La tortuga verda (Chelonia mydas) és una tortuga marina de grans dimensions que pertany a la família Cheloniidae. L'espècie es distribueix pels mars tropicals i subtropicals al voltant del món, amb dues poblacions diferents en els oceans Atlàntic i Pacífic. Són verdes a causa del greix que tenen sota la seva closca.
Com a espècie reconeguda en perill d'extinció per la UICN i pel CITES, Chelonia mydas es troba protegida d'explotació en gairebé tots els països del món. És il·legal capturar, danyar o matar tortugues d'aquest tipus. Addicionalment, alguns països han implementat diverses lleis per protegir les tortugues i els seus llocs d'implantació dins de la seva jurisdicció. No obstant això, la població de tortugues encara està en perill d'extinció a causa d'algunes pràctiques humanes. En alguns països, les tortugues són encara caçades per la seva carn i els seus ous són recol·lectats dels nius per ser menjats. La contaminació danya també indirectament a les poblacions de tortugues. Moltes tortugues queden atrapades a les xarxes de pesca i moren ofegades. Finalment, les tortugues perden el seu hàbitat a causa de l'expansió humana. Aquesta ha estat una important causa en la pèrdua dels llocs d'implantació de la tortuga verda. Les tortugues verdes són majoritàriament herbívores, tot i que les més joves solen alimentar-se de meduses.
Anatomia i morfologia miniatura|esquerra|Una tortuga verda hawaiana immadura. L'aparença d'una tortuga verda és la típica d'una tortuga marina. Chelonia mydas té un cos aplanat dorsoventralment, un cap amb coll curt, aletes amb forma de rem adaptades per la natació. Les tortugues verdes adultes poden créixer fins a 1,66 m de longitud. Tot i que s'han capturat tortugues amb un pes de fins a 315 kg, el pes mitjà d'una tortuga verda adulta oscil·la els 200 kg. L'exemplar de Chelonia mydas més pesat que s'ha registrat va pesar 395 kg.
miniatura|esquerra|Escames còrnies del cap: FrontoparietalFrontal Supraocular Prefrontal Postocular miniatura|esquerra|Escalació de la closca i del plastró de C. mydas.
Anatòmicament, hi ha algunes característiques que distingeixen a la tortuga verda dels altres membres de la família. A diferència del seu parent proper, la tortuga carei, el musell de la tortuga verda és molt curt i el seu bec no té forma de ganxo. La beina callosa de la mandíbula superior de la tortuga posseeix una vora lleugerament denticulada, mentre que la seva mandíbula inferior té una denticulació més forta, serrada i definida. La superfície dorsal del cap de la tortuga té un sol parell d'escates frontals. La seva closca està composta de cinc escuts centrals flanquejats per quatre parells d'escuts laterals. A sota, la tortuga verda té quatre parells d'escuts marginals que cobreixen una àrea entre closca i la seva closca. Les tortugues verdes madures posseeixen extremitats frontals d'una sola arpa (la tortuga carei té dues arpes), encara que alguns espècimens joves posseeixen dues urpes.
La closca de la tortuga verda és coneguda per tenir diversos patrons de colors que canvien a través del temps. Les cries, com altres tortugues marines, tenen closques predominantment negres, amb closques de colors clars. Les closques dels joves són de color cafè fosc o verd oliva, mentre que els de les tortugues adultes són de colors cafès, tacats o amb una varietat de raigs. A sota, la closca de la tortuga té una tonalitat de groc. Les extremitats de la tortuga verda tenen una tonalitat fosca delineada amb groc, i són usualment marcades amb una gran taca de cafè al centre de cada extremitat.
Distribució La distribució de les poblacions de tortuga verda s'estén pels oceans tropicals i subtropicals de tot el món. Hi ha dos grans subpoblacions de tortuga verda (C. mydas): la subpoblació de l'Atlàntic i la del Pacífic. Cada subpoblació és genèticament diferent, amb els seus propis territoris d'alimentació i implantació.
