La Comunitat d'Oneida fou una societat comunal de caràcter religiós perfeccionista, fundada per John Humphrey Noyes al 1848 a Oneida, Nova York. La comunitat creia que Jesús de Natzaret havia tornat l'any 70, i això els permetia considerar present el regne mil·lenari de Jesús, estar lliures de pecat i poder ser perfectes en aquest món, i no sols en el cel (una creença anomenada perfeccionisme). La Comunitat d'Oneida practicava el comunalisme (en la propietat i possessions comunals), el matrimoni en grup, la continència sexual masculina i la crítica mútua. Hi havia comunitats semblants més petites a Wallingford (Connecticut), Newark (Nova Jersey), Putney i Cambridge (Vermont). Els 87 membres originaris augmentaren a 172 al febrer de 1850, 208 al 1852 i 306 al 1878. Les sucursals es tancaren al 1854, tret de la de Wallingford, que funcionà fins que fou devastada per un tornado al 1878. La Comunitat d'Oneida es dissolgué al 1881, i en acabant es va convertir en la companyia Oneida Limited, un gegant de la fabricació de coberteries d'argent."Why the Keepers of Oneida Don't Care to Share the Table", The New York Times, June 20, 1999. miniatura|John Humphrey Noyes (1811-1886), dirigent de la comunitat Estructura comunitària Tot i que la comunitat només assolí una població màxima d'uns 300 habitants, tenia una burocràcia complexa de 27 comités permanents i 48 seccions administratives.
La fabricació de coberts, l'única indústria que sobrevisqué a la dissolució de la comunitat, començà al 1877, en una etapa tardana, i encara existeix."Why the Keepers of Oneida Don't Care to Share the Table", The New York Times, June 20, 1999. Les indústries secundàries incloïen la fabricació de bosses de viatge de cuir, el teixit dels barrets de fulles de palma, o la fabricació de mobles de jardí rústics.
Tots els membres de la comunitat treballaven, cadascú segons les seues habilitats. Les dones tendien a fer moltes tasques domèstiques.Kern, Louis J. (1981). An Ordered Love: Sex Roles and Sexuality in Victorian Utopias: The Shakers, the Mormons, and the Oneida Community. Chapel Hill: University of North Carolina Press. Malgrat que les ocupacions més qualificades tendien a romandre en mans del mateix membre (el gerent financer, per exemple, exercí el seu càrrec tota la vida de la comunitat), els membres de la comunitat rodaven en les ocupacions menys qualificades, treballant a casa, als camps o en les indústries. A mesura que Oneida prosperava, començà a contractar personal extern per treballar també en aquestes tasques. La comunitat esdevingué un important ocupador local, amb uns 200 treballadors externs contractats al 1870.
Matrimoni grupal La Comunitat d'Oneida creia en un sistema d'amor lliure (un terme que s'atribueix haver encunyat a Noyes), conegut com a matrimoni grupal, en què qualsevol membre era lliure de tenir relacions sexuals amb qualsevol altre que ho volgués.Foster, Lawrence (2010). "Free Love and Community: John Humphrey Noyes and the Oneida Perfectionists". In: Donald E. Pitzer (ed.), America's Communal Utopias. Chapel Hill, NC: University of North Carolina Press, p. 253–278.Stoehr, Taylor (1979). Free Love in America: A Documentary History. New York: AMS Press, Inc. La possessió i les relacions exclusives estaven mal vistes.DeMaria, Richard (1978). Communal Love at Oneida: A Perfectionist Vision of Authority, Property and Sexual Order. New York: The Edwin Mellen Press, p. 83. A diferència dels moviments socials del , com la revolució sexual de la dècada dels 1960, els oneidans no cercaven sexe sense conseqüències per plaer, però creien que, com que el resultat natural de les relacions sexuals era l'embaràs, criar els fills hauria de ser una responsabilitat comunitària. Les dones majors de 40 anys havien d'actuar com a "mentores" sexuals dels homes adolescents, perquè aquestes relacions tenien una mínima possibilitat de concebre. A més a més, aquestes dones esdevenien models religiosos per als joves. I els homes grans sovint introduïen les dones joves al sexe. Noyes emprava el seu propi judici per a determinar les associacions que es formaven i encoratjava les relacions entre els no-devots i els devots de la comunitat, esperant que les actituds i els comportaments dels devots influïssen en els no-devots.
