Una enquesta o sondeig és un qüestionari per recollir dades d'una mostra representativa de població. L'univers o persones enquestades han de reunir una sèrie de característiques per a ser vàlides i poder fer una generalització dels resultats (aquests trets depenen de l'objectiu de l'enquesta). La recollida de dades es fa sense modificar l'entorn ni el fenomen on es recull la informació.
La informació de les respostes se sotmet a anàlisi estadística (recerca quantitativa) o s'interpreta en funció de patrons semàntics (anàlisi qualitativa). Hi ha institucions especialitzades a fer enquestes vàlides, que s'usen com a eina de recollida de dades en sociologia, per a conèixer l'opinió pública sobre un subjecte d'actualitat o per a estudis de mercat (on s'intenta calibrar l'èxit d'un producte). L'enquesta pot contenir una prova pilot de menys individus per a validar que les preguntes estiguin ben formulades.
Visió general Una enquesta està formada, com a mínim, per una mostra —o per la població completa en el cas d'un cens—, un mètode de recollida de dades (per exemple, un qüestionari) i un conjunt de preguntes o ítems individuals que es converteixen en dades susceptibles de ser analitzades estadísticament. Una mateixa enquesta es pot centrar en diferents tipus de qüestions, com ara les preferències (per exemple, per un candidat presidencial), les opinions (per exemple, si l'avortament hauria de ser legal), els comportaments (com el consum de tabac i alcohol) o la informació factual (com els ingressos), segons quin sigui el seu objectiu. Com que la recerca per enquestes gairebé sempre es basa en una mostra de la població, l'èxit de la recerca depèn de la representativitat de la mostra respecte de la població objectiu que interessa a l'investigador. Aquesta població objectiu pot anar des de la població general d'un país determinat fins a grups específics de persones del país, la llista de membres d'una organització professional o la llista d'estudiants matriculats en un sistema educatiu (vegeu també mostreig (estadística) i mostreig d'enquestes). Les persones que responen una enquesta s'anomenen enquestats i, depenent de les preguntes formulades, les seves respostes poden representar-los individualment o representar les seves llars, els seus ocupadors o altres organitzacions en nom de les quals responen.
La metodologia d'enquestes, com a disciplina científica, procura identificar principis sobre el disseny de la mostra, els instruments de recollida de dades, l'ajust estadístic de les dades, el processament de les dades i l'anàlisi final que permetin controlar els errors sistemàtics i aleatoris de les enquestes. Els errors de les enquestes de vegades s'analitzen en relació amb el seu cost. Les restriccions pressupostàries es poden plantejar com la necessitat de millorar la qualitat dins d'uns límits de cost o, alternativament, de reduir els costos mantenint un nivell de qualitat determinat. La metodologia d'enquestes és alhora una disciplina científica i una professió: alguns professionals d'aquest camp estudien empíricament els errors de les enquestes, mentre que d'altres les dissenyen amb l'objectiu de reduir-los. Per als dissenyadors d'enquestes, aquesta tasca comporta prendre un gran nombre de decisions sobre milers de característiques individuals d'una enquesta per tal de millorar-la.
Entre els reptes metodològics més importants d'un especialista en metodologia d'enquestes hi ha prendre decisions sobre com:
Identificar i seleccionar els possibles membres de la mostra. Contactar amb les persones seleccionades i obtenir dades de les que són difícils de localitzar o es mostren reticents a respondre. Avaluar i provar les preguntes. Seleccionar el mètode per formular les preguntes i recollir les respostes. Formar i supervisar els entrevistadors, si n'hi ha. Comprovar l'exactitud i la coherència interna dels fitxers de dades. Ajustar les estimacions de l'enquesta per corregir els errors identificats. Complementar les dades de l'enquesta amb noves fonts de dades, si escau.
Selecció de les mostres La mostra se selecciona a partir d'un marc de mostreig, que normalment consisteix en una llista d'unitats de la població, tot i que en el mostreig per àrees el marc pot consistir en un mapa que delimiti les unitats geogràfiques.
L'objectiu d'una enquesta no és descriure la mostra, sinó la població més àmplia. Aquesta capacitat de generalització depèn de la representativitat de la mostra, tal com s'ha indicat anteriorment. Cadascun dels membres de la població s'anomena element. A l'hora de seleccionar una mostra representativa és habitual trobar diverses dificultats. Un error freqüent és el biaix de selecció, que es produeix quan els procediments emprats per seleccionar la mostra ocasionen una sobrerepresentació o una infrarepresentació d'algun aspecte significatiu de la població. Per exemple, si la població d'interès està formada per un 75% de dones i un 25% d'homes, però la mostra conté un 40% de dones i un 60% d'homes, les dones hi estan infrarepresentades i els homes, sobrerepresentats. Per minimitzar els biaixos de selecció, sovint s'utilitza el mostreig aleatori estratificat. Aquest procediment consisteix a dividir la població en subpoblacions anomenades estrats i extreure mostres aleatòries de cadascun d'ells, o bé seleccionar els elements de la mostra de manera proporcional.
Tipus d'enquestes Enquestes segons l'objectiu Enquestes descriptives: Documenten les actituds o condicions presents. Això significa que intenten descriure en quina situació es troba una determinada població en el moment en què es realitza l'enquesta. Enquestes analítiques: Busquen, a més de descriure, explicar els perquès d'una determinada situació. En aquest tipus d'enquestes les hipòtesis que les recolzen s'acostumen a contrastar per mitjà de l'examen d'almenys dues variables, de les quals s'observen interrelacions i, després, es formulen inferències explicatives.
