Tibilis (també escrit Thibilis) era una ciutat de l'època romana antiga i medieval en l'antiga Numídia, hui al nord-est d'Algèria. L'indret té àmplies ruïnes romanes, tant antigues com medievals.
Història miniatura|Cirta en el mapa de la Numídia romana, Atles Antiquus, H. Kiepert, 1869 Les nombroses inscripcions llatines descobertes a Tibilis van proporcionar indicacions sobre l'estat i els magistrats d'aquesta ciutat: durant l'imperi primerenc, Tibilis fou primer un pagus dependent de la confederació Cirtaiana que unia Cirta, Rusicade, Chullu i Milève.Jacques Gascou, « Pagus et castellum dans la Confédération Cirtéenne », Antiquités africaines, núm. 19, 1983, p. 183. Gaudint de certa autonomia, la ciutat l'administren dos magistri de mandat anual, assistits per un o dos edils.Jacques Gascou, «Pagus et castellum dans la Confédération Cirtéenne», Antiquités africaines, núm. 19, 1983, p. 184.
Durant els regnats d'Antoní Pius i Marc Aureli, alguns ciutadans notables de Tibilis van obtenir càrrecs alts en l'administració imperial: Quint Antisti Advent Aquilí Pòstum, cònsol al 167, i el seu fill Luci Antisti Burrus, gendre de Marc Aureli i cònsol el 181.E. Groag, PIR², 1933, p. 142-143, núm. 757.
Tibilis rebé el rang de municipi al comandament de dos duumvirs entre 260 i 268, que correspon al període de la dissolució de la confederació.El darrer magistrat conegut per inscripcions.L'any 268 se'n coneix el primer triumvir.
Els cultes locals incloïen els flamen Augustalis (per a la deïtat imperial), flamen Saturni (sacerdot de Saturn), i déus autòctons, Bacax i la Magna Mater deorum Idaea (la Gran Mare dels Déus).Xavier Dupuis, « Constructions publiques et vie municipale en Afrique de 244 à 276 », Mélanges de l'Ecole française de Rome. Antiquité, t. 104, no 1, 1992, p.243.Paul-Albert Fevrier, « Religion et domination dans l'Afrique romaine », Dialogues d'histoire ancienne, Vol. 2, 1976. p. 305-336 http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/dha_0755-7256_1976_num_2_1_2747.[Stéphane Gsell, « Autel romain de Zana (Algérie) », Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 75e année, N. 3, 1931. p. 265 & 167
Galeria
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics d'Algèria Categoria:Ciutats romanes de Numídia