Subpoblació atlàntica esquerra|miniatura|Un exemplar de C. mydas nedant en un escull de corall del mar Carib. Hom pot trobar la tortuga verda generalment per tot l'oceà Atlàntic. Al nord, han estat vistes tant al Canadà a l'Atlàntic Occidental, com a les illes Britàniques a l'Atlàntic oriental. El rang sud de la subpoblació de l'atlàntic s'estén fins a l'extrem sud d'Àfrica a l'est i fins a l'Argentina a l'Atlàntic Occidental. Els llocs més importants de nidificació a la regió poden ser trobats en diferents illes del Carib, al llarg de les costes est dels Estats Units, la costa est d'Amèrica del Sud, la costa del Carib a Costa Rica, i a illes aïllades a l'Atlàntic Sud.
Al Carib, els espais més grans de nidificació han estat identificats a la Isla de Aves, les Illes Verges Nord-americanes, Puerto Rico i Costa Rica. Un dels llocs més importants per a la nidificació de la tortuga verda a la regió és Tortuguero, a Costa Rica. De fet, la gran majoria de la població caribenya de Chelonia mydas prové d'unes poques platges ubicades a Tortuguero, la qual cosa el converteix en un dels llocs més importants del món per a C. mydas. Als Estats Units, s'han identificat llocs importants a l'estat de Geòrgia, Carolina del Nord i del Sud, i al llarg de la costa a Florida. Els llocs de nidificació a Amèrica del Sud inclouen les platges del Surinam i la Guaiana Francesa. Al sud de l'oceà Atlàntic, el lloc de nidificació més notable és a l'illa de l'Ascensió. En aquesta illa en particular, la nidificació passa amb un volum de 6.000 fins a 13.000 nius individuals de tortuga a l'any.
A diferència dels seus llocs de nidificació, que es troben força concentrats, la toruga verda s'alimenta en llocs molt escampats de la regió.
Subpoblació indo-pacífica miniatura|Una tortuga verda a punt de sortir a la superfície per respirar a Kona, Hawaii. esquerra|miniatura|Tortuga verda en el seu hàbit natural. A l'oceà Pacífic, la tortuga verda es distribueix des de la costa sud d'Alaska fins al sud fins a Xile. Al Pacífic occidental, freqüenten elJapó i algunes parts del sud de Rússia. Al sud, arriben fins a l'extrem nord de Nova Zelanda i algunes illes al sud de Tasmània. Les tortugues poden ser trobades per tota l'extensió de l'oceà Índic. miniatura|Una tortuga verda a platja Arena Negra, Hawaii. Alguns autors consideren aquesta subpoblació com una espècie separada, amb el nom Chelonia agassizii; uns altres la consideren una simple subespècie de C. mydas, amb el nom Chelonia mydas agassizii.;Chelonia agassizii - Valid or not mentre que altres creuen que no hi ha justificació per diferenciar-les taxonòmicament.ITIS
Els llocs de nidificació estan distribuïts per tota la regió. La tortuga verda del Pacífic té llocs de nidificació a Mèxic, l'arxipèlag de Hawaii, el Pacífic Sud, la costa nord d'Austràlia i el Sud-est Asiàtic. A l'oceà Índic, els majors llocs de nidificació han estat trobats a l'Índia, Pakistan i altres països costaners de la regió. També s'han trobat alguns punts de nidificació al llarg de la costa est del continent africà, incloent algunes illes en aigües al voltant de Madagascar.
Els llocs de nidificació de les tortugues verdes del Pacífic Oriental estan àmpliament estudiats al llarg de la costa mexicana. S'ha descobert que aquestes tortugues s'alimenten de pastura marina al golf de Califòrnia. Les tortugues verdes que pertanyen a la subpoblació hawaiana nien a la secció protegida de French Frigate Shoals, uns 800 km a l'oest de les illes hawaianes. A les Filipines, les tortugues verdes nien a les Illes Tortugues juntament amb les tortugues carei. També hi ha alguns llocs de nidificació a Indonèsia, un d'ells a la Reserva nacional Meru Betiri, a Java Oriental. Les tortugues verdes tenen dues poblacions genèticament diferents a la Gran barrera de corall; una al nord de la Gran Barrera i l'altra al sud. Dins de l'escull, s'han identificat vint diferents ubicacions separades, que consisteixen en petites illes i cais, que serveixen com a llocs de nidificació per a la tortuga verda. D'aquests, el més important és el que està ubicat a l'illa Raine.
