miniatura|Plaça de l'església LAmetlla de Merola és un nucli d'uns 190 habitants (2022) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l'últim terç del , el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva Festa Major és inclosa al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Descripció La tipologia urbanística de l'Ametlla és diferent a la de les altres colònies de l'Alt Llobregat. Les cases són unifamiliars, de dos pisos d'alçada, orientades en carrers i formant placetes -plaça de l'Església, plaça del Mercat, plaça del Cine...- tot a un cantó de la fàbrica. Aquest tipus de construcció s'explica per la situació especial del terreny en un planell que possibilità l'edificació d'aquestes cases unifamiliars i de dos pisos amb una distribució gairebé de forma geomètrica. Era una colònia completa que disposava de farmàcia, cinema, teatre, cafè, botigues, caixa d'estalvis, església, etc.
Història L'origen de l'Ametlla es remunta a l'any 1832, al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màquines de cardar. Aquella incipient activitat econòmica coincideix en l'època que el tèxtil arrencava a Catalunya. En Josep Comas i Ametlla, més conegut com a Josep Ametlla, era força conegut a la rodalia com a propietari del Mas Ametlla de Caserres que, juntament amb la pertinença del molí al terme parroquial de Merola, donà nom a la colònia. L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte feu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir.
Però no és fins a l'any 1864 que neix pròpiament la colònia, quan en Mateu Serra i Tauran comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells i inicià l'ampliació d'aquesta i la construcció del canal i el Carrer Vell. Les obres per a la construcció de la colònia de l'Ametlla de Merola es van dur a terme entre 1864 i 1871. L'any 1870 la fàbrica ja comença a funcionar i se'n completa la construcció el 1873. El 1878 ja treballaven a l'Ametlla cinc-centes persones. En aquells moments hi havia 90 pisos i la "Casa de les Noies" amb cabuda per a 150 persones, menjador, cuina i dormitoris. Es construeix l'església entre el 1875-1882.Primer el capellà, i des de 1884 mestres seglars s'encarreguen de l'escola dels nens. Les Germanes Dominiques del Pare Coll arriben en 1887 per a fer-se càrrec de l'ensenyament de les nenes i de la residència de les noies treballadores. D'aquesta manera l'amo va convertint el que era una zona verge en un poble com a tal, dotat de serveis (botiga, teatre, cafè...) fins a l'actualitat. Tota la colònia s'anirà construint progressivament a partir de l'any 1880. L'últim fou el carrer Montserrat l'any 1928. El mestre dels anys 50 fins als 80 fou Agustí Albiol.
Demografia
Actualitat Al llarg d'aquests anys, la fàbrica ha anat fomentant tot un seguit d'activitats culturals a la colònia que han fet que l'Ametlla de Merola hagi aconseguit un tret diferencial respecte a altres. Aquestes activitats culturals s'han mantingut després del tancament de fàbrica l'any 1999.
Gràcies a la creació d'aquelles primeres associacions de tipus religiós, les de "Sant Lluis", "Sant Josep" i les "Filles de Maria", la creació l'any 1883-1886 d'una petita orquestra formada per treballadors, les representacions nadalenques dels Pastorets, han impregnat a la gent de l'Ametlla un tarannà i un neguit social i cultural que fa de la Colònia una mostra de la perpetuació de les tradicions més arrelades.
El 31 de desembre de 2017 hi va caure el 1r premi de la Grossa de Cap d'Any, amb el qual l'associació cultural que organitza els Pastorets va repartir vuit milions euros. La majoria de dècims és van vendre però alguns es van quedar per als Pastorets.
Pastorets La representació dels pastorets quasi va néixer al mateix temps que la colònia i han complert una vida que ja supera els cent anys. La permanència de tots dos després de tants anys de vida lligats als esforços de la gent, ha fet que avui en dia encara en siguin una realitat palpable i que s'identifica amb un poble amb ganes de ser-ho. Els Pastorets de l'Ametlla de Merola han rebut el Premi Creu de Sant Jordi l'any 2007.
Història 1878 - Primeres representacions que es duien a terme durant la celebració de la Missa del Gall on un conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven a adorar el nen Jesús fent una cerimònia organitzada per les Germanes Dominiques. 1880 - La cerimònia duta a terme dins l'església es prohibí i es traslladà al teatre vell (actual biblioteca i llar d'avis) on ja es feren uns pastorets íntegres, els de El Bato i el Borrego. Es feren fins al 1902 i en tenien cura el capellà i les Germanes Dominiques. 1902 - S'estrena el teatre nou ubicat al mateix lloc on tenim el teatre actual i s'aprofita també per estrenar nous pastorets amb El naixement del Salvador o la redempció de l'esclau i La venjança de Jesú que es van alternar fins a l'any 1912. 1912 - S'estrena "La Rosa de Jericó", l'obra que dona més ressò i prestigi dels pastorets que s'havien anat fent a l'Ametlla. Aquests es van fer fins a l'any 1939 i s'anaren alternant amb altres obres com "L'estel de Natzaret", "La venjança de Jesús" i "Jesús infant". miniatura|Pastorests 1920 1936-38 - Durant tots aquests anys no es feren pastorets a causa de la guerra civil, ja que es varen prohibir totes les manifestacions de caràcter religiós. 1939 - Es posa de nou en escena La Rosa de Jericó i, tot i la normativa del nou govern, les representacions són en català. Continua fent-se molts anys alternant-la amb La venjança de Jesús fins a l'any 1949. 1949 - Es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l'escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l'escenografia. L'obra representada encara era La Rosa de Jericó però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d'en Francesc d'Assís Picas i la música per part d'en Josep Conangla (fills de l'Ametlla), van fer que l'obra passés a anunciar-se com Els pastorets de l'Ametlla de Merola. miniatura|Pastorests 1980 1954 - Per tots aquests canvis i l'evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l'obra La Rosa de Jericó, naixerà finalment La flor de Nadal, i d'aleshores ençà són els únics que s'han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l'obra Els pastorets de l'Ametlla de Merola, ja que tant l'autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, són fills de l'Ametlla i van dotar l'obra d'una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric anterior. També els diferents directors que han passat al llarg del temps dels pastorets han sigut de l'Ametlla i que tots van ajudat a fer evolucionar, perfeccionar i adaptar l'obra al temps. També s'hi han fet millores tècniques com l'arranjament de la música per part d'en Carles Cases el 1992 i altres millores escenogràfiques.