Al 1993, els arxius de la comunitat es posaren a disposició dels acadèmics per primera vegada. Dins d'aquests arxius es trobava el diari de Tirzah Miller, neboda de Noyes, que escrigué extensament sobre les seues relacions afectives i sexuals amb altres membres d'Oneida.Miller, Tirzah (2000). Desire and Duty at Oneida: Tirzah Miller's Intimate Memoir. Ed. Robert Fogarty. Indianapolis: Indiana University Press.
Crítica mútua Tots els membres de la comunitat eren objecte de crítiques per part del comité o la comunitat en general, durant una assemblea general.Mutual Criticism. Oneida, N.Y.: Office of the American Socialist, 1876. L'objectiu n'era eliminar els trets de caràcter indesitjables.Parker, Robert Allerton (1935). "Mutual Criticism". In: A Yankee Saint: John Humphrey Noyes and the Oneida Community. New York: G.P. Putnam's Sons, p. 215. Algunes fonts contemporànies sostenen que el mateix Noyes fou criticat, tot i que menys sovint i amb crítiques menys severes que la resta de la comunitat. Charles Nordhoff va dir que havia presenciat les crítiques d'un membre al qual es referia com "Charles":
Continència masculina Per controlar la reproducció dins la Comunitat d'Oneida, s'hi introduí un sistema de continència masculina o coitus reservatus. John Humprey Noyes pensava que les relacions sexuals tenien dos objectius diferents. En Male Continence, Noyes sosté que el mètode simplement "proposa la subordinació de la carn a l'esperit, ensenyant als homes a cercar sobretot els elevats plaers espirituals del contacte sexual". L'objectiu principal de la continència masculina era la satisfacció social, "permetre que els sexes es comuniquen i expressen afecte l'un per l'altre". El segon objectiu era la procreació. Dels si fa no fa dos-cents adults que usaren la continència masculina com a mètode anticonceptiu, hi hagué dotze naixements no planificats dins d'Oneida entre 1848 i 1868, cosa que indica un mètode anticonceptiu prou efectiu. Els homes joves eren introduïts a la continència masculina per dones postmenopàusiques, i les dones joves eren introduïdes per homes majors i amb experiència.
Noyes creia que l'ejaculació "drenava la vitalitat dels homes i conduïa a la malaltia" i l'embaràs i el part "imposaven un fort impost a la vitalitat de les dones". Noyes estableix la continència masculina per evitar a la seua esposa, Harriet, parts més difícils després de cinc naixements traumàtics, i la mort de quatre nadons. Afavoriren aquest mètode de continència masculina sobre altres de control de la natalitat perquè els semblava que era natural, saludable i favorable per a les relacions íntimes. Les dones trobaven més satisfacció sexual en la pràctica, i Oneida es considera altament inusual pel valor que se li donava a la satisfacció sexual de les dones. Si un home fallava, s'enfrontava a la desaprovació pública o al rebuig privat.
No és clar si la pràctica de la continència masculina dugué problemes significatius. El sociòleg Lawrence Foster veu indicis en les cartes de Noyes que indiquen que la masturbació i el retir antisocial de la vida comunitària podrien haver sigut alguns d'aquests problemes.
Estirpecultura La comunitat introduí un programa d'eugenèsia, llavors conegut com a estirpecultura, el 1869. Era un programa de reproducció selectiva dissenyat per crear xiquets més perfectes.Richards, Martin (2004). "Perfecting People: Selective Breeding at the Oneida Community (1869–1879) and the Eugenics Movement", New Genetics and Society 23 (1), p. 47–71. Els comunitaristes que desitjaven ser pares acudien a un comité per ser examinats en funció de les seues qualitats espirituals i morals. 53 dones i 38 homes participaren en aquest programa, que va requerir la construcció d'una nova ala de la mansió comunitària d'Oneida. L'experiment feu procrear 58 xiquets, nou dels quals foren engendrats per Noyes.
