miniatura|Edició antiga de les obres de Prudenci. A l'edat mitjana, fou una de les obres més copiades, després de la Biblia, als monestirs. Aureli Clement Prudenci (en ; Tarraconense 348- ? 405) va ser un poeta i apologista cristià del , nascut a la província Tarraconense, potser a Saragossa o a Calagurris, el 348, durant el regnat de Constanci II i Constant.
Dades biogràfiques Fill d'una família benestant hispanoromana, va estudiar de molt jove el més bàsic i després ja de jove va freqüentar les escoles de retòrics. Va començar a treballar com a funcionari (forensis) i més tard va ser jutge criminal en dues importants ciutats. Va rebre de l'emperador Honori o potser de Teodosi un alt càrrec militar (segurament governador de la Tarraconense), que va abandonar per dedicar-se a la poesia i a la religió. De la seva carrera després de deixar la vida pública no se'n sap res.
Obra literària Títols Va deixar nombrosos poemes escrits en gran varietat de mètrica. A grans trets, la seva obra es podria classificar en tres grups: lírica, didàctica i polèmica.Els títols són: miniatura|Publicació dels versos de Prudenci (1582), per a ser cantats durant la litúrgia. I. Praefatio II. Cathemerinon Liber (). Una sèrie de dotze himnes. Tracten sobre les diferents èpoques de la vida, les circumstàncies, la dedicació a Déu de les hores i les festivitats. 1. Ad Gallicantum 2. Hymnus Matulinus 3. Hymnus ante cibum 4. Hymnus post cibum 5. Hymnus ad incensum lucerne 6. Hymnus ante somnum 7. Hymnus jejunantium 8. Hymnus post jejunium 9. Hymnus omni hora 10. Hymnus in exsequiis defunctorum 11. Hymnus de natali Domini 12. Hymnus Epiphaniae III. Apotheosis. Sobre la divinitat de Crist i el misteri de la Santíssima Trinitat. IV. Hamartigenia (). Sobre l'origen del dimoni i el pecat. V. Psychomachia (triomf de les virtuts com la fe, la castedat, la caritat, la moderació, la humilitat, la generositat i la concòrdia contra els seus vicis antagònics) VI. Contra Symmachum Liber I. Per encàrrec de l'emperador Valentinià II, el qual havia rebut una queixa del senador Quint Aureli Símmac sobre la destrucció de l'altar de la Victòria, que s'havia construït en temps d'August dins l'edifici de la cúria. VII. Contra Symmachum Liber II VIII. Peristephanon Liber (), catorze poemes en honor de diversos sants màrtirs. 1. Passio Emeterii et Chelidonii Calagurilanorum Martyrum 2. Passio Laureutii Martyris 3. In Honorem Eulaliae Virginis 4. Passio XVIII. Martyrum Caesaraugustanorum 5. Passio Vincentii 6. In honorem B. Fructuosi episcopi Tarraconensis et Augurii et Euloyii Diaconorum 7. Passio Quirini episcopi ecclesiae Siscianae 8. De loco quo Martyres passi sunt, nunc Baptisterium Calaguri 9. Passio Cassiani 10. Romani Martyris Supplicium 11. Passio Hippolyti Martyris 12. Passio Petri et Pauli Apostolorum 13. Passio Cypriani Martyris 14. Passio Agnetis Viryinis IX. Diptychon (o Dittochaeon). Tracta sobre escenes bíbliques, està escrit en hexàmetres X. Epilogus
No es conserven, però li són atribuïts:
Hexaemeron Invitatio (o Invitatorium) ad Martyrium
Influències i repercussió A Prudenci se l'ha anomenat "poeta alexandrí", ja que preferia fer servir el grec i els versos alexandrins.
La poesia de Prudenci va rebre influències diverses. Per una banda, com qualsevol ciutadà romà culte, coneixia l'obra de Virgili: la bucòlica IV d'aquest autor era molt valorada i considerada un text profètic pels primers autors cristians. Horaci es considera un dels altres models que va seguir, això es pot notar en el tipus de mètrica escollida i en la bipartició d'una obra entre poemes i peces líriques de formes diverses. S'identifiquen també nombroses reminiscències lexicals o temàtiques d'autors profans. Per altra banda, s'aprecia ja en ell la influència dels primers autors cristians, com per exemple Tertul·lià i Ambròs de Milà, així com la Bíblia i vides de màrtirs.
L'himne Da, puer, plectrum, especialment el fragment Corde natus ex parentis («Nascut del cor del Pare»), i l'himne per celebrar l'epifania O sola magnarum urbium («La Terra, quina ciutat tan noble»), tots dos pertanyents al Cathemerinon, són himnes emprats encara avui dia en la litúrgia cristiana. Existeixen còpies manuscrites en italià, alemany, gallec, bohemi i castellà dels segles XIII i XVI que evidencien la popularitat de l'obra de Prudenci.
En la seva obra al·legòrica Psychomachia, incorpora influències de l'èpica hel·lenística, les quals barreja amb conflictes psicològics interns. Aquesta obra va esdevenir la inspiració de la literatura al·legòrica medieval. Segons C. S. Lewis, la marca que va suposar en obres posteriors va excedir el seu mèrit artístic intrínsec. En la batalla lliurada entre la virtut i el vici, els millors versos són els dedicats al pecat de la luxúria. Amb els seus assistents, la Bellesa i el Plaer, i les seves armes, els pètals de roses, la luxúria fa decantar les forces de la Virtut, abans de ser derrotada finalment per aquesta.
El poeta Miquel Costa i Llobera va realitzar traduccions vàries dels Himnes de Prudenci, en català, tractant d'ajustar-se amb màxima fidelitat als esquemes mètrics de l'original.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Obres de Prudenci al Projecte Gutenberg, La Navidad según Aurelio Prudencio, per Llorenç Vidal
Categoria:Poetes romans Categoria:Pares de l'Església hispànics Categoria:Aurelis nous Categoria:Persones de Calahorra Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa Categoria:Religiosos riojans Categoria:Escriptors riojans Categoria:Escriptors cristians Categoria:Teòlegs espanyols Categoria:Escriptors espanyols en llatí Categoria:Poetes espanyols Categoria:Escriptors romans de temàtica religiosa Categoria:Romans del segle IV Categoria:Romans del segle V Categoria:Escriptors del segle IV Categoria:Escriptors del segle V Categoria:Religiosos hispanoromans