Aquesta és una llista amb els sistemes de puntuació del Campionat del Món de motocròs aplicats històricament des del moment de la seva instauració com a Campionat d'Europa el . Tal com passa a totes les disciplines motociclstes, el Campió del món de motocròs dins cada categoria (o "classe") es decideix en funció dels seus resultats als Grans Premis. Un cop comparats els punts obtinguts per cada pilot durant la temporada, qui més n'ha aconseguit n'és proclamat campió (els resultats del Gran Premi tenen efecte a dos campionats: al de pilots i al de constructors).

Sistemes de puntuació 1952-1969 De a , els punts obtinguts depenien de la classificació general dins el Gran Premi, la qual depenia al seu temps de la posició assolida en cadascuna de les dues mànegues: s'atorgava un punt al primer classificat, dos al segon, tres al tercer, etc., i guanyava qui menys n'obtenia. L'eventual retirada en una de les dues mànegues privava el pilot de punts i, per tant, no es podia classificar. Els eventuals empats es decidien en funció del nombre de voltes completades o del cronòmetre -atesa la poca precisió del cronometratge manual de l'època, alguna vegada un Gran Premi havia tingut dos pilots guanyadors ex aequo. En aquella primera època, només els 6 primers de cada Gran Premi obtenien punts per a la classificació final del campionat. Considerant la poca fiabilitat de les motos de l'època, només es computava la millor part dels resultats assolits pels pilots als Grans Premis (generalment, la meitat més un). Així, si la temporada en constava de vuit, es computaven els millors cinc resultats de cada pilot.

1970-1983 De a , el sistema es mantingué igual, amb l'única innovació que s'atorgaven punts als 10 primers classificats del Gran Premi, no pas als 6 primers com abans.

El s'introduí un canvi significatiu: en comptes de puntuar segons el resultat final al Gran Premi, cadascuna de les dues mànegues puntuava per separat de cara al mundial, amb la qual cosa el fet de retirar-se d'una mànega ja no afectava tan dràsticament la classificació del pilot dins el campionat. Des d'aleshores, la classificació final del Gran Premi passà a ser quelcom honorífic, a banda de la importància econòmica que seguia tenint per les primes en metàl·lic. Tot i el canvi introduït, de cara al campionat del món se seguien considerant només la meitat més un dels resultats aconseguits a cadascuna de les mànegues dels Grans Premis. Això es va canviar el : d'ençà d'aquella temporada, tots els resultats comptaven per a la classificació final.

1984-2001 El s'introduí un altre barem de puntuació per tal de premiar els 15 primers classificats a cada mànega. La classificació final del Gran Premi s'obtenia sumant els punts de les dues mànegues i en cas d'empat, el guanyador era qui ho hagués fet millor a la segona mànega. Aquest sistema de desempat és vigent encara a l'actualitat. El es canvià l'anterior barem de puntuació, tot i que continuaven puntuant els 15 primers classificats.

2002-Actualitat El , es va tornar a canviar el sistema per l'actualment vigent (a data de 2019) i, des d'aleshores, puntuen els 20 primers classificats a cada mànega.

Vegeu també Llista de guanyadors de Grans Premis de motocròs Llista de sistemes de puntuació del Campionat del Món de Motociclisme de velocitat

Notes

Referències

Enllaços externs Lloc web oficial de MxGP

Categoria:Grans Premis de motocròs Sistemes