miniatura|El Parc Nacional del Gran Canyó rep milions de visitants cada any i alberga una població de uapitís de les muntanyes Rocoses. De vegades, les interaccions entre els éssers humans i els uapitís acaben provocant lesions. El conflicte entre els éssers humans i els animals salvatges (en anglès: Human–wildlife conflict o HWC) es refereix a la interacció entre la fauna salvatge i els éssers humans, així com el seu impacte negatiu sobre la gent, els animals, els recursos i els hàbitats. Es produeix quan el creixement de les poblacions humanes envaeix el territori establert dels animals salvatges, de manera que competeixen per l'espai i els recursos. Entre les conseqüències del conflicte hi ha la mort o lesions dels éssers humans i els animals salvatges, la depredació del bestiar i la degradació de l'hàbitat. El conflicte entre els éssers humans i els animals salvatges és una qüestió global que afecta tant zones rurals com zones urbanes.
Anteriorment, les estratègies de mitigació del conflicte es basaven en el control letal, el trasllat, la regulació de la mida de les poblacions i la conservació de les espècies amenaçades. Recentment s'han desenvolupat enfocaments interdisciplinaris a la resolució de conflictes, entre els quals hi ha l'aplicació de la recerca científica, els estudis sociològics i les arts a la reducció de conflictes. El conflicte entre els éssers humans i els animals salvatges té conseqüències directes i indirectes sobre totes les parts implicades, de manera que mitigar-lo és una prioritat important en la gestió de la biodiversitat i les zones protegides.
Molts països comencen a incloure explícitament els conflictes humans-fauna salvatge en les polítiques i estratègies nacionals per a la gestió, el desenvolupament i la reducció de la pobresa. A nivell nacional, és clau la col·laboració intersectorial entre la gestió forestal, la medi-ambiental, l'agricultura, la ramaderia i altres sectors rellevants.
Definició El Fons Mundial per a la Natura (WWF) defineix el conflicte entre els éssers humans i la fauna salvatge com «qualsevol interacció entre humans i fauna salvatge que doni lloc a impactes negatius en la vida social, econòmica o cultural humana, en la conservació de les poblacions de vida salvatge o sobre el medi ambient.»SARPO, WWF. "Human wildlife conflict manual." Harare, Zimbabwe, WWF Southern African Regional Programme Office (SARPO) (2005). El taller Generant Coexistència (en anglès Creating Co-existence) del V Congrés Anual de Parcs Mundials (8-17 de setembre de 2003, Montreal) va definir el conflicte entre humans i fauna salvatge en el context dels objectius humans i les necessitats dels animals de la manera següent: «el conflicte entre humans i la vida salvatge es dona quan les necessitats i el comportament de la fauna salvatge impacten negativament en els objectius dels humans o quan els objectius dels humans afecten negativament les necessitats de la vida salvatge.»Madden, Francine (2004). "Creating Coexistence between Humans and Wildlife: Global Perspectives on Local Efforts to Address Human–Wildlife Conflict" (PDF). Human Dimensions of Wildlife. Taylor & Francis Inc. 9 (4): 247–257. doi:10.1080/10871200490505675. ISSN 1087-1209. Retrieved 17 July 2013.
El Grup de Treball sobre Conflictes entre éssers humans i fauna salvcatge de la UICN descriu aquests conflictes com litigis que sorgeixen quan la presència o el comportament de la vida salvatge suposa una amenaça real o percebuda, directa i recurrent per als interessos o les necessitats humanes, que condueix a desacords entre grups de persones i impactes negatius. sobre persones i /o la vida salvatge.
Història Les interaccions entre les persones i la fauna salvatge s'han produït al llarg de la prehistòria de l'home i de la història escrita. Entre les primeres formes de conflicte entre la vida salvatge i la humanitat hi ha la depredació dels avantpassats de l'home prehistòric per part de diversos depredadors del Miocè com ara tigres de dents de sabre, lleopards i hienes tacades.Smilie, Shaun (20 May 2002). "Killer Cats Hunted Human Ancestors". National Geographic News. National Geographic Society. Archivat de l'original el 16 Març 2014. Consulta:19 July 2013.
