seva aparició als Arthur Godfrey's Talent Scouts, Godfrey va aconsellar a Francis que canviés el seu nom artístic per Connie Francis per facilitar-ne la pronunciació. Godfrey també li va dir que deixés l'acordió, un consell que va seguir encantada, ja que havia començat a odiar aquest instrument gros i pesant. Aproximadament al mateix temps, Francis va assumir una feina de cantant en discos de demostració, que es feien servir per proposar cançons inèdites a cantants consolidats, o al s seus mànagers, per si decidien cantar-les en els seus propis discos.William Ruhlmann: Connie Francis 1955–1959, companion book to 5 CD Boxed Set White Sox, Pink Lipstick… and Stupid Cupid, Bear Family Records BCD 16 616 EI, Hambergen (Germany) 1993
1955–1957: Contracte de gravació i una sèrie d'errors comercials El 1955, Startime Kids va deixar d'emetre's. Al maig d'aquell mateix any,Ron Roberts: Connie Francis Discography 1955–1973 George Franconero Sr. i el gerent de Francis, George Scheck, van recaptar diners per a una sessió d'enregistrament de quatre cançons que esperaven vendre a una important companyia discogràfica amb el mateix nom de Francis. Finalment, fins i tot quan MGM Records va decidir signar un contracte amb ella, va ser bàsicament perquè un tema que havia enregistrat, "Freddy", era el nom del fill d'un co-executiu de la companyia, Harry A. Meyerson, que va pensar que la cançó seria un bon regal d'aniversari. Per tant, "Freddy" es va llançar com el primer senzill de Francis, que va resultar ser un fracàs comercial, tal com ho van fer els seus vuit senzills en solitari.
Malgrat aquests fracassos, Francis va ser contractada per gravar les veus de les escenes de "cant" de Tuesday Weld a la pel·lícula Rock, Rock, Rock de 1956 i per a Freda Holloway a la pel·lícula de rock and roll de Warner Brothers, Jamboree, del 1957."Connie Francis: Something for Everybody", Billboard. January 21, 1967. p. MGM-24. Retrieved July 11, 2020.
A la tardor del 1957, Francis va gaudir del seu primer èxit amb un senzill enregistrat en duet amb Marvin Rainwater: "The Majesty of Love", amb "You, My Darlin' You" a la cara B, va assolir el número 93 del Billboard Hot 100. Finalment, el senzill va vendre més d'un milió d'exemplars.Warner, Jay (2008). Notable Moments of Women in Music. Hal Leonard Corporation. p. 79. Retrieved July 12, 2020.
1957–1959: Última oportunitat i ruptura Tanmateix, el seu èxit a les llistes menors va arribar massa tard: el contracte discogràfic de Francis consistia en deu senzills en solitari i un senzill en duet. Tot i que finalment l'èxit semblava arribar amb "The Majesty of Love", Francis va ser informada per MGM Records que el seu contracte no es renovaria després del seu darrer single en solitari.
Francis es va plantejar la carrera de medicina i va estar a punt d'acceptar una beca de quatre anys a la Universitat de Nova York. En el que havia de ser la seva última sessió d'enregistrament per a MGM el 2 d'octubre de 1957 amb Joe Lipman i la seva orquestra, va gravar una versió de la cançó de 1923 "Who's Sorry Now?" escrita per Bert Kalmar i Harry Ruby. Francis ha dit que la va gravar per insistència del seu pare, que estava convençut que tenia la possibilitat de convertir-se en un èxit perquè era una cançó que els adults ja sabien i que els adolescents ballarien si se li donava un arranjament contemporani.
A Francis no li agradava la cançó i va discutint amb el seu pare acaloradament, tot endarrerint tant com va poder la gravació de les altres dues cançons durant la sessió, convençuda que no quedaria espai a la cinta de gravació que anava corrent.Freeman, Paul. "Connie Francis: She will survive!", The Mercury News. October 13, 2010. Retrieved July 9, 2020. El seu pare va insistir, però, i l'enregistrament de "Who's Sorry Now?" va cabre-hi amb només uns quants segons de marge.
El senzill semblava passar desapercebut com tots els llançaments anteriors, tal com Francis havia predit, però l'1 de gener de 1958 va debutar al American Bandstand de Dick Clark i el 15 de febrer d'aquest mateix any Francis va interpretar-la al primer episodi de The Saturday Night Beechnut Show, també organitzat per Clark. A mitjans d'any, s'havien venut més d'un milió d'exemplars i Francis es va veure llançada sobtadament a l'estrellat mundial. L'abril de 1958, "Who's Sorry Now?" va aconseguir el número 1 a la UK Singles Chart i el número 4 als Estats Units. Durant els següents quatre anys, Francis va ser escollida la "Millor vocalista femenina" pels espectadors d'American Bandstand.