Segons el mitjà de captura Els mitjans de captura per a fer una enquesta inclouen el paper, el telèfon, Internet i els dispositius mòbils:
Paper i llapis (PAPI: Pen-and-paper personal interview): En termes generals, el paper s'utilitza per a enquestes que seran aplicades en llocs remots on no existeix senyal d'Internet, on aquest no sigui fiable o quan calgui un registre físic per fer el processament, per exemple, enquestes en zones rurals. El paper segueix sent el mètode més utilitzat tot i els avenços tecnològics de les últimes dècades. Això és així gràcies al seu baix cost, la versatilitat i la seguretat. La taxa de rebuig d'una enquesta en paper mitjançant un enquestador és molt baixa. Enquestes telefòniques (CATI: Computer-assisted telephone interview): Les enquestes telefòniques s'utilitzen quan es vol aplicar un qüestionari curt, de no més de 10 preguntes, i es volen obtenir resultats immediats. Es fan servir en enquestes de temàtica política, sondejos d'opinió, posicionament de marca i en publicitat. La taxa de rebuig d'una enquesta CATi és comparativament baixa, sempre que es compti amb enquestadors ben entrenats que aconsegueixin persuadir a la persona entrevistada per aconseguir l'entrevista i mantenir la seva atenció. La web (CAWI: Computer-assisted web interview): Les enquestes a la web s'utilitzen a l'hora de fer enquestes autoadministrades, és a dir, quan no cal un enquestador. El problema d'aquest tipus d'enquesta és la baixa taxa de respostes, ja que normalment el subjecte no està motivat a respondre, almenys que hi hagi algun interès en els resultats de l'estudi o perquè rep alguna cosa a canvi. Una variant de l'enquesta a la web és l'enquesta enviada per correu electrònic. Dispositius mòbils (CAPI: Computer-assisted personal interview): Les enquestes mitjançant dispositius mòbils permeten la seva aplicació amb enquestador, gravant les dades directament en algun dispositiu tipus telèfon mòbil o tauleta, amb connexió a Internet o sense. El principal problema d'utilitzar aquest mitjà, més enllà del cost del dispositiu, és que no poden ser utilitzats en llocs amb alta taxa de delinqüència, ja que es corre en risc de perdre tant l'equip com la informació.
Tipus de preguntes De resposta oberta: En aquestes enquestes es demana a la persona interrogada que respongui ella mateixa a la pregunta formulada. Això li atorga major llibertat a l'entrevistat i, alhora, possibilita aconseguir respostes més profundes, així com preguntar sobre el perquè i el com de les qüestions realitzades. Per altra banda, permet adquirir respostes que no s'havien tingut en compte a l'hora de fer els formularis i es poden crear noves relacions amb altres variables i respostes. De resposta tancada: En aquestes, les persones enquestades han d'escollir una de les opcions que es presenten en una llista que formulen els investigadors. Aquesta manera d'enquestar té com a resultat respostes més fàcils de quantificar i de caràcter uniforme. El problema que poden presentar aquestes enquestes és que no es tingui a la llista una opció que coincideixi amb la resposta que es voldria donar; per això, sempre és recomanable incloure l'opció "altres".
Objectius d'una enquesta A l'hora de realitzar una enquesta es busquen complir uns objectius, com per exemple:
Mesurar les relacions entre variables demogràfiques, econòmiques i socials. Avaluar les estadístiques demogràfiques com a errors, omissions o inexactituds. Conèixer profundament patrons de les variables demogràfiques i els seus factors associats com ara fecunditat i migracions determinants. Avaluar periòdicament els resultats d'un programa en execució. Saber l'opinió del públic sobre un determinat tema. Investigar prèviament les característiques de la població per poder fer les preguntes correctes. Donar una resposta sobre la qual els entrevistats donaran una opinió congruent.
Enquesta per mostreig Avantatges Baix cost Informació més exacta que la del cens, ja que el menor nombre d'enquestadors permet capacitar-los millor i més selectivament. És possible introduir mètodes científics objectius de mesurament per a corregir errors. Més rapidesa en l'obtenció de resultats. És la tècnica més utilitzada i permet obtenir informació de gairebé qualsevol mena de població. Gran capacitat per a estandarditzar dades, fet que permet el seu tractament informàtic i l'anàlisi estadística.
Desavantatges El plantejament i l'execució de la investigació acostuma a ser més complex que si es fa per cens. El seu disseny requereix professionals amb bons coneixements de teoria i habilitat en la seva aplicació. Hi ha un risc més elevat de biaix mostral. És necessari donar un marge de confiança de les dades, una mesura de l'error estadístic possible perquè no s'ha enquestat tota la població completa. Per tant, s'han d'aplicar anàlisis estadístiques que permetin mesurar aquest error amb intervals de confiança, mesures de desviació estàndard, coeficient de variació, etc. Això requereix professionals capacitats i complica l'anàlisi de les conclusions.
Programari i eines per processar enquestes Existeixen nombroses eines de programari professionals per a fer el processament de l'enquesta de manera eficient i productiva. El tipus de programari que s'ha d'utilitzar dependrà en gran manera de la metodologia d'aplicació de l'instrument de camp, és a dir, de si l'enquesta serà autoadministrada o administrada mitjançant una entrevista personal. De la mateixa manera, el tipus de programari també dependrà del mitjà de captura, ja sigui paper (PAPI), web (CAWI), entrevista telefònica (CATI) o dispositius mòbils (CAPI). Algunes eines per l'escriptori i per la web ofereixen una facilitat anomenada OLAP, que permet emmagatzemar les dades en un format cúbic i així poder rotar les dimensions d'anàlisi per a obtenir múltiples vistes de la informació i poder analitzar fàcilment cada pregunta del qüestionari per les seves variables d'anàlisi (sexe, ciutat, edat, estrat social, etc.).
Referències