Les restes fòssils dels primers homínids mostren evidències de depredació. El nen de Taung, el crani fossilitzat d'un jove Australopithecus africanus, es dona per fet que va ser mort per una àguila. Els investigadors van inferir aquesta hipòtesi a partir de les diferents marques trobades en el crani i pel fet que el fòssil va ser trobat entre closques d'ou i restes de petits animals."Taung Child". What does it mean to be human?. Smithsonian Institution. Retrieved 18 July 2013.
Un cocodril amb banyes del Pliocè-Plistocè, el Crocodylus anthropophagus, les restes fòssils del qual van ser trobades a la gorja d'Olduvai, va ser el depredador més gros que va trobar l'home prehistòric, tal com indiquen les restes dels espècimens d'homínids que conserven marques de mossegada de cocodril d'aquests llocs.Brochu, Christopher A.; Njau, Jackson; Blumenschine, Robert J.; Densmore, Llewellyn D. (2010). "A New Horned Crocodile from the Plio-Pleistocene Hominid Sites at Olduvai Gorge, Tanzania". PLOS ONE. 5 (2): e9333. doi:10.1371/journal.pone.0009333. PMC 2827537. PMID20195356.
Exemples de Conflictes entre Humans i Fauna Salvatge miniatura|L'ús simultani dels recursos hídrics per part dels humans i dels cocodrils crea ocasions per al conflicte entre la vida humana i la vida salvatge miniatura|Danys a les cases provocats per elefants asiàtics Àfrica Com a continent tropical amb un desenvolupament antropogènic substancial, l'Àfrica és una àrea d'especial interès per a la biodiversitatMyers, N., Mittermeier, R. A., Mittermeier, C. G., Da Fonseca, G. A., & Kent, J. (2000). Biodiversity hotspots for conservation priorities. Nature, 403(6772), 853. i, per tant, per al conflicte entre humans i fauna. Dos dels principals exemples de conflicte a l'Àfrica són els depredadors humans (lleons, lleopards, guepards, etc.) i els conflictes amb elefants. La depredació del bestiar per part dels depredadors africans està ben documentada a Kenya,Manoa, David Owino, and Francis Mwaura. "Predator-Proof Bomas as a Tool in Mitigating Human-Predator Conflict in Loitokitok Sub-County Amboseli Region of Kenya." Natural Resources 7, no. 01 (2016): 28. Namíbia,Marker, Laurie L., and Lorraine K. Boast. "Human–wildlife conflict 10 years later: lessons learned and their application to cheetah conservation." Human Dimensions of Wildlife 20, no. 4 (2015): 302-309. BotswanaMuir 1, 2, Matthew J. "Human–predator conflict and livestock depredations: Methodological challenges for wildlife research and policy in Botswana." Journal of International Wildlife Law & Policy 13, no. 4 (2010): 293-310. i molt més. Els elefants africans topen sovint amb els humans, ja que en les seves migracions de llarga distància sovint es creuen amb les granges. Els danys resultants a les collites, a la infraestructura i, de vegades, a les persones, poden provocar la mort per represàlies d'elefants per part dels locals.Graham, Maximilian D., Benedikt Notter, William M. Adams, Phyllis C. Lee, and Tobias Nyumba Ochieng. "Patterns of crop-raiding by elephants, Loxodonta africana, in Laikipia, Kenya, and the management of human–elephant conflict." Systematics and Biodiversity 8, no. 4 (2010): 435-445.
El 2017 es van registrar més de 8.000 incidents de conflictes humans-fauna salvatge només a Namíbia. Les hienes van matar més de 600 caps de bestiars a la regió de Zambezi de Namíbia entre el 2011 i el 2016 i es van produir més de 4.000 incidents de danys a les collites, principalment causats per elefants que es movien per la regió.