Tradicions Pasqua i Caramelles La celebració de la Pasqua sense les Caramelles és poc usual a l'Ametlla de Merola, ja que és una de les manifestacions més tradicionals i es pot dir que, més o menys bé i amb més o menys participació, no han faltat mai en aquesta diada. Consta que, pels anys 1880-85, existia una forta rivalitat entre el grup de les caramelles i el cor parroquial que acabaren per fusionar-se en una de sola per realitzar el recorregut pels carrers de l'Ametlla, la majoria de vegades han seguit la lletra i música d'en Josep Conangla.
Fira de Sant Jordi Aquesta festa comença a celebrar-se pels volts de l'any 65 i fou iniciativa de l'Agrupament Escolta, que escolliren el diumenge més proper al del 23 d'abril. Actualment se'n fa càrrec l'Associació Cultural Esplai.
La jornada s'inicia el dissabte al vespre amb la representació d'una obra de teatre o la realització d'una conferència i acaba el diumenge on durant tot el matí, després de la xocolatada, hi ha la venda de llibres i les parades de les diferents entitats. A la tarda hi ha la popular ouada.
Festa de l'arbre Se celebra a l'arribada de la Primavera. S'efectuen diferents activitats per la mainada relacionades amb el medi ambient i es fa una plantada d'arbres. Igualment es fa entrega als menuts d'un nou arbre perquè en tinguin cura durant tot l'any i el puguin plantar l'any següent. La festa finalitza amb una arrossada popular a la Plaça del Teatre.
Arribada dels Reis Es té constància de l'inici d'aquesta festa pels volts de l'any 1881 on els reis de l'Orient arribaren a l'Ametlla de Merola el dia de la vigília al vespre. Es feren d'altres anys, però poques vegades fins que al 1923 un grup de joves, amb la col·laboració de les entitats, reinstaurà la diada i fins ara no s'ha deixat de fer, incorporant-hi també l'arribada anterior dels patges per recollir les cartes de la mainada de l'Ametlla. Tot i això, si abans els reis arribaven a la vigília, avui dia arriben sempre puntualment a les 12 del migdia del dia 6 de gener, fent que la diada sigui un xic més especial.
La Festa Major Abans que l'església fos inaugurada oficialment, la Festa Major se celebrava el dia 15 d'agost, però posteriorment, posada sota patrocini de Sant Mateu començà a celebrar-se el dia 21 de setembre. Més tard, la traslladaren al diumenge més proper a la festivitat del sant.
Durant els primers anys de celebració, venia una orquestra a amenitzar tots els actes que se celebraven que solien ser: dissabte al vespre, completes cantades de l'Orfeó; diumenge a les 8 del matí, cercavila pels carrers; en sortir de l'església, balls de l'esbart dansaire i els de nans i cascavells; a la tarda, processó; al vespre serenates i teatre; el dilluns hi havia l'ofici de difunts al matí, concert a la tarda i castell de focs per acabar la Festa Major al vespre.
Aquestes activitats, amb poques variacions, que duraren molts anys, amb el temps van anar canviant una mica. Actualment, la festa comença el divendres a la tarda amb la penjada de la creu al campanar, el concurs de plats culinaris al vespre seguit d'un sopar popular, el pregó de la festa major i nit musical amb l'actuació de grups locals. El dissabte comença a primera hora amb el concurs de pesca; a la tarda hi ha la presentació de l'equip de futbol-sala, el memorial Josep Ma Feliu i l'espectacle infantil, i a la nit hi ha teatre i seguidament ball-discoteca. El diumenge al matí hi ha la cercavila, la missa solemne i, en sortir-ne, la tirada de coets i els balls de cascavells, nans i gegants que són seguits per les sardanes de migdia; a la tarda hi ha ball popular i al vespre, revetlla al cafè. Dilluns comença més tard, al migdia amb el concert-vermut; a la tarda hi ha ball popular i al vespre sardanes. La Festa Major acaba dimarts amb la baixada de la creu del campanar.
Com es veu, hi ha algunes diferències, però encara resta de l'antiguitat la celebració de la missa solemne i el centenari i tradicional ball de nans i cascavells, dues manifestacions folklòriques que s'han anat mantenint al llarg del temps.
Cascavells miniatura|Festa Major 2010.