La raquiàlgia (rarament coneguda com a raquiodínia) és el dolor que es nota a l'esquena. Segons la regió afectada, el dolor pot ser del coll (cervicàlgia), central de l'esquena (dorsàlgia), lumbar (lumbàlgia), a sacre o a còccix (coccigodínia). El terme popular mal d'esquena no es correspon exactament amb el de raquiàlgia, ja que una cervicàlgia no serà mai referida com a mal d'esquena sinó com a mal de clatell o dolor de clatell, així mal d'esquena seria per referir-se a una dorsàlgia, una lumbàlgia o un dolor a sacre.
La zona lumbar és la zona més freqüent afectada.Church E, Odle T. Diagnosis and treatment of back pain. Radiologic Technology [serial online]. November 2007;79(2):126-204. Available from: CINAHL Plus with Full Text, Ipswich, MA. Accessed December 12, 2017. Els episodis de raquiàlgia poden ser aguts, subaguts o crònics segons la durada. El dolor pot caracteritzar-se com un dolor continu, dolor com una fiblada o una sensació de cremor. El malestar pot irradiar-se als braços i les mans, així com a les cames o als peus, i pot incloure entumiment, o debilitat a les cames i els braços.
Causa La majoria de les raquiàlgies són inespecífiques i no tenen causes identificables. Els mecanismes subjacents més habituals inclouen canvis degeneratius o traumàtics en els discs i les articulacions de les facetes, que poden causar dolor secundari en els músculs i els nervis, i remetre el dolor als ossos, articulacions i extremitats. Les malalties i la inflamació de la vesícula biliar, el pàncrees, l'aorta i els ronyons també poden causar dolor referit a l'esquena. Els tumors de les vèrtebres, els teixits neuronals i les estructures adjacents també es poden manifestar com a dolor d'esquena.
Epidemiologia La raquiàlgia és freqüent, amb aproximadament nou de cada deu adults que ho experimenten en algun moment de la seva vida, i cinc de cada deu adults que treballen el tenen cada any.A.T. Patel, A.A. Ogle. "Diagnosis and Management of Acute Low Back Pain" . American Academy of Family Physicians. Consultat març 12, 2007. Alguns calculen que fins al 95% de les persones experimentaran raquiàlgia en algun moment de la seva vida. És la causa més freqüent de dolor crònic i és un dels principals contribuents a la manca de treball i discapacitat. Per a la majoria de les persones, la raquiàlgia és autolimitada. En la majoria dels casos d'hèrnia discal i estenosi, el descans, les injeccions o la cirurgia tenen resultats similars de mitjana al cap d'un any de resolució del dolor. Als Estats Units, el dolor lumbar agut és la cinquena raó més freqüent de les visites al metge i provoca el 40% dels dies de feina perduts. A més, és l'única causa principal de discapacitat a tot el món.Institute for Health Metrics and Evaluation. "2010 Global Burden of Disease Study"
Classificació Es mal d'esquena és classificat per la durada dels símptomes: Mal d'esquena agut: dura menys de 6 setmanes Mal d'esquena sub-agut: dura entre 6 i 12 setmanes Mal d'esquena crònic: dura més de 12 setmanes
Causes Hi ha moltes causes al mal d'esquena, incloent-hi venes i artèries, òrgans interns, infeccions i causes mecàniques i autoimmunes. Aproximadament el 90% de les persones amb mal d'esquena reben un diagnòstic de mal d'esquena agut inespecífic, sense cap malaltia greu al darrere. Aproximadament en un 10% dels casos la causa del mal pot ser identificada mitjançant diagnosi per imatge. Menys d'un 2 per cent dels casos es deuen a factors secundaris com càncers i infeccions serioses com osteomielitis espinal i abscessos epidurals.
CausaPercentatgeSense especificar90%Fractura vertebral per compressió4%Cancer metastàsiques0.7%Infecció0.01%Caiguda equina0.04%
Inespecífic En el 90 percent dels casos no existeixen causes fisiològiques o anormalitats en les proves diagnòstiques. El mal d'esquena inespecífic pot ser provocat per la tensió o un esquinç a l'esquena. La causa és una lesió perifèrica als músculs o lligaments. El pacient pot recordar o no la causa. El dolor es pot presentar de forma aguda però en alguns casos pot persistir, derivant a un mal crònic.
El mal d'esquena crònic en persones amb exploracions normals pot provenir d'una sensibilització central, on una lesió inicial provoca una hipersensibilitat al dolor, fins i tot després que la lesió inicial hagi estat resolta. El tractament de la hipersensibilitat pot involucrar baixes dosis d'antidepressius i rehabilitació mitjançant fisioteràpia.
Hèrnia discal L'hèrnia discal té lloc quan el nucli polpós, un material de consistència gelatinosa que es troba en el nucli del disc espinal, surt a través d'una fissura o ruptura del seu anell fibrós. Pot ser degut a la compressió de les arrels del nervi. Els símptomes poden ser unilaterals o bilaterals i estan relacionats amb la zona de l'espina dorsal afectada. Les zones més comunes per la malaltia del disc espinal són de L4 - L5 o L5 - S1. El risc de la malaltia del disc lumbar augmenta en els individus amb sobrepès per la pressió augmentada als nuclis polposos.
La compressió medul·lar severa es considera una emergència quirúrgica i necessita descompressió per preservar les funcions motores i sensorials. La síndrome de la cua de cavall es refereix a la compressió severa de la cua de cavall, una agrupació de nervis al sector distal de la medul·la espinal. Aquesta síndrome és produïda per una hèrnia discal d'aparició súbita i es presenta amb dolor, dèficit motor i paràlisi dels esfínters.
Malaltia degenerativa L'espondilosi o artritis degenerativa de la columna es produeix quan el disc intervertebral experimenta canvis degeneratius, causant que el disc no aconsegueixi esmorteir les vèrtebres. Hi ha una relació entre la reducció del disc intervertebral i el dolor a la columna lumbar. L'espai entre les vèrtebres es fa més estret i produeix compressió i irritació dels nervis.Lavelle, W. F., Kitab, S. A., Ramakrishnan, R., & Benzel, E. C. (2017). Anatomy of Nerve Root Compression, Nerve Root Tethering, and Spinal Instability. In Benzel's Spine Surgery (4th ed., p. 200-205). Philadelphia, PA: Elsevier.
Espondilolistesi és el desplaçament d'una vèrtebra respecte de les veïnes. Es troba associada amb els processos degeneratius associats amb l'edat però també amb traumes i anormalitats congènites.
L'estenosi espinal es pot produir en casos d'espondilosi severa, espondilolistesi i eixamplament del lligament aromàtic associat a l'edat. L'estenosi espinal implica un estrenyiment del canal de la columna i es sol presentar en pacients de més de 60 anys. La claudicació neurogènica pot passar en casos d'estenosi lumbar greu que presenta dolors a la zona inferior de l'esquena, els glutis o les cames, que són més forts en estar dret i s'alleugen al seure.
Les fractures de compressió vertebral ocorren en un 4 per cent dels pacients que es presenten a atenció primària amb lumbàlgia. Els factors de risc inclouen edat, gènere femení, antecedents d'osteoporosi i ús crònic de glucocorticoides. Les fractures es poden produir a causa d'un trauma, però en molts de casos poden ser asintomàtiques.
Infecció Les causes infeccioses comunes del dolor d'esquena són l'osteomielitis, la discitis sèptica, l'abcés paraspinal i l'abcés epidural. Les causes infecciones que porten al mal d'esquena impliquen diverses estructures que envolten la columna vertebral.
L'osteomielitis es una infecció bacteriana en els osos. L'osteomielitis vertebral és normalment produïda per estafilococ. Els factors de risc inclouen infecció de pell, infecció del tracte urinari, l'ús de IV catèter, us de drogues IV, anteriors endocartitis i malaltia de pulmons.
L'abscés epidural espinal també és sovint causat per una infecció severa amb bacterminia. Entre els factors de risc s'inclouen epidural recent, consum de drogues IV o infeccions recents.
Càncer La propagació de càncer a l'os o a la medul·la espinal pot portar al mal d'esquena. L'os és un dels llocs de lesions metastàtiques més comunes. Els pacients, normalment, tenen antecedent de malignitat. Els tipus de càncer més comuns que pateix una persona en mal d'esquena són, entre d'altres, mieloma múltiple, limfoma, leucèmia, tumors de medul·la espinal, tumors vertebrals primaris i càncer de pròstata. El mal d'esquena és present en el 29% dels pacients amb càncer sistèmic. A diferència d'altres causes de dolor d'esquena que afecten sovint la columna vertebral lumbar, la columna toràcica és la més sovint afectada. El dolor es pot associar a símptomes sistèmics com pèrdua de pes, calfreds, febre, nàusees i vòmits. A diferència d'altres causes del dolor d'esquena, el mal d'esquena associat a la neoplàsia és constant, apagat, mal localitzat i pitjor amb repòs. La metàstasi a l'os també augmenta el risc de compressió de la medul·la espinal o fractures vertebrals que requereix tractament quirúrgic emergent.
Autoimmune miniatura|El mal d'esquena pot ser causat per la compressió de les vèrtebres dels discos intervertebrals. Els artrides inflamatoris com l'espondilititis anquilosant, l'artritis psoriàsica, l'artritis reumatoide i el lupus eritematós sistèmic poden causar diferents nivells de destrucció articular. Entre els artritides inflamatoris, l'espondilititis anquilosant s'associa més estretament amb mal d'esquena a causa de la destrucció inflamatòria dels components ossis de la columna vertebral. L'espondilitis anquilosant és freqüent en homes joves i presenta una sèrie de possibles símptomes com ara uveïtis, psoriasi i malalties inflamatòries intestinals.
Dolor referit Es mal d'esquena també pot estar produït per una altra font. El dolor passa quan el mal que se sent ve d'un altre punt del cos. Malalties que es poden presentar amb mal d'esquena son la pancreatitis, pedres en el ronyo, varies infeccions del tracte urinari i aneurisma de l'aorta.
Factors de risc El treball pesat, l'obesitat, el sedentarisme i la falta d'exercici poden augmentar el risc de mal d'esquena. Les persones que fumen tenen més probabilitats de patir mal d'esquena que les no fumadores. Les males postures i l'augment de pes durant l'embaràs també són factors de risc. En general, la fatiga pot empitjorar el dolor.
Un parell d'estudis suggereixen que factors psicològics com molt d'estrés pel treball i families disfuncionals poden estar més correlacionats amb el mal d'esquena que a anomalies estructurals com va ser revelat amb raigs X i altres imatges mediques d'escàners.
Diagnòstic L'avaluació inicial del mal d'esquena consisteix en un historial i un examen físic. Entre els trets característics importants del mal d'esquena s'inclouen la ubicació, la durada, la gravetat, l'historial del dolor d'esquena previ i el possible trauma. Altres components importants de l'historial del pacient són l'edat, el trauma físic, l'historial previ de càncer, la febre, la pèrdua de pes, incontinència urinària, debilitat progressiva o canvis sensorials en expansió, els quals poden provocar un avís indicant una condició d'urgència mèdica.
Un examen físic a l'esquena hauria de ajudar a la postura i a les deformitats. Pitjant certes zones pot servir per a poder trobar la zona afectada. Un examen neurològic es necessari per canviar el caminar, sensacions i un canvi motor.
Determinar si hi ha símptomes radiculars, com ara dolor, adormiment o debilitat sobretot a les extremitats, és important per diferenciar si les causes del mal d'esquena són centrals o perifèriques. El test de la cama dreta és una eina usada per determinar la presència de radiculopatia lumbosacral. La radiculopatia es produeix quan hi ha una irritació a l'arrel nerviosa, provocant símptomes neurològics, com l'adormiment i el formigueig. El mal d'esquena no radicular és sovint causat per lesions als músculs o lligaments de la columna vertebral, malalties degeneratives a la columna vertebral o una hèrnia discal. L'hèrnia de disc i l'estenosi foraminal són les causes més comunes de radiculopatia.