També són comuns llocs de nidificació en ambdós extrems del mar d'Aràbia, tots dos a Al-Xarkiyya, Oman, i al llarg de la costa de Karachi, Pakistan. Algunes platges específiques al llarg de l'àrea són llocs de nidificació per a tortuga verda i la seva subpoblació, tortuga olivàcia. Les platges sorrenques de Sind i Balutxistan també són llocs reconeguts de nidificació. A uns 25 quilòmetres de la costa del Pakistan, es troba l'illa Astola, una altra platja documentada com a espai de nidificació.
El 30 de desembre del 2007, uns pescadors que utilitzaven una xarxa van capturar accidentalment una tortuga verda de 80 kg, 93 cm de longitud i 82 cm d'amplada, prop de Barangay Bolong, Zamboanga, Filipines. Desembre és l'època d'aparellament per a les tortugues verdes a prop de la platja de Bolong.Abs-Cbn Interactive, Green sea turtle caught in Zamboanga
Ecologia i cicle vital miniatura|esquerra|Una tortuga verda nedant. La tortuga verda és una de les espècies de tortugues marines més estudiades, i molt del que se sap de les tortugues marines en general prové dels estudis realitzats sobre la tortuga verda. L'ecologia de Chelonia mydas canvia dràsticament a través de cadascuna de les etapes de la seva vida. Per exemple, les tortuguetes acabades de néixer són organismes carnívors, pèlags, part del mini-nècton de l'oceà obert. En contrast, les tortugues joves immadures i les adultes són trobades freqüentment en pastures marines a prop de la costa, com els herbívors.
Hàbitat miniatura|Una tortuga verda nedant a Hawaii Les tortugues verdes alternen tres diferents tipus d'hàbitat, depenent de les etapes de la seva vida. Les platges d'implantació són els llocs on tornen per pondre els seus ous. Les tortugues marines adultes passen la major part del seu temps en aigües costaneres poc profundes riques en pastura marina. Aquesta espècie en particular és reconeguda per ser molt selectiva pel que fa als llocs d'alimentació i aparellament, tant que generacions senceres poden migrar alternativament entre les mateixes àrees d'implantació i aparellament.
Després de néixer, se sap que durant els primers cinc anys de la seva vida, les tortugues passen la major part del seu temps en zones de convergència en l'oceà obert. Aquestes tortugues joves són molt poc vistes, perquè neden en aigües profundes.
Alimentació i ecologia tròfica Com animals grossos i ben protegits, les tortugues verdes adultes tenen pocs enemics i depredadors. Només els éssers humans i els taurons grans s'alimenten amb les tortugues verdes adultes. Específicament els taurons tigre són depredadors de les tortugues verdes a les aigües de Hawaii. Les tortugues petites i les joves tenen molts més depredadors, incloent al cranc, mamífers petits, i aus costaneres.
Les tortugues verdes adultes són obligatòriament herbívores. S'alimenten gairebé exclusivament de diverses espècies de pastura marina i macroalgues. Han estat observades pasturant en diverses espècies de macroalgues, específicament, Caulerpa, Turbinaria, Spyridia, Codium i Ulva. Mentre que les tortugues adultes són completament herbívores, les joves subsisteixen d'una quantitat d'invertebrats marins. Les preses predilectes són els Cnidaria i crustacis petits. La ingesta de material vegetal creix proporcionalment amb l'edat, fins que com a adultes són exclusivament herbívores. Encara que s'ha al·legat que les tortugues verdes no s'alimenten mentre estan a les seves àrees respectives d'implantació, s'ha descobert que les tortugues prenyades sí que s'alimenten a les aigües que ronden aquests llocs.
Reproducció miniatura|Una tortuga verda femella desovant a la platja. A diferència de moltes tortugues marines, les quals passen gran part de la seva vida adulta a l'oceà, les tortugues verdes del Pacífic poden anar a platges aïllades durant el dia per prendre el sol.