Tal com explica Connie Francis en cadascun dels seus concerts, va començar a buscar un nou èxit immediatament després de l'èxit de "Who's Sorry Now?" ja que MGM Records havia renovat el seu contracte. Després del fracàs relatiu dels seus següents senzills "I'm Sorry I Made You Cry" (que es va estancar al número 36) i "Heartaches" (que no va aconseguir entrar al ranking), Francis es va trobar amb Neil Sedaka i Howard Greenfield, que van mostrar-li diverses balades que havien escrit per a ella. Al cap d'unes hores, Francis va començar a escriure al seu diari mentre els autors de les cançons tocaven l'última de les seves balades, cosa que els va inspirar la cançó The Diary, que seria un dels grans èxits de Sedaka. Francis els va dir que considerava que les seves balades eren massa intel·lectuals i sofisticades per a la jove generació i que volia una cançó més animada. Greenfield va instar Sedaka a cantar una cançó que havien escrit aquell matí pensant en les Shepherd Sisters. Sedaka va protestar que Francis s'ofendria, però Greenfield va dir que, com que odiava totes les altres cançons que havien interpretat, no hi tenien res a perdre. Sedaka va tocar llavors "Stupid Cupid". Quan va acabar, Francis va anunciar que acabava de tocar la seva nova cançó d'èxit. Va arribar al número 14 de la llista Billboard i va ser el seu segon número 1 al Regne Unit.
L'èxit de "Stupid Cupid" va recuperar l'impuls de la carrera de Francis, i va assolir els 40 primers llocs dels Estats Units set vegades més durant la resta de la dècada de 1950. Va aconseguir produir més èxits interpretant diverses cançons més antigues, com ara "My Happiness" (número 2 del Hot 100) i "Among My Souvenirs" (número 7), a més d'interpretar les seves pròpies cançons originals. El 1959, va guanyar dos discs d'or per un èxit a doble cara: a la cara A, "Lipstick on Your Collar" (número 5), i a la cara B, "Frankie" (número 9).
1959–1973: Estrella internacional Seguint una altra idea del seu pare, Francis va viatjar a Londres l'agost de 1959 per gravar un àlbum italià als famosos Abbey Road Studios d'EMI. Amb el títol Connie Francis Sings Italian Favorites, l'àlbum es va publicar el novembre de 1959. Aviat va entrar a les llistes d'àlbums on va romandre durant 81 setmanes, arribant al número 4. Fins al dia d'avui, segueix sent l'àlbum amb més èxit de Francis. "Mama", el senzill extret de l'àlbum, va arribar al número 8 als Estats Units i al número 2 al Regne Unit.Souvenirs, Companion Booklet to 4 CD Boxed Set "Souvenirs", Polydor (New York) 1995, Cat.-No. 314 533 382-2
Després d'aquest èxit, Francis va gravar set àlbums més de "favorits" entre 1960 i 1964, incloent temes jueus, alemanys i irlandesos, entre d'altres. Aquests àlbums van marcar la transició de Francis de la música rock 'n' roll orientada als joves cap a la música contemporània per a adults, canvi que George Franconero, Sr., s'havia adonat que era necessari si la seva filla volia seguir una carrera musical a llarg termini amb èxit.
Tot i això, Francis va continuar gravant senzills dirigits al mercat orientat als joves. Entre els seus deu primers èxits al Hot 100 hi havia "Breakin' in a Brand New Broken Heart" (1961, número 7), "When the Boy in Your Arms (Is the Boy in Your Heart)" (1961, número 10), "Second Hand Love" (1962, número 9) i "Where the Boys Are" (1961, número 4). L'última es va convertir en la seva cançó d'autora i també va ser la cançó principal de la primera pel·lícula homònima de Francis. La pel·lícula també va introduir el concepte de vacances de primavera, ja que el tranquil poble de Fort Lauderdale va esdevenir el punt d'atracció per als estudiants universitaris de vacances de primavera arran de l'èxit de la pel·lícula. Tot i que va aparèixer en altres tres pel·lícules, Francis mai no es va mostrar satisfeta amb ella mateixa com a actriu i, després d'aparèixer en una pel·lícula per a televisió el 1966, va rebutjar altres ofertes.
L'èxit de "Connie Francis Sings Italian Favorites" a finals de 1959/principis de 1960 va portar a Francis a convertir-se en un dels primers artistes nord-americans a enregistrar regularment en altres idiomes. La seguirien altres grans estrelles britàniques i nord-americanes, com ara Wanda Jackson, Cliff Richard, Petula Clark, Brenda Lee, The Supremes, Peggy March, Pat Boone, Lesley Gore, els Beatles i Johnny Cash, entre molts altres. En la seva autobiografia, Francis va esmentar que en els primers anys de la seva carrera, la barrera de l'idioma en alguns països europeus dificultava l'emissió de les seves cançons, sobretot a Alemanya.
Francis va utilitzar aquestes reflexions com a base per al seu enregistrament d'abril de 1960, "Everybody's Somebody's Fool". Tot i que aquest single es va convertir en el seu primer número 1 a les llistes nord-americanes (seguit immediatament del seu segon número 1, "My Heart Has a Mind of its Own"), i el seu costat B "Jealous of you" (Tango della Gelosia) es va convertir en un gran èxit a Itàlia, malgrat que no va deixar cap impressió a les llistes alemanyes.