Amèrica del Nord Els casos de conflicte entre la vida silvestre i l'ésser humà són generalitzats a Amèrica del Nord. A Wisconsin, Estats Units, la depredació de bestiar per part dels llops és un problema important que va resultar en la lesió o la mort de 377 animals domèstics durant un període de 24 anys.Treves, Adrian, Randle R. Jurewicz, Lisa Naughton-Treves, Robert A. Rose, Robert C. Willging, and Adrian P. Wydeven. "Wolf depredation on domestic animals in Wisconsin, 1976-2000." Wildlife Society Bulletin (2002): 231-241. Es van registrar incidents similars a l'ecosistema a l'entorn del parc de Yellowstone, amb informes de llops que van matar mascotes i bestiar.Vaske, Jerry J., Jennifer M. Roemer, and Jonathan G. Taylor. "Situational and emotional influences on the acceptability of wolf management actions in the Greater Yellowstone Ecosystem." Wildlife Society Bulletin 37, no. 1 (2013): 122-128. Els centres urbans en expansió han creat conflictes creixents entre humans i fauna salvatge, amb interaccions entre humans i coiots i pumes documentats a ciutats de Colorado i Califòrnia, respectivament, entre d'altres.Poessel, Sharon A., Stewart W. Breck, Tara L. Teel, Stephanie Shwiff, Kevin R. Crooks, and Lisa Angeloni. "Patterns of human–coyote conflicts in the Denver Metropolitan Area." The Journal of Wildlife Management 77, no. 2 (2013): 297-305.Crook, Stephen ES. "Attitudes and Risk Perception Toward the Mountain Lion Bordering the Santa Cruz Mountains, California." society & animals 1, no. aop (2019): 1-25. Els grans felins són una font similar de conflicte al centre de Mèxic, on els informes de depredació del bestiar són generalitzats, mentre que també es van observar interaccions entre humans i coiots a les ciutats canadences.Lukasik, Victoria M., and Shelley M. Alexander. "Human–coyote interactions in Calgary, Alberta." Human Dimensions of Wildlife 16, no. 2 (2011): 114-127.
Amèrica del Sud Com passa en la majoria dels continents, la depredació del bestiar per part dels animals salvatges és la font principal de conflictes amb els humans a Amèrica del Sud. Les morts de guanacos per part de depredadors (especialment pumes), a la Patagònia, a Xile - que posseeixen un valor econòmic i cultural a la regió - han creat tensions entre els ramaders i la vida salvatge.Hernández, F., D. Corcoran, G. Graells, C. Róos, and M. C. Downey. "Rancher perspectives of a livestock-wildlife conflict in Southern Chile." Rangelands 39, no. 2 (2017): 56-63. L'única espècie d'ós sud-americà, l'ós andí, s'enfronta a disminucions de població a causa d'un conflicte similar amb els propietaris de bestiar en països com l'Equador.Espinosa, Santiago, and Susan K. Jacobson. "Human-wildlife conflict and environmental education: Evaluating a community program to protect the Andean bear in Ecuador." The Journal of Environmental Education 43, no. 1 (2012): 55-65.
Antàrtida El primer cas de mort a causa de conflictes humans i animals salvatges a l'Antàrtida es va produir el 2003 quan una foca lleopard va arrossegar un biòleg marí britànic amb snorkel sota l'aigua a causa del qual es va ofegar.
Àsia Amb una població humana que augmenta ràpidament i una elevada biodiversitat, les interaccions entre persones i animals salvatges són cada vegada més prevalents. Igual com passa amb els depredadors humans a l'Àfrica, les topades entre tigres, persones i el seu bestiar són un tema destacat al continent asiàtic. Els atacs contra humans i el bestiar han agreujat importants amenaces a la conservació del tigre, com ara la mortalitat, l'eliminació d'individus de la natura i les percepcions negatives dels animals dels locals.Goodrich, John M. "Human–tiger conflict: a review and call for comprehensive plans." Integrative Zoology 5, no. 4 (2010): 300-312. Fins i tot els conflictes amb animals que no són depredadors també són freqüents, i els atacs de cultius pels elefantsDesai, Ajay A., and Heidi S. Riddle. "Human-elephant conflict in Asia." Supported by: US Fish and Wildlife Service Asian Elephant Support (2015): 10-12. i els macacs persisteixen tant en entorns rurals com urbans, respectivament.