Quan els xiquets eren deslletats (al voltant de l'edat d'un any), es criaven de manera comunitària en l'Ala dels Nens, o Ala Sud.Youcha, Geraldine (2005). "The Oneida Community". In: Minding the Children: Child Care in America from Colonial Times to the Present.. Boston: Da Capo Press, p. 110–114. Als pares se'ls permetia visitar-los, però el departament de nens governava la criança dels fills. Si el departament sospitava que un pare o mare i un fill o filla estaven molt units, la comunitat imposava un període de separació perquè el grup volia limitar-los l'afecte.Matarese, Susan M. & Paul G. Salmon (1893). "Heirs to the Promise Land: The Children of Oneida", International Journal of Sociology of the Family 13 (2), p. 35–43.Katerine Heim, “Oneida’s Utopia: A Religious and Scientific Experiment” California State University, Sacramento Master of Arts Thesis (2009): 59.
El departament de Xiquets tenia un supervisor masculí i una altra de femenina per cuidar els xiquets i xiquetes entre l'edat de dos i dotze anys. Els supervisors s'asseguraven que els xiquets seguissen la rutina: vestir-se, resar, desdejunar, treballar, anar a escola, esmorzar, treballar, jugar, sopar, resar i estudiar, que s'"ajustaven segons l'edat i capacitat".
Paper de les dones Oneida encarnà un dels esforços més radicals i institucionals per canviar el paper de les dones i millorar l'estatus femení al s. XIX als Estats Units. Les dones tenien algunes llibertats en la comuna que no podien obtenir fora. Alguns d'aquests privilegis incloïen no haver de cuidar els seus propis fills, ja que Oneida tenia un sistema de cura infantil comunitària, així com l'absència d'embarassos no desitjats amb la pràctica de la continència masculina. A més a més, podien usar roba funcional com bombatxos i dur els cabells curts. Les dones podien participar en pràcticament tots els treballs comunitaris. Si bé les tasques domèstiques seguien sent una responsabilitat sobretot femenina, les dones tenien llibertat per provar posicions en negocis i vendes, o com a artesanes, i moltes ho feren, en especial a partir de finals de la dècada de 1860.Kern, Louis J. (1981). An Ordered Love: Sex Roles and Sexuality in Victorian Utopias: The Shakers, the Mormons, and the Oneida Community. Chapel Hill: University of North Carolina Press. Les dones exerciren un paper actiu en la configuració de la política de la comuna, participant en les reunions religioses i els negocis diaris.
El matrimoni grupal i els sistemes d'amor lliure practicats a Oneida reconegueren encara més l'estatus de la dona. Amb un complex arranjament matrimonial, dones i homes tenien igual llibertat en l'expressió sexual i en el compromís. De fet, les pràctiques sexuals a Oneida acceptaven la sexualitat femenina. Es reconeixia el dret d'una dona a satisfer les seues experiències sexuals i s'encoratjava les dones a tenir orgasmes.Kern, Louis J. (1981). An Ordered Love: Sex Roles and Sexuality in Victorian Utopias: The Shakers, the Mormons, and the Oneida Community. Chapel Hill: University of North Carolina Press. El dret d'una dona, però, a rebutjar una sol·licitud sexual estava limitat depenent de l'estat de l'home que ho demanava.
Ellen Wayland-Smith, autora de L'estatus i la autopercepció de les dones en la Comunitat d'Oneida, afirma que els homes i les dones tenien un estatus més o menys igual en la comuna. Remarca que si bé tots dos sexes estaven subjectes a la visió i voluntat de Noyes, les dones no sofriren cap opressió indeguda.
Interaccions amb la